Amb el pas de les hores, la decepció de la derrota en semifinals davant d’una selecció dels Països Baixos sensiblement superior ha anat deixant pas a la il·lusió per disputar, dijous a les 14 hores, el partit per la medalla de bronze. No es tracta d’un premi menor per a aquest grup de jugadors que comanda Max Caldas, un combinat que ha experimentat una absoluta revolució pel que fa als noms i al sistema de joc.
De fet, cap dels vuit terrassencs que formen part d’aquesta selecció masculina espanyola no va disputar els Jocs de Tòquio d’ara fa tres anys. Per a tots ells, aquest està sent el seu debut olímpic. I l’estan protagonitzant amb nota.
De fet, dels 18 jugadors que han participat en aquests Jocs Olímpics, només tres continuen de la darrera cita olímpica. Es tracta del defensor Alejandro Alonso i els davanters José María Basterra i Álvaro Iglesias, que es va lesionar a la mà i va deixar la seva plaça a un dels reserves, el terrassenc Marc Vizcaino. En el matx d’ahir davant dels Països Baixos va debutar l’altre suplent, Borja Lacalle, que va substituir el jugador del Júnior Bruno Font, que pateix un petit trencament fibril·lar al quàdriceps.
Espanya només té quatre medalles i demà pot penjar-se la cinquena. La darrera vegada que el combinat masculí va pujar a un podi als Jocs Olímpics va ser a Pequín 2008, on es va penjar la medalla de plata. Ahir es va perdre l’oportunitat de lluitar per un or que l’equip masculí no ha guanyat mai. També per una plata que s’ha adjudicat en tres oportunitats (Moscou 1980, Atlanta 1996 i Pequín 2008). Però encara es pot reeditar, 64 anys després, el bronze de Roma 1960. El combinat de Max Caldas es troba a només 60 minuts d’aconseguir-ho.
Els vuit internacionals terrassencs tenen entre els 23 i els 26 anys. Els més joves són, amb 23, Pepe Cunill i Gerard Clapés. En tenen 24 Jordi Bonastre, Marc Recasens i Edu de Ignacio-Simó. Amb 25 anys hi ha Xavi Gispert i Marc Vizcaino. El més veterà és, amb 26 anys, el capità Marc Miralles.
