El comiat li ha sortit com és ell. Senzill, discret i amable, però també carismàtic, emotiu i irrepetible. El capità del Terrassa FC, el terrassenc Àlex Fernández Jofresa, s’ha acomiadat aquest dimecres amb 33 anys del club de la seva vida en una compareixença a la sala VIP del club, en la qual ha esquivat, per poc, les llàgrimes, però s’ha emocionat recordant els moments bons i els no tan bons que ha viscut en un club amb el qual va debutar als 18 anys a la primera plantilla de la mà de Miguel Álvarez.
Després de marxar a l’Osasuna Promesas i voltar per diversos equips, va tornar a casa la temporada 2016-17 i s’hi va estar vuit anys. Va anar agafant pes progressivament com a migcentre, però també dins d’un vestuari que l’ha estimat i el segueix estimant.
La segona volta no ha estat senzilla per a l’egarenc, que ha disposat de pocs minuts. Aquesta circumstància l’ha dut a decidir canviar d’aires, però té clar que durà el Terrassa sempre al cor i no s’ha tancat les portes. Ans al contrari. “Comença ara una nova etapa. Toca seguir fora d’aquí. Aniré on la il·lusió em porti, on em senti valorat com a jugador i com a persona. Però estic seguir que ens tornarem a retrobar”, ha assenyalat.
El director esportiu del club, Miquel Ezequiel, i el president Jordi Cuesta, han acompanyat el futbolista en aquest comiat, així com els seus companys de plantilla i excompanys com Pelegrín, David López o el porter Miguel Ángel Álvarez. També els membres del consell d’administració i diversos treballadors del club, entre ells l’estimat utiller Pepe Mármol.
Un adeu amb orgull
Després d’agrair el suport incondicional al club, la premsa, l’afició que sempre l’ha estimat, els companys, la família i els amics, Àlex Fernández ha assenyalat: “He rebut tantes fortes d’afecte, que per mi marxar així del club és un orgull. Me’n vaig molt feliç i infinitament agraït. Vaig arribar fa vuit anys. El Terrassa ha estat casa meva. Trobaré a faltar les tardes a l’Olímpic, però especialment el dia a dia amb la gent del club. No estàs vuit anys en un lloc si no t’hi sents a gust”.
Ha repassat el futbolista la seva trajectòria, la seva arribada amb 15 anys, el debut amb 18, el moment de marxar i la tornada, ara fa vuit temporades. També ara marxa per seguir jugant. I també ara reitera que “m’agradaria tornar”. I ha afegit: “Marxo molt orgullós i satisfet del que he fet al Terrassa. També amb la consciència molt tranquil·la. He espremut al màxim el temps que he passat aquí, sempre sabent on estava”.
Li ha vingut al cap el “play-off” d’Ontinyent, el bany de realitat que va suposar el de Compostel·la i també” les nits màgiques de Copa”. També la derrota a Badalona contra l’Hospitalet. “Me’n vaig molt tranquil, satisfet, orgullós i immensament agraït. Els que hem estat aquí sabem quanta pedra hem hagut de picar. Ha estat un plaer fer aquest viatge junts”, ha afegit.
No ha amagat el capità que marxa per poder continuar jugant, per tenir minuts, per sentir-se important en un camp de futbol. “Toca començar una nova etapa, però no sé encara on. Seguiré fora d’aquí. No podem negar l’evidència. Molta gent em deia que m’havia de retirar aquí, però mai no hi he estat per comoditat. Jo soc el primer que ha estat molt exigent amb mi mateix i ho seguiré sent fins al final de la meva carrera. La meva situació aquest any no ha estat la millor. Ha estat un any molt difícil i penso que he pres la millor decisió. El futbol no s’acaba aquí. Encara em queda corda”.
Preguntat per l’afirmació del màxim accionista del club, Konstantinos Tsakiris, que va dir que Àlex Fernández seguiria al club fins que volgués, ha comentat: “Cal posar-ho en context. En el món del futbol, moltes vegades aquests comentaris són volàtils. I no per la voluntat de les persones, sino perquè no sabem mai on ens durà el futur”. I afegeix: “Jo soc ambiciós. No volia que es repetís la meva situació d’aquest any. Vaig comunciar al club que volia continuar fora d’aquñí i les dues parts vam estar d’acord”.