Totes les crisis acostumen a tenir un rerefons, quelcom que ve de lluny. També aquesta. Com reconeixia ahir el mateix Joan Herrera, la que està vivint enguany el Club Natació Terrassa va començar el mes de maig amb una decisió polèmica. En el marc d’una reestructuració de l’organigrama tècnic de la secció de waterpolo, el club va decidir prescindir de Xavi Pérez, el tècnic que ha fet gran el primer equip femení de l’entitat. La decisió es va aprovar en junta directiva. Tot seguit, el tresorer Andreu Aparicio, una persona molt vinculada a la secció de waterpolo, va decidir plegar.
A partir de llavors, tant des de dins com des de fora, la figura del president Joan Herrera va començar a ser qüestionada. Quinze dies més tard, Herrera va comparèixer en roda de premsa i va denunciar atacs personals arran de la decisió presa. “Fins i tot m’han desinflat la roda del cotxe i hi ha gent que no em saluda”, va dir llavors. També va tenir paraules dures cap a dues waterpolistes, Sandra Domene i Cristina Cantero, que aquest estiu han marxat del club. Havien criticat a les xarxes socials l’acomiadament de Pérez i s’havien sentit maltractades per la directiva. “Per demanar respecte, primer se n’ha de tenir”, va etzibar.
Sense massa dies de respir, el 10 de juny va arribar un altre episodi que va afectar de manera important la credibilitat de la junta directiva en general i del president en particular. Els socis del CN Terrassa, en assemblea extraordinària, van tombar per només 2 vots a favor, 42 en contra i 17 abstencions, la intenció de la junta de concórrer a la licitació del projecte d’adquisió del Terrassasports, conegut com “Les Palmeres”.
Aquella va ser probablement la pitjor tarda de Joan Herrera en els seus tres anys i quatre mesos de presidència. No només va perdre una votació que estimava important per al futur del club, sinó que es va veure desautoritzat, en el fons i en les formes, per dos pesos pesants del club, com els expresidents Jesús Cortés i Jordi Martín, el seu antecessor en el càrrec.
Assaig de dimissió
A meitat de l’estiu, el dilluns 22 de juliol, la pràctica totalitat de la junta directiva va convocar una roda de premsa per executar una dimissió en bloc pel seu desacord “amb determinades decisions” del president. Uns dies abans, responsables del Servei d’Esports de l’Ajuntament van intercedir per intentar aturar el cop. Van fer veure als directius que no era el millor moment per plantar-se. Hi van estar d’acord. Després de vacances, els directius han passat a l’acció, forçant el president a convocar eleccions. Herrera sosté que se n’hauria anat tot sol.
