El 24 de gener del 2010 es posava fi a l’última ratxa de derbis entre el Centre d’Esports Sabadell i el Terrassa Futbol Club en territori arlequinat, a la Nova Creu Alta. Van ser un total de 13 duels entre la Segona Divisió “B” i la Tercera Divisió en 17 anys, amb l’excepció de l’etapa de tres temporades que el conjunt terrassista va passar a la Segona “A”, de la 2002-03 a la 2004-05.
De fet, es tracta del tram amb més duels de rivalitat vallesana de tota la història. La greu crisi institucional que va patir el Terrassa FC, amb el procés de refundació del 2010 inclòs, va coincidir amb la revifalla esportiva del Centre d’Esports, que va retornar al futbol professional.
La caiguda en picat de l’equip arlequinat aquests últims anys ha permès recuperar el derbi en la quarta categoria del futbol estatal, una circumstància que només va produir-se en la temporada 1993-94 a l’antiga Tercera Divisió. Un total de 14 anys després, gairebé 15, de l’últim derbi, es tornen a trobar amb la necessitat de sortir del pou de la Segona Federació. El Terrassa FC ho fa amb capital grec, i el CE Sabadell, amb suport americà.
Viatge en el temps. El balanç global del derbi en terreny arlequinat, entre la vella i la Nova Creu Alta, és clarament favorable al Centre d’Esports, tot i que el palmarès va començar amb victòria del Terrassa, l’1-2 de la temporada 42-43. La dècada dels cinquanta va ser també prolífica en duels de màxima rivalitat, tots a la Segona Divisió “A”, amb només una victòria terrassista, un empat i cinc triomfs sabadellencs.
La caiguda del Terrassa a Tercera i la posterior època daurada del Sabadell a l’elit van provocar un llarg parèntesi de 16 anys sense derbis vallesans. Fins a la temporada 77-78, que es va recuperar després de l’ascens del Sabadell a Segona “A”. El retorn va ser sonat, obrint la lliga en una Nova Creu Alta a rebentar el dia que s’inauguraven les famoses tanques protectores a tots els estadis. Un 4-3 trepidant. De fet, els dos últims gols visitants van arribar a l’afegit, maquillant un 4-1 humiliant. Fernando Muñoz, Albiol (2) i el menut Vízcaíno van fer els gols davant un Terrassa que tenia en el brasiler Bio la seva gran estrella.
El capità arlequinat, el mític Manolo Fernández, no va poder jugar aquell derbi. “No recordo el motiu, crec que arrossegava una sanció de la temporada anterior”. Curiosament, Fernández va jugar una temporada cedit al Terrassa quan el Sabadell estava a Primera. “Jo coneixia molt el president del Terrassa, Josep Masdefiol, i va insistir moltíssim perquè jugués allà. Tinc un bon record”.
Dramàtic i surrealista
Després d’un nou parèntesi de 14 anys, es van retrobar a Tercera en la campanya 93-94, pujant tots dos a Segona “B”. “Recordo més el derbi a Terrassa pel golàs de Montes que el de casa”, reflexiona Piti. “Els derbis sempre són especials, sobretot pels jugadors fets a casa que viuen més aquesta rivalitat”. Ell també va vestir les dues samarretes i en la temporada 2005-06, a l’Estadi Olímpic, “vaig marcar el gol del Sabadell en pròpia porteria”. Va ser el dia que una part de l’afició sabadellenca va desplaçar-se a peu en un gest impressionant.
Un altre sabadellenc il·lustre, com Roberto Elvira, va formar part del cos tècnic terrassista. Va viure el dramàtic Sabadell-Terrassa de la temporada 95-96. “Pràcticament, ens jugàvem el descens i el Terrassa, mantenir opcions de “play-off”. Ens va sortir un partit rodó i es recorda la maneta (5-1) gairebé igual que el gol del Terrassa de penal. L’àrbitre va veure la pilota dins quan mai va entrar”. Roberto també recorda un doble 4-3: “amb vuit anys vaig gaudir del meu primer derbi a la graderia (77) i sobre la gespa el dia que Kiko Ramírez va fer un hat-trick”. Era la lliga 96-97.
La temporada del descens arlequinat a Tercera (2005-06) va guanyar el Sabadell (2-1) tot i acabar amb 9 jugadors per les expulsions del porter Martí i Cañadas. Seria l’últim partit de Genís Garcia amb la samarreta arlequinada. “Ja havia decidit retirar-me i vaig jugar els últims minuts per mantenir el resultat. Vaig gaudir moltíssim dels derbis. Els de Sabadell ho vivim de manera especial”.
L’últim derbi, el 2-0 de la temporada 2009-10, va deixar sensacions més negatives que positives enmig de la greu crisi institucional i econòmica del Terrassa, que va presentar-se gairebé amb mig equip juvenil. Diumenge, 14 anys després, torna el derbi del Vallès.
Parlen els socis del Terrassa FC
QUIMET CARRERAS , 75 anys
“L’equip és massa irregular, però guanyarem per 1 a 3”
“No aniré al camp. El veuré per televisió. L’última vegada que vaig anar-hi ens van tenir mitja hora dins del camp per evacuar un grup violent del Sabadell. Si mirem la classificació, sembla que ells ens porten avantatge, però això no vol dir res. El Terrassa s’està mostrant molt irregular, però penso que guanyarem per 1 a 3”.
BEA MARGARIT, 40 anys
“El Sabadell està molt fort, però segur que els guanyem”
“La veritat és que el Sabadell està molt fort i juga a casa, però a mi em poden sempre els colors. Estic convençuda que guanyarà el Terrassa. M’atreviria a dir que per 1 gol a 2. Fa molts anys que no hi ha derbi i em fa molta il·lusió el partit, però estic embarassada i no podré anar al camp. Ho seguiré a través de la televisió”.
MAIOL VALLS, 41 anys
“No m’he perdut cap derbi des que tinc ús de raó”
“L’afició del Terrassa ha respost molt bé. Es viurà un magnífic ambient a la Nova Creu Alta. Aniré al camp. No m’he perdut cap derbi des que tinc ús de raó. Fa 14 anys que no es juga un Sabadell-Terrassa i entre l’afició hi ha moltes ganes de derbi. El Terrassa arriba en un bon moment, amb la moral pels núvols. Guanyarem per 1 a 2”.
CÈSAR PAÜLS, 65 anys
“Em sap greu dir-ho, però el Sabadell arriba millor”
“Malauradament, el Sabadell arriba al derbi millor que nosaltres. Em sap greu dir-ho, perquè soc terrassista a morir. En aquesta mena de partits, no pots sortir amb por de perdre. Guanyarem 1 a 2. No aniré al camp diumenge. Soc fora. Encara que pogués, no hi aniria. Quan hi he anat, la rebuda no ha estat massa agradable”.
SANDRO ERCHINI, 49 anys
“Als dos últims derbis a fora, ens van llançar pedres”
“En un derbi pot passar de tot, però per a mi el Terrassa és el gran favorit, encara que el Sabadell jugui a casa i sigui líder. Guanyarem 0 a 1. I si el gol arriba al minut 93, millor. No aniré al camp. Treballo, però el veuré per televisió. Vaig viure els dos darrers derbis a la Creu Alta. L’ambient va ser molt tens. Ens van llançar pedres”.
JUAN MORENO, 60 anys
“El 1998 ens van pegar a la Creu Alta. No hi tornaré”
“L’any 1998 ens van agredir i ens van robar a la Nova Creu Alta. No penso tornar mai més a aquell camp, però veuré el partit per televisió. Per a mi, el Terrassa sempre és el favorit, per bé que aquesta temporada es veuen coses estranyes. L’equip juga bé, però la por de perdre ens condemna. Penso que els guanyarem per 1 a 2”.
