Un exemple viu de determinació, força i superació. La història de Cristian Díaz, president del Club Esportiu de Persones Sordes de Terrassa (CEST), és un testimoni de com la passió per l’esport i la perseverança poden convertir els somnis en realitat. Amb només 28 anys, ha recorregut un llarg camí fins a convertir-se en el líder que és avui. El seu compromís amb la promoció de l’activitat física entre la comunitat sorda no és només una responsabilitat per a ell, sinó una vocació que ha guiat cada pas del seu trajecte.
Quan era un nadó, a Barcelona, els pares del Cristian el veien una persona massa tranquil·la i, després de visitar diferents metges, van descobrir que tenia sordesa profunda. Tenia sobre la taula dues opcions: operar-se o aprendre la llengua de signes. La solució final va ser una operació per col·locar-li un implant auditiu. Fins als 16 anys, ell no tenia cap coneixement sobre la llengua de signes, però en arribar a Terrassa va començar a interessar-se en la comunitat sorda. Poc després, va decidir formar part de l’Associació de Persones Sordes de Terrassa (Apesote), on des de primer moment s’ha sentit com a casa i ha tingut totes les portes obertes per promoure entre els socis el que més estima: l’esport.
En realitat, el Cristian ja practicava esport des de ben petit. Jugava de porter a futbol sala des dels sis anys. En aquest àmbit, té experiència tant amb persones sordes com oients. El seu camí no ha estat fàcil. Quan jugava o entrenava, s’havia de treure l’implant, perquè era perillós. A vegades, els altres integrants de l’equip parlaven només entre ells i el Cristian se sentia apartat. Aquest problema també el va superar. Li agradava massa el futbol sala com per renunciar-hi. De fet, des de petit estava ja acostumat a superar obstacles.
President i entrenador
Tot i que és el president del Club Esportiu de Sords de Terrassa, també desenvolupa la tasca d’entrenador. Va decidir començar a practicar la petanca. A l’entitat hi ha moltes persones grans que la practiquen. La petanca és dels esports que, en persones sordes, té més predicament a Catalunya. Els jugadors del Club Esportiu de Sords s’entrena en un espai del Pla del Bon Aire.
Però no en va tenir prou amb el futbol sala i la petanca. L’oferta esportiva del club es va ampliar recentment amb els dards. Precisament, cinc membres del club (entre ells el Cristian) van competir en la Copa Catalunya de Dards per a Persones Sordes, que s’ha celebrat aquest mes a Canovelles. En el seu primer torneig de dards, el Cristian va aconseguir una meritòria tercera posició. La cosa no quedarà aquí, ja que s’està preparant per millorar el seu rendiment en el pròxim torneig de dards, que tindrà lloc l’11 de maig vinent a Ripoll.
En el seu primer torneig de dards, el Cristian va aconseguir quedar en tercera posició / ALBERTO TALLÓN
En l’àmbit laboral, el Cristian es desenvolupa com un més. Desitjava trobar una feina vinculada amb el món de l’esport i va aconseguir una oportunitat a la botiga Decathlon del Parc Vallès, on ja porta sis anys. Normalment, les persones sordes acostumen a tenir un contracte parcial o fet a mida. No és el seu cas. Ell fa jornada completa des del primer dia. La seva adaptació va ser tan bona que al cap de tres mesos de començar a treballar, li van demanar si volia atendre una caixa. No va dubtar. Se sentia capacitat i amb confiança. De més jove ja havia après a atendre amb els seus pares en una botiga de petards.
Els inicis de l’Associació de Persones Sordes
La fundació de l’Associació de Persones Sordes de Terrassa (Apesote) es remunta a l’any 1981. L’expresidenta de l’entitat, Carme Sala, explica que “al principi no teníem cap local propi, sinó que quedàvem pels carrers”. “Amb el pas del temps vam fer unió i vam trobar un local de lloguer, on vam crear l’associació”, afegeix. A més, expressa que “tothom estava desitjant que arribés el cap de setmana per reunir-se a l’associació, on cada cop vam anar organitzant més activitats”.
Cristian Díaz, acompanyat de l’actual presidenta de l’Associació de Persones Sordes de Terrassa, Hala Triki, i l’expresidenta, Carme Sala / ALBERTO TALLÓN
