Com es va iniciar en aquest esport? Els meus pares es van conèixer fent piragüisme i, de fet el meu pare va crear una secció de piragüisme a l’Epic, que va durar uns 6 o 7 anys. Van intentar fer promoció aquí a Terrassa, però sense haver-hi riu és complicat. Això va durar un temps i anaven a entrenar a Ponts o a Sort i també de fet aquí a Manresa a la Puda també anaven a vegades, i arran d’això després, vaig començar jo.
Quines modalitats hi ha dins del piragüisme? Ho pots fer en aigües tranquil·les o en aigües braves. Jo faig aigües braves i que llavors dintre d’aquí també hi ha l’eslàlom, el “freestyle” (estil lliure) i el “creek”, que és caiac extrem. Amb el club on estic, el Club de Piragüisme Salt-Ter, ho anem combinant, entre el freestyle i el creek, sobretot.
També hi ha una part de creativitat en el seu esport? Sí, una mica també és una disciplina creativa, perquè també hi ha diferents estils. Hi ha gent que és més explosiva, potser, i altres que busquen més, una mica, com ballar amb l’aigua i enllaçar més moviments.
Què és el que li agrada més d’aquest esport? El caiac “freestyle” és molt més que un esport per a mi. És una passió que em permet desconnectar de tot, gaudir i fluir amb l’aigua del riu. També és una manera d’explorar la meva creativitat i desafiar-me constantment ja sigui provant un truc nou, enllaçant-ne varis o aconseguint superar una puntuació concreta.
És com una manera de viure? M’ofereix l’oportunitat de viatjar i conèixer gent de diferents cultures i països, fent amistats per tot el món amb persones que comparteixen la mateixa afició. És una part essencial de la meva vida i estic molt feliç de poder-la compartir amb la meva família i amb la gent del Salt-Ter, que és la meva segona família.
Quines habilitats s’han de tenir per a la seva pràctica? La força física és un component que és important, però sobretot també ho és la tècnica. A les competicions tens 45 segons i fas el màxim de figures que puguis. A la que fas una figura ja no la pots repetir i busques varietat per sumar més punts.
Què li diria a algú que es planteja fer piragüisme? És una activitat apta per a totes les edats i nivells, i molt versàtil. Ofereix des de la possibilitat d’un passeig relaxant per les aigües tranquil·les fins a l’emoció i adrenalina dels ràpids i desnivells més desafiants. Recomano cent per cent que tots aquells que els agradi l’aventura i el contacte amb la natura, ho provin. I, pel que fa a l’aspecte tècnic, que no pateixin, de mica en mica aniran avançant i agafant confiança.
És un esport individual, sobretot. Tot i ser generalment un esport individual, la importància de l’equip és fonamental, especialment en el riu, on és imprescindible anar acompanyat per raons de seguretat, ja que les condicions del medi són inestables.
També fa classes? Sempre m’ha agradat ensenyar i fa anys que soc monitora i entrenadora del club. També soc graduada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a l’INEFC Barcelona i just m’acabo de treure les oposicions de secundària d’Educació Física. Per mi l’esport és una afició i un estil de vida que tinc molt inculcat des de petita i que m’encanta poder-lo convertir en la meva professió.
I què li agrada més d’ensenyar? Veure com els alumnes gaudeixen de l’esport i l’alegria que senten quan aconsegueixen dominar una tècnica nova o superar un repte. És molt gratificant. A més, crec que el fet de ser entrenadora també m’ajuda a millorar com a palista, ja que em permet fixar-me en detalls que potser passaria per alt si no tingués aquest rol. Així doncs, l’aprenentatge acaba sent mutu i més enriquidor.
Quins objectius més immediats s’ha marcat? A curt termini és arribar als Europeus amb la millor forma possible i aconseguir fer rondes de competició amb les que em senti orgullosa. M’agradaria revalidar el resultat dels últims Europeus, a París el 2021, on vaig aconseguir la cinquena posició i, per tant, ser finalista. Va ser un moment molt especial, i encara més el fet de compartir-lo amb la meva companya d’equip i gran amiga, Núria Fontané. Les dues vam aconseguir ser les primeres finalistes d’un campionat d’Europa de l’equip espanyol i aquest és, sens dubte, un dels moments més màgics que he viscut en aquest esport i dels que me’n sento més orgullosa.
I a llarg termini? M’agradaria guanyar una medalla en uns Europeus o Mundials. Tot i que cada cop és més complicat combinar els entrenaments amb els estudis i la feina, penso que encara tinc molt a fer en aquest esport i espero poder continuar competint i gaudint del piragüisme molts anys més.
