Si guanya les eleccions d’aquest dissabte, Sensi Maíllo es convertirà en la primera presidenta dona en els 90 anys d’història del Club Natació Terrassa. “Un club per a tothom” és el seu lema de campanya.
Per què ha decidit presentar-se? A la directiva de la qual jo formava part ens quedaven tres anys al davant i teníem encara moltes coses per fer. Per això hem decidit presentar-nos. Volem donar continuïtat a aquests projectes, que eren molt importants tant pel club com per la ciutat. Els vuit que vam dimitir ens tornem a presentar, a més d’altres persones.
Quin model de club defensa? Com diu el nostre lema, volem “un club per a tothom”, un club en què tingui cabuda l’esport competitiu. Tenim unes seccions de natació i waterpolo de primer nivell. També volem que el club sigui un lloc de trobada per al soci. Cal seguir també treballant per millorar l’ambient i les condicions laborals dels treballadors.
És bo o dolent que se celebrin eleccions? Per primera vegada a la història hi ha tres candidatures per afrontar un mandat de sis anys. I també per primera vegada en els 90 anys d’història del CN Terrassa, hi ha una candidatura que està encapçalada per una dona. Passi el que passi, farem història.
Com valora els més de tres anys que va ser la vicepresidenta primera del club? El tram final ha estat complicat. Ens va faltar la figura d’un director general. Tots els directius teníem la nostra feina. Cap de nosaltres no estava capacitat per fer de director general. El rol el va agafar el president. Tot es va anar deteriorant fins a arribar a la situació final, que va ser molt tensa de cara en fora. Però els dos primers anys van ser molt bons. Sempre hi ha dificultats. Ens vam trobar amb un club amb molt pocs socis. Vam agafar el club al maig en plena covid. Al juny vam aixecar totes les restriccions. Vam fer campanyes molt agressives de captació de socis i vam poder recuperar la massa social. La temporada passada va ser la primera que es va repartir paga de beneficis.
El club té ara uns 18.000 socis. S’ha de créixer? L’estiu passat vam optar per posar el cartell de complet i es va fer una llista d’espera. Vam considerar que calia salvaguardar els socis fidels per davant dels que només venen durant la temporada d’estiu.
La sorprèn que les altres dues candidatures les encapçalin dos expresidents? No em sorprèn. Són persones que han estat al club i el coneixen. Suposo que els van quedar coses pendents. Tenen inquietuds. Sempre penso en positiu. Si s’han presentat és per fer créixer el club.
Quina diferència hi ha entre ells i vostè? No sé on és la diferència. És un estil de lideratge totalment diferent del que m’agradaria implementar al club. Jo advoco més per un lideratge més participatiu, amb una gestió més de direcció de junta, no tant presidencialista. La que en sap més de números al club és la directora financera. No el tresorer. Els directius no podem ser vuit hores diàries al club.
Com definiria la seva candidatura? Som una candidatura amb aire fresc, directes, honestos i transparents. Tenim moltes ganes de fer feina, de fer créixer el club. Estem dia a dia al club.
Quin model té per a les seccions de waterpolo i natació, que són les fundacionals del club? S’ha fet una inversió important pel que fa a reforços, però la nostra idea és que s’han de potenciar els equips de casa i la pedrera. Cal donar eines als nostres entrenadors, formant-los i donant-los suport. Cal un psicòleg esportiu i un nutricionista per a tots els equips, especialment en els de base.
És complicat compaginar l’esport de competició amb l’activitat dels socis? És complicat. Hi ha uns recursos limitats i els dos col·lectius competeixen per ells. Tots dos són un mal necessari. No tindríem les instal·lacions que tenim si no tinguéssim esportistes d’elit. I no podríem encendre les llums del club si no tinguéssim els socis. Ens necessitem. Volem que hi hagi pau social entre els dos col·lectius. Aquesta és la nostra responsabilitat.
Què s’està fent malament i cal canviar? Hem estat a la darrera part del mandat, però moltes coses les gestionava directament el president i nosaltres no les coneixíem. Aquest va ser un dels motius de la nostra sortida. El primer que cal fer és veure què està passant i què s’està fent. I llavors, haurem de decidir què hem de canviar o què cal potenciar.
Com s’ha de reconduir la imatge del club? És veritat que la imatge que hem projectat en els darrers temps no ha estat la millor, però sincerament penso que no és tan dolenta com es creu. De totes maneres, és molt urgent restablir una situació de pau i tranquil·litat, guanyi la candidatura que guanyi. El club ha de començar a rutllar sol. I tots hi hem de col·laborar.
