Què el va dur a acceptar la presidència de Hockey per Terrassa? És un plaer i un honor. M’agrada el hockey i l’esport. Els meus fills hi juguen. Vaig ser un dels que va organitzar el Mundial a Terrassa. Vam generar unes dinàmiques de treball que van ser molt positives per als clubs. Aquest és el fil conductor que porta a la proposta de presidir Hockey per Terrassa.
El seu perfil és diferent al dels seus antecessors, Martí Colomer i Francesc Salvatella. Sempre he cregut que els projectes han de tenir una continuïtat. No vol dir que hagin de seguir el mateix camí. Això no va de grans canvis. Penso que el meu nomenament té una dimensió més ciutadana. Quan es pensa en mi és perquè es vol anar cap aquí.
Quins objectius s’ha marcat? Hockey per Terrassa es deu als clubs. Són els clubs. Hem de ser capaços de construir un projecte conjuntament. L’objectiu fundacional de HxT és que els clubs siguin més forts i que es faci ciutat. Sempre diem que el hockey és una marca de ciutat. Ens ho hem de creure i hem de seguir treballant en aquesta línia. També volem que Terrassa sigui la capital del hockey. No és un eslògan. És un objectiu i una feina a fer en un moment en què hi ha altres ciutats i altres territoris que es mouen i han vist en el hockey una oportunitat per créixer i sortit en el mapa. Terrassa no pot donar per descomptada aquesta bandera. Hem de ser més forts i hem de fer entendre que Terrassa ha de ser un referent a Espanya i a Europa.
Treballar per tenir bones instal·lacions és una de les prioritats? Evidentment. Durant el Mundial, algú deia que el llegat dels Jocs Olímpics per a Terrassa va ser un camp de futbol nou. En el Mundial hi havia també aquest risc. I vam aconseguir que quedés la reforma d’un segon camp de hockey. I que els clubs traguessin algun rèdit d’aquest Mundial. La ciutat i el hockey no poden viure només de grans esdeveniments cada vint anys. Calen esdeveniments constants. I més en un esport que és amateur i que té sempre els costos molt controlats. Hem de ser capaços de sistematitzar-los i liderar-ho. La voluntat és esdevenir un element de dinamització.
L’Estadi Martí Colomer hauria de tenir més presència? Molta gent es pensa que pertany a la Federació. I és municipal. Amb una inversió molt controlada, el Martí Colomer seria l’estadi de referència del hockey europeu. Segur que es podrà fer.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
El hockey terrassenc ha de guanyar pes? Els que viatgem veient hockey, sabem qui omple les graderies i aporta valor a les competicions. Bàsicament és el hockey terrassenc. Això, que ho assumeix tothom, ens ho hem de creure. L’Ajuntament ens ha d’acompanyar, com ha fet fins ara. Nosaltres som una locomotora. I la locomotora s’ha d’alimentar. Fa córrer el tren.
Als equips terrassencs els costa massa anar a Europa i tenen cada vegada menys presència a les seleccions. Li preocupa? Tothom es mou i tothom fa bé les coses. Està bé que el hockey creixi. No ha de ser una preocupació, sinó un repte. Durant molts anys hem estat els millors. Hem de posar en valor el hockey terrassenc. És una història d’èxit. Altres clubs, menys amateurs, tenen projectes diferents. Per a nosaltres, els fonaments són molt importants. D’altres creixen a partir de fitxatges. El model no canviarà. Però Terrassa continua sent el 50% del hockey català i el 30% de l’estatal. Les coses canvien, però seguim sent la locomotora. Sempre he pensat que la base és la clau. Però els nens necessiten referents. Cal ser a dalt, guanyar, anar a les seleccions.
La fuga de talents s’està incrementant any rere any. N’hem d’estar orgullosos d’això. Encara que els clubs percebin de vegades una altra lectura, ja que ells s’encarreguen de la formació. Els jugadors són molts conscients que si són el que són és gràcies a l’ecosistema dels clubs de Terrassa. Hi ha també molts entrenadors terrassencs a les millors lligues del món.
Distorsiona que en un any hi hagi hagut tres regidors d’Esports? No. A més, amb l’alcalde hi tinc una bona connexió. Comparteix moltes de les reflexions que faig. És cert que Terrassa té mancances importants en l’àmbit esportiu. I els equilibris són complicats. Terrassa és també futbol, natació, waterpolo i bàsquet. Però el futbol no és una marca de ciutat. El hockey sí. Negar-ho no ens ajuda. Moltes ciutats voldrien tenir un element com el hockey. La resta d’esports pensen que tot és per al hockey i el hockey pensa que res és per al hockey. I no és així.
El museu és la culminació d’alguna cosa? Tenim molta història, molta cosa a preservar i explicar. És el resultat natural del pes que té la ciutat pel que fa al hockey.
