El seu nom és Roc Massaguer, però potser us sona més per “Outconsumer”. Almenys als joves. És periodista i creador de continguts. A Youtube té més de 775.000 subscriptors, tot i que ara fa directes a Twitch cada tarda. Aprofitem per parlar de l’inici de l’NBA, així com de la seva trajectòria professional i personal.
Quin jugador de l’NBA va fer enamorar-te del bàsquet? Vaig començar a viure el bàsquet a finals dels anys vuitanta i, per aquell llavors, m’agradava molt Larry Bird. Evidentment, també Michael Jordan, que va marcar la meva època. No m’oblido de John Stockton, que s’assemblava més al meu estil de joc. Tot i això, la connexió més personal la tenia amb Muggsy Bogues. És el jugador més baixet que ha passat per l’NBA i, precisament, jo no destacava per l’altura. Per això, des de llavors portava el número 4 per ell.
Com a aficionat dels Celtics, deus haver gaudit el darrer campionat. És clar. Sempre penso que perdran, però la darrera temporada vaig deixar de pensar en negatiu i van acabar aixecant el títol. Van mostrar un molt bon joc i ho vaig gaudir molt perquè l’anterior títol que va guanyar Boston, l’any 2010, no el vaig poder veure en directe.
Amb l’inici de la nova temporada, quins equips veus amb més possibilitats d’aixecar el títol? En destacaria sis: Oklahoma, Minnesota, Dallas, Boston, Nova York i Philadelphia.
Com recordes els primers anys de seguiment de l’NBA? Tot ha canviat moltíssim. En aquella època, veia els partits a “Cerca de las estrellas”, un programa de La 2 que feien els dissabtes al matí. Si tenies sort veies un partit a la setmana. En diferit, clar. En el meu cas, a més, la meva televisió era en blanc i negre. Pel que fa als resultats, els havies de consultar al diari dos dies després. Al Canal Plus, recordo veure partits del 1996. M’aixecava per veure les mítiques finals dels Chicago Bulls contra Utah Jazz. Era jove i encara podia aguantar l’endemà. Vaig veure en directe la mítica cistella de Jordan en l’últim segon d’aquelles finals. Pensar que ara amb el mòbil, que tinc el “League Pass”, puc veure qualsevol partit quan vulgui, és al·lucinant.
Has vist en directe més d’un partit de l’NBA. Quin destaques? Puc remarcar dues experiències. Una va ser l’All Star de l’NBA, l’any 2017 a Nova Orleans. El partit va ser avorrit, però a grans trets, l’experiència va ser increïble. La mateixa NBA em va pagar el viatge a canvi de fer una cobertura de l’esdeveniment. El partit més especial, però, va ser els Celtics contra els Sixers, a Londres. No he vist mai al meu equip als Estats Units i allà vaig poder veure els entrenaments, entrevistar als jugadors… Vaig viatjar un dimarts i dissabte passat havia mort el meu pare. Vivia un moment excel·lent en la meva carrera professional, però al mateix temps estava en aquesta situació tan complicada. El record encara és viu perquè aquella va ser una experiència agredolça.
Centrant-nos més en la teva carrera professional i personal, com vas iniciar-te en el món del periodisme? Quan estava cursant el darrer any de carrera, vaig treballar a la ràdio municipal i al Canal Terrassa. Després vaig passar a ser cap de premsa del CN Terrassa i, posteriorment, vaig començar a treballar per l’ACB. Allà vaig tenir dos càrrecs. El primer va ser redactor i el segon, cap de drets estrangers. En aquest segon càrrec, vaig gaudir molt perquè viatjava pel món negociant la venda dels drets televisius de l’ACB.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
I què et va motivar a començar a gravar vídeos per Youtube? Tenia ganes d’explicar coses, i en el meu entorn a ningú li interessava el món dels videojocs. Llavors, el 2010 vaig començar a pujar vídeos mentre jugava a “Call of Duty”. Al principi, no vaig donar-li gaire importància, però quan veus que els números creixen hi ha alguna cosa que no et quadra. No entenia per què em seguia tanta gent. Ni tan sols sabia que podia arribar a cobrar per fer això, fins que Electronic Arts (EA) em va pagar 300 euros per fer un vídeo i em van demanar si podia publicar-lo també al meu canal. No entenia per què una multinacional volia que publiqués el vídeo. Allà vaig entendre que el meu canal tenia influència i valor.
Com has gestionat les expectatives d’un públic tan gran? Sincerament, bastant malament. Fas això perquè t’agrada, i entendre’t a tu mateix com una empresa o marca és saturant. Jo ja tenia una feina que m’agradava i intentava prendre-m’ho com un “hobby”. El més divertit de publicar vídeos a Youtube és fer el que et dona la gana. Si perds això, perds la teva essència. Respecto a tots els creadors, i no els critico, però és trist veure com molts deixen passar l’oportunitat de fer el que volen.
Ara fas vídeos amb el teu fill. Què t’ha motivat a fer-ho? Estic enamorat dels meus fills, i m’agradaria poder parlar d’ells als vídeos, però sempre he intentat mantenir-los una mica al marge. El meu nen ja és prou gran com per a entendre el procés de crear continguts i aquests vídeos són bàsicament un aprenentatge per a ell.
