Roger Pallarols
Quina passada de competició són els Jocs Olímpics de hockey! Et classifiques per quarts de final en un grup on les diferències entre els quatre classificats finals i els darrers han sigut força elevades. Però l’empat amb una de les seleccions (França) et condemna a jugar-te el pas a les semifinals davant de Bèlgica, la selecció clarament superior a tota la resta d’equips. Guanyes a Alemanya, dones un bany als Països Baixos durant quinze minuts però la migdiada davant la Gran Bretanya et penalitza enormement. Acabat el primer quart davant dels Països Baixos, els meus grups de Whatsapp treien fum. Quin equipàs, quin bany, quin repàs als “orange”! Però de nou, quan el partit s’ha enfangat, els de Delmee han capgirat el marcador i han fet petit al combinat de Caldas en una demostració d’autoritat neerlandesa i potser també de debilitat espanyola. Ara tocarà descansar i extreure ràpides conclusions. La proesa és possible. Per mi, Espanya és probablement l’equip que pot posar contra les cordes als belgues, però necessitaran quelcom més que minuts de gran hockey. Necessitaran saber patir, saber defensar-se dins l’àrea i eliminar les individualitats, que porten pèrdues en zones molt perilloses. Són factors on el teu talent amb bola no et serveix per res. Hi ha equip per fer-ho i el marc serà l’ideal perquè l’equip jugui sense pressió i sent 100% fidel al seu ADN. Aquesta competició tan intensa i condensada ha evidenciat les potencialitats de l’equip espanyol però també les seves debilitats. Ara hi ha poc temps per corregir, ara només queda confiar. I per fer-ho hi ha molts ingredients per ser optimista, a nivell de joc Espanya ha tingut fases on per mi ha sigut del milloret dels Jocs, però quan les coses han anat maldades (GB o ahir mateix) l’equip s’ha fet petit i ha abusat massa del joc individual… Diumenge ens espera un partidàs i segur que veurem l’Espanya de les grans ocasions…
