El somni de Pau Meseguer (19 anys) va començar fa molts anys al Club Gimnàstic Terrassa, on va descobrir la seva passió per la gimnàstica artística. Aquest any, ha portat la seva destresa i entusiasme a l’altre costat de l’Atlàntic, convertint-se en “cheerleader” a Newnan, Geòrgia (Estats Units). Més que una simple experiència d’intercanvi, ha estat un viatge de superació personal i de trencament d’estereotips.
Des de ben petit, ha practicat gimnàstica artística i sempre havia tingut el somni de ser “cheerleader” als Estats Units”. El seu any d’intercanvi l’ha donat l’oportunitat de fer realitat aquest somni, malgrat que no tot ha estat un camí de roses. En preguntar a la seva professora de gimnàstica sobre un equip masculí, el Pau es va trobar amb la notícia que no existia. Sense desanimar-se, va optar per explorar altres esports com el “cross country”, fins que la seva família d’acollida el va animar a enviar un vídeo de les seves habilitats a l’entrenadora de “cheerleading” de la seva “high school”.
“La “coach” va veure el meu vídeo i em va convidar a provar”, recorda el Pau. Així, sense necessitat de fer les tradicionals proves d’accés, va entrar a l’equip (Junior Varsity) a només tres setmanes de la primera competició.
Un dels moments més impactants va ser la seva acollida per part del grup. “Tenia por de no encaixar. Tot eren noies i aquest era el primer any amb nois a l’equip”, admet. Tot i això, des del primer moment va sentir-se com un més. De fet, les seves companyes el van triar com a “cheerleader of the week” la primera setmana per aprendre un esport nou en tan poc temps. Aquest detall el va fer adonar-se que l’elecció havia estat la correcta.
Pau Meseguer va entrar a l’equip de “cheerleading” del seu institut
Ser “cheerleader” el va portar a enfrontar-se a comentaris homòfobs i a prejudicis. “Algunes persones encara creuen que practicar aquest esport sent noi implica ser homosexual”, expressa. A través de la seva participació en l’equip, ha desafiat aquests prejudicis, contribuint a un canvi de mentalitat. “A Espanya, també hi ha persones que creuen que el “cheerleading” és només per a noies”, afegeix, destacant la voluntat de demostrar que l’esport no té gènere.
Estrès i nervis
Durant els mesos que va estar a l’equip, el Pau va viure moments d’estrès i nervis, especialment durant les competicions. “Entrenàvem de dilluns a dijous, i a quatre dies de la primera competició vam fer una exhibició. Els nervis eren intensos i tenia por d’equivocar-me”, manifesta. Malgrat els desafiaments, l’equip va aconseguir grans èxits, proclamant-se “Team of the Year” de Geòrgia. “Recordaré sempre el primer torneig on vam quedar segons, però al següent vam guanyar. Va ser una gran satisfacció veure com tot l’esforç i dedicació donaven fruits”, explica.
L’equip Junior Varsity va ser escollit “Team of the Year” de Geòrgia
Per al Pau, aquesta experiència ha estat molt més que aprendre un nou esport. No només li ha permès créixer personalment, sinó que també li ha donat una nova perspectiva sobre els estereotips de gènere en l’esport.
Dilluns torna a Terrassa per explorar nous camins
El pròxim dilluns, el Pau tornarà a Terrassa després del seu any d’intercanvi als Estats Units. Després de complir amb el seu somni de ser “cheerleader”, té previst tancar aquesta etapa i també la de gimnàstica per tal de poder explorar nous camins. Durant els seus darrers mesos d’intercanvi ha practicat lacrosse, un esport que podria convertir-se en la seva propera ambició. A més, té la intenció d’unir-se als Castellers o als Minyons de Terrassa.
