Pepe Martí (18 anys) és la jove promesa espanyola en l’estructura de la Fórmula 1. Després d’un gran any en la Fórmula 3, el pilot sabadellenc ha fet el salt a la Fórmula 2 amb l’escuderia Campos Racing i, a més, ha signat per l’acadèmia de joves pilots de Red Bull.
Què et va inspirar a començar en el món del motor? Quan ets petit, no saps realment tot el que hi ha darrere de la Fórmula 1, però el meu somni sempre havia estat arribar allà. La meva mare mirava les carreres a casa i, arran d’això, vaig començar a agafar passió per aquest món i amb només deu anys ja tenia molt clar a què em volia dedicar. Després de molt temps cercant, vaig trobar un circuit de kàrting, a Lliçà de Vall. Allà, el desembre del 2015, va ser la meva primera presa de contacte amb el kàrting, però poc després vaig patir una lesió a la cama en un accident de moto. Això em va obligar a estar un temps parat, tot i que vaig córrer un campionat social.
I com ha estat el camí per arribar fins on ets ara? L’any 2017, vaig competir al Campionat de Catalunya de kàrting, on vaig quedar en tercera posició. En acabar la cursa, vaig conèixer a Genís Marcó (mentor de Fernando Alonso). Gràcies a ell i a la meva família, vaig acabar corrent per la millor fàbrica de kàrting del món, Tony Kart. He estat tres anys competint en kàrting internacionalment, dos d’ells amb Tony Kart. L’any 2019, aconseguia la quarta posició al mundial i em proclamava Campió d’Espanya Júnior. Després, vaig passar a córrer amb l’equip de Fernando Alonso i vaig ser setè en el campionat del món d’OK. El 2021, vaig fer el salt a la Fórmula 4, on vaig acabar tercer amb dues victòries i set podis. En línies generals, va ser una temporada molt satisfactòria, però vaig cometre alguns errors de “rookie”. La temporada següent, ja estava competint a la Fórmula 3. A més, el mateix any vaig ser subcampió a la Fórmula Regional asiàtica. En la categoria de Fórmula 3, vaig patir molt perquè era massa jove i notava que no estava preparat físicament per suportar aquelles curses. Tot i això, va ser un exercici d’aprenentatge. El 2023 va ser molt positiu personalment, ja que vaig ser cinquè al mundial, barallant pel subcampionat fins al final, amb tres victòries i quatre podis.
Va ser llavors quan va contactar amb tu Red Bull? Sí. Red Bull em va escollir per formar part del seu programa de joves pilots: Red Bull Junior Team. Gràcies a l’escuderia i a la meva família, vaig decidir fer el salt a la Fórmula 2 amb l’equip Campos Racing. Enguany, l’escuderia ha fet un gran treball, amb un molt bon desenvolupament del nou monoplaça i, en tres curses, vaig setè en la classificació de pilots i segon en la de constructors.
Quins objectius et marques a curt i llarg termini? A principis d’any intentava no posar-me cap objectiu pel que fa a la classificació. Buscar un resultat determinant és difícil en un esport en què, d’un moment a l’altre, tot se’t pot posar en contra o a favor. He intentat treure’m pressió, però dins de la pista em sento bé i ràpid. Per això, m’he acabat marcant l’objectiu de ser el millor “rookie”. Sens dubte, l’objectiu de cara al futur és la Fórmula 1. Estic en l’últim pas abans d’arribar-hi i, a més, dins de l’estructura de Red Bull. Estic mentalitzat que em pot arribar l’oportunitat si continuo fent les coses bé. Ara, toca madurar i aprendre. És el meu segon any a la Fórmula 2 i encara estic coneixent nous circuits. Soc molt jove, però l’edat ja no és un factor tan important. En el món del motor només tens una o dues bales, i has de saber aprofitar-les bé. Estic tenint la primera i he d’actuar amb intel·ligència. Sé del que soc capaç i el que he de millorar.
“L’objectiu és arribar a la Fórmula 1. Ja estic a l’últim pas i, a més, a l’estructura de Red Bull”
Quin ha estat el moment més memorable en la teva carrera fins ara? El moment més especial de la meva cursa esportiva va ser l’any passat, al Gran Premi de Barcelona. Per a mi, va ser un cap de setmana perfecte, perquè vaig assolir la pole i, posteriorment, vaig guanyar la cursa. Guanyar en casa és inexplicable. Va ser tota una explosió d’emocions. Tothom és de casa, parlen la teva llengua, veus la gent amb banderes catalanes i espanyoles… Tant per la part esportiva, emocional com mediàtica, allò va tenir un “boom” important.
Com et prepares mentalment abans d’una cursa? Al llarg d’una cursa, els pilots patim un cúmul d’emocions. En la sortida, hi ha un moment de tensió molt alta. Si hi ha una naturalització de la cursa, tornes a estar amb tots els pilots en menys de cinc segons i has d’estar alerta. Has de ser intel·ligent, saber quan atacar i defensar. Passes per molts estats i sempre has d’intentar mantenir el control de la situació. Això t’ho dona l’experiència, però jo parlo amb un psicòleg per millorar el controles de les emocions negatives i positives. En el món del motor, no has d’estar sobreexcitat ni massa tranquil. Has de mantenir-te en el punt que saps que treballes millor. Cada pilot és diferent, però jo competeixo millor si estic tranquil. Tot i això, soc competitiu i a vegades costa gestionar els nervis per voler guanyar.
Tens algun “hobby” fora del món de l’automobilisme? Vaig al gimnàs sis cops a la setmana, però això és part de la preparació. M’agrada molt jugar al pàdel. En general, soc fan de l’esport, però puc dir que són més fan del Barça que de l’esport. Com qualsevol jove, m’agraden els videojocs, la música, passar temps amb els amics… No he tingut mai la necessitat de sortir de festa. Això ha vingut amb el factor que he hagut de créixer molt ràpid. En els esports, si vols guanyar has de ser professional des de ben jove i has de dedicar el 100%. A més, fins al juny de l’any passat ho estava combinant amb el batxillerat i tenia encara menys temps que ara. La competició m’obliga a renunciar a moltes coses, però ho accepto amb un somriure per poder fer el que m’agrada.
“La competició m’obliga a renunciar a moltes coses, però ho accepto amb un somriure”
