Aquest dissabte fa 24 anys i té ja al seu palmarès tres Champions League amb el CN Sabadell, l’únic equip espanyol que n’ha guanyat. Diumenge va batre l’Olympiacos. Ara toca la Lliga i la Copa de la Reina. I els Jocs.
Acaba de fer 24 anys i ja ha guanyat tres Champions amb el CN Sabadell. No està gens malament. La veritat és que no. Guanyar tres Champions en els cinc darrers anys no ha estat una tasca gens senzilla. Demostra que l’equip està fent les coses molt bé.
Quina de les tres va ser més especial? La primera, la del 2019. També la vam guanyar davant l’Olympiacos, en una final en què vam fer una remuntada espectacular i Laura Ester va fer una aturada extraordinària. Per tot plegat, va ser molt especial. Però totes ho han estat.
La final davant l’Olympiacos va estar controlada en tot moment. Sí. Sabíem que seria un partit difícil, ja que l’Olympiacos té gairebé tota la selecció grega a les seves files. Estàvem molt mentalitzades. Les dues primeres Champions les vam guanyar a casa. Aquesta era a la piscina del Barcelona, però teníem el públic a favor. La final em va passar molt de pressa.
Tres dels quatre equips de la “final-four” eren catalans, Sabadell, Sant Andreu i Mataró. Vostès eren les favorites? Si ens fixem en els resultats, sí. El Sabadell ha guanyat set Copes d’Europa. Però si ens fixem en la classificació de la lliga, potser no. El Sant Andreu és líder de la lliga i el Mataró segon. Nosaltres anem terceres. Però si és per ganes, érem les favorites. Penso que vam saber gestionar millor la pressió. Al final, haver guanyat més vegades aquesta competició t’acaba aportant un plus. Tot influeix.
Quins records li han quedat d’aquesta final? Va ser un partit molt intens. Elles van sortir molt fortes i ens va costar als dos primers quarts, tot i que anàvem per davant. Al tercer quart ens vam posar ja amb vuit gols d’avantatge, que és una diferència abismal. En aquest punt vam trencar el partit. La pròxima vegada que vaig mirar el marcador, el partit ja s’estava acabant.
És molt jove, però fa 13 anys que juga a la Divisió d’Honor. Hi va debutar amb només 11 anys! Sí. La veritat és que vaig començar a competir molt aviat al màxim nivell. Això m’ha permès guanyar tot el que he guanyat.
Què és el més complicat de jugar en la posició de boia? Estàs sola, com si juguessis un altre partit, diferent del de les teves companyes. T’has de fer el teu espai i esperar que les teves companyes et passin la bola. És una posició dura. És on es reben més cops i on s’ha de lluitar més. El contacte amb la defensora és constant. És una de les posicions més sacrificades del waterpolo.
Encara queda la lliga i la Copa de la Reina, però ben aviat començarà la preparació per als Jocs Olímpics de París. Com ho encara? Ara ve la part decisiva de la lliga. Acabarem la fase regular jugant contra rivals directes i la setmana vinent afrontem la Copa a casa. Després dels “play-off” començarem ja a preparar els Jocs. Jugarem contra els Estats Units al CAR, després anirem a Sierra Nevada i jugarem al CAR contra la Xina. Hi ha previst un “stage” als Països Baixos i uns dies abans marxarem cap a París.
El fet d’haver guanyat la Champions les converteix en més favorites per guanyar la lliga? És una competició diferent. La classificació de la lliga només decideix contra qui et creuaràs a les semifinals. Ens tocaria Terrassa o Mediterrani.
Té alguna preferència? No. Però jugar contra el Terrassa sempre és especial. És el club d’on he sortit, hi he jugat molts anys, he marxat, he tornat, he tornat a marxar. És casa meva. Sempre fa il·lusió jugar-hi.
Que el CN Terrassa els guanyés jugant al millor de tres partits és gairebé impossible. Nosaltres no contemplem perdre aquesta eliminatòria. Som favorites. Ja estem pensant en la final.
Sabadell, Mataró i Sant Andreu estan a un mateix nivell ara mateix? Els tres estem molt igualats. Tenim plantilles molt completes, amb totes les posicions molt ben cobertes. Pot passar qualsevol cosa.
Amb la selecció espanyola només li falta guanyar un Mundial i uns Jocs. Sí, són les dues medalles que em falten. Després ja podré dir que tinc tota la col·lecció completa.
Està vivint la seva cinquena temporada al Sabadell. Per on passa el seu futur? La temporada vinent continuaré al Sabadell. Vaig any a any. Estudio Educació Primària, amb la menció en Educació Física.
Ha desestimat moltes ofertes? Sí, d’Espanya, de Grècia i d’Itàlia. Sempre he prioritzat estar a casa. Alguna vegada m’he plantejat marxar, però sempre m’he acabat quedant. No descarto marxar a Itàlia o a Grècia d’aquí a un parell d’anys.
