El 25 d’abril del 2014 va ser un dia trist per a la història blaugrana. També del Terrassa FC. Aquell dia, dijous va fer 10 anys, va morir l’exentrenador del Barça Tito Vilanova. Tenia 45 anys. Tito va arribar l’estiu del 2005 com a director esportiu a un Terrassa que acabava de baixar de Segona “A”. S’hi estaria dues temporades, la 2005-2006 i la 2006-2007. El diumenge 10 de juny del 2007, quan Vilanova preparava ja la confecció de la plantilla del Terrassa per a la temporada vinent, la història va fer un gir inesperat. Després del darrer partit de la temporada, Tito Vilanova va comunicar oficialment que, tot i tenir contracte, marxava. “M’ha trucat el Pep per anar a entrenar amb ell el filial del Barça”, va dir més o menys Tito.
Parlava del que era llavors un jove tècnic sense experiència, Pep Guardiola. “Tenia previst seguir al Terrassa, però quan et truca un amic com el Pep i et proposa això, no pots dir que no”. Aquestes van ser més o menys les seves paraules. Les va pronunciar amb certa recança, com si demanés perdó, com si li sabés greu marxar. Segurament n’hi sabia. Desconeixia llavors que acabaria fent història a la banqueta del Barça.
Va ser en acabar un matx de la Copa Catalunya disputat al Nou Congost de Manresa, que l’equip va guanyar per 3 a 4. Seria també el darrer duel de Miguel Álvarez a la banqueta del Terrassa. Estava previst que la temporada següent, Vilanova compaginés les tasques de director esportiu i entrenador. L’egarenc Sergio Lobera, un altre exblaugrana, va heretar el seu càrrec. I Juan Carlos Rojo va ser l’entrenador escollit.
Aquell 10 de juny del 2007, Tito Vilanova deia: “M’enorgulleix que el Terrassa vulgui que em quedi, perquè això vol dir que estan contents amb la meva feina. Però jo he de mirar per la meva carrera futbolística i escollir l’opció de futur que em doni més possibilitats. He de prendre la decisió que més em convingui, intentant perjudicar el mínim possible al Terrassa”.
La decisió no va agradar gens a l’aleshores màxim accionista del Terrassa, Guillermo Cabello. Una mica més comprensiu es va mostrar l’aleshores president, Jaume Arnau. Molta altra gent tampoc no el va entendre. Pocs anys després, però, Tito Vilanova es convertiria en tota una icona del barcelonisme, primer a l’ombra de Guardiola i després com a primer entrenador. Fins que va emmalaltir.
Una història d’èxit
Guardiola i Vilanova van agafar el filial del Barça la temporada 2007-2008 a Tercera i van pujar a l’equip a Segona “B”. Quan Guardiola va ser nomenat entrenador del primer equip, l’estiu del 2008, el seu amic el va acompanyar. Ho van guanyar tot entre el 2008 i el 2012, construint el que por a molts és el millor Barça de la història.
I quan Guardiola es va buidar i va enfilar cap a Munic, Tito va agafar el primer equip. Va guanyar la famosa lliga dels 100 punts, la 2012-2013. El següent exercici, ja malalt, va haver de deixar el càrrec. En el desè aniversari de la seva mort, han estat molts els futbolistes que han volgut recordar un home que dona nom al camp d’entrenament de la Ciutat Esportiva. “10 anys ja, no t’oblidem, Tito”, va piular Leo Messi.
