El tècnic canari de 53 anys comandarà, enguany des del principi, un Terrassa FC que es perfila com un dels aspirants a tot. Malgrat haver canviat 13 futbolistes, assegura que cal continuar creixent.
Com arriba l’equip al primer partit de lliga d’aquest diumenge? Amb moltes ganes. Després de sis setmanes de pretemporada, tothom té moltes ganes de començar a competir. El que ens agrada és la competició. Els partits de pretemporada ni et donen ni et treuen punts. Estem bojos per començar.
A la pretemporada han guanyat quatre partits, n’han empatat un i n’han perdut dos amb dos equips de superior categoria. Sembla un bon balanç. Sí. Aprendre a guanyar sempre està bé. Però la pretemporada serveix per fer família, que és la clau. Els futbolistes s’han conegut, han conviscut, s’han tolerat, fins i tot s’han enfadat. Es tracta de generar els mecanismes i els automatismes que ens permetran funcionar com a equip. Es tracta d’agafar com més aviat millor el ritme amb el qual vam acabar la temporada passada. En aquesta categoria és molt important acostumar-se a patir, especialment quan no tens la pilota. Sempre els dic que cal gaudir patint. Si ho aconsegueixes, tens molt de guanyat.
Caldrà tenir paciència en les primeres jornades. Evidentment. La gent ho sap. En quatre o cinc jornades espero que l’equip es vagi engreixant i puguem arribar a un nivell òptim de futbol. Per això és tan important obtenir bons resultats en aquests primers partits de la competició, quan no et trobes encara en el teu millor moment.
El fet de tenir 13 fitxatges nous complica més la preparació? És una cosa habitual a la majoria de les plantilles en aquestes categories. Hi ha força rotació. Del que estic més content és de què s’han quedat els nou que volia que es quedessin. Són els que l’any passat ens van fer competir a un nivell molt alt.
Quins li sembla que són els equips cridats a acabar en les primeres posicions? En això sempre hi acaba havent sorpreses, però a priori, els tres equips que acaben de baixar, Cornellà, Sabadell i a Atlético Baleares, parteixen com a favorits. Per pressupost, per entitat i perquè mantenen un bloc de futbolistes que han jugat en una categoria superior. Tampoc cal menysprear als que acaben de pujar, ja que ho acostumen a fer amb la lliçó molt ben apresa. Tampoc ens podem oblidar de conjunts com Europa o Sant Andreu. Sempre hi ha sorpreses. I espero que nosaltres estiguem entre aquestes sorpreses,
Els ha tocat començar la lliga contra dos filials que acaben de pujar, l’Elche Ilicitano i el Mallorca “B”. Sí. Sabem que els filials són sempre equips molt complicats, però intentarem treure els màxims punts possibles per començar la lliga amb bones sensacions. I cal començar aquest diumenge.
Quin és l’objectiu del Terrassa aquesta temporada? Sé a quin equip estic, a quina entitat represento. Sé la responsabilitat que comporta. El Terrassa és un històric del futbol català i l’objectiu d’aquest equip sempre és aspirar al màxim. També és cert que venim d’anys dolents, en els quals a l’equip li ha costat assentar-se en aquesta categoria. I els inicis de temporada sempre han estat complicats. Per mi, el fonamental és començar bé. Ser competitius durant cada minut de cada entrenament i cada minut de cada partit. Si ho aconseguim, això ens portarà a ser a dalt. Segur que lluitarem per coses boniques.
El màxim accionista del club, Constantinos Tsakiris, exposava l’estiu passat un projecte per arribar tan aviat com es pugui al futbol professional. Això els posa pressió? No. Hem d’estar acostumats a la pressió. L’afició té moltes il·lusions posades en el que estem fent. I ho visc amb normalitat. Per mi, això no és pressió. Sempre és molt millor lluitar per estar a dalt que per estar a baix. Tsakiris és un home ambiciós i nosaltres hem de fer nostra aquesta ambició. Lluitarem cada partit a mort.
S’espera més gent al camp que l’any passat? Sembla que la campanya de socis va millor. Tant de bo vingui molta gent a fer-nos costat des del primer partit. De totes maneres, espero que l’equip li doni a l’afició el que demana per tal que s’enganxi. El cos tècnic i els futbolistes hem d’acceptar aquesta responsabilitat sense gens de por.
L’any passat, l’estadi es va omplir en els dos partits a la Copa del Rei. Enguany, per jugar-la, caldrà superar tres eliminatòries de la Copa Federació. Sí. Jugar la Copa va ser una experiència molt maca per a tots. El Terrassa és com un gegant que està una mica adormit. Estic convençut que, si ens entreguem a mort i van arrribant els resultats, finalment el gegant es despertarà. La veritat és que estem molt il·lusionats amb la possibilitat de disputar la Copa del Rei, que seria un gran premi per a la nostra afició.
La temporada passada, vostè va aterrar a Terrassa amb la temporada ja començada, en un moment en què les coses no rutllaven. Enguany ha pogut fer l’equip i treballar-lo. Deu ser molt diferent, imagino. Ho canvia tot. L’any passat, fins al desembre no tenia l’equip que jo volia. Aquest any hem pogut treballar molt més temps junts i això fa que tot es pugui ajustar molt millor.
