Francesc Salvatella i Badiella és encara la cara visible de Hockey per Terrassa (HxT), l’entitat que aglutina els interessos dels quatre clubs terrassencs: Egara, Atlètic, Terrassa i Línia 22. Es va fundar el mes de juliol del 2010, fa gairebé 14 anys. Abans de deixar el càrrec, Salvatella passa balanç dels seus vuit anys de presidència i analitza el moment actual del hockey terrassenc.
Va dir que s’estaria dos mandats com a president de Hockey per Terrassa i així serà. Mai no m’han agradat els mandats llargs. A més, els estatuts actuals limiten a vuit anys el mandat del president. Com a president del Club Egara també em vaig comprometre per dos mandats de quatre anys i així va ser.
Qui serà el seu substitut? Un representant de l’Atlètic que encara no està designat. Serà una persona representativa del hockey terrassenc. A l’Atlètic n’hi ha i moltes. Toca fer un relleu ordenat. El primer president va ser del CD Terrassa (Martí Colomer), el segon he estat jo i ara li toca al tercer club fundador, l’Atlètic. A finals de maig se celebren les eleccions de l’Atlètic. A continuació ja tindrem un relleu a Hockey per Terrassa.
A principis del seu mandat es va incorporar al grup el Línia 22. Sí. HxT es va crear amb la idea d’agrupar els clubs amb equips a les màximes categories. En aquell moment, el Línia 22 no hi era. Posteriorment, hi ha tret el cap. Va acabar entrant el desembre del 2016. D’aquesta manera, el hockey terrassenc hi té tots els seus representants.
S’han plantejat obrir l’entitat a clubs propers? Se’ns ha plantejat, però creiem que trencaríem una mica l’esperit de HxT. Hi ha hagut converses amb el Matadepera 88, però ells tampoc no han arribat a concretar res.
Som al despatx que té Hockey per Terrassa a la Casa de l’Esport, que havia de ser inicialment la Casa del Hockey. (riu) Era el projecte més il·lusionant de tots. Estàvem convençuts que Terrassa necessitava un espai com aquest on la gent dels clubs i també la ciutadania en general pogués relacionar-se amb el hockey terrassenc, atès que els clubs tenen les seves instal·lacions als afores de la ciutat.
Vostè va tenir un paper fonamental en la recerca del que avui és la Casa de l’Esport. Sí. Els contactes van començar amb el regidor Dani Nart. Vam mirar moltes possibles ubicacions i vam acabar aterrant aquí al Raval. Ens va impactar. Excepte la sala d’actes, que estava immaculada, la resta estava tot derruït. I als baixos hi havia la botiga de Teixidors. No entenia que un espai com aquest estigués tancat a la ciutat.
Era propietat de l’Institut Industrial. L’any 2016, ens vam reunir amb l’Institut Industrial amb el president de l’Atlètic, Josep Maria Biosca. Van acceptar una permuta de l’Ajuntament amb terreny industrial. Vam parlar amb Patrimoni i tot es va posar en marxa. Va durar gairebé quatre anys. Es va canviar la titularitat i l’alcalde ens va dir que aquest seria un edifici pel hockey.
Però no ho ha acabat sent del tot. No. Fins i tot vam intentar que la Federació Catalana s’establís a Terrassa. Però, com acostuma a passar tantes vegades a la vida, tothom es va enamorar d’aquest edifici. Un dia, el regidor Miguel Ángel Moreno ens va convocar i ens va dir que havien pensat que l’edifici fos la seu del servei d’Esports de l’Ajuntament.
No els devia agradar gaire. Va ser una mica violent, la veritat. Fins i tot vaig haver de frenar al president d’algun club. Li vam fer veure que allò era una mala jugada. L’edifici es va recuperar gràcies a nosaltres. I ens sentim absolutament orgullosos d’haver treballat per tal que l’Ajuntament en recuperés la titularitat. Finalment, es va arribar a un acord i a nosaltres ens van cedir la planta baixa i un despatx a la primera planta. No és el que volíem, però estem satisfets de tenir un espai per al hockey terrassenc dins la Casa de l’Esport.
El segon gran objectiu és el museu del hockey, que serà una experiència immersiva. A Terrassa no existeix res semblant. Serà un museu espectacular, centrat en el hockey, però també molt transversal. Volem que això sigui un projecte de ciutat. Està encara en fase de concurs públic, però esperem que cap al novembre estigui enllestit. Serà espectacular.
De què se sent més satisfet del seu mandat? En aquests vuit anys, amb el suport dels clubs, hem intentat obrir al màxim el hockey a tota la ciutat. Hem fet el que hem pogut. Hem assistit a tots els actes als quals se’ns ha convidat. Estem també molt orgullosos d’haver organitzat la celebració dels 25 anys dels Jocs Olímpics a Terrassa. La nostra intenció ha estat sempre fer ciutat.
Se senten recompensats? Sincerament, no. La prova la tenim en els certàmens del Terrassenc de l’Any i en la Gala de l’Esport. Ens sembla absolutament inconcebible que en les últimes edicions no hi hagués cap jugador de hockey en les categories de millor esportista i millor esportista promesa. Vulguem o no vulguem, el hockey és l’esport representatiu de la ciutat. És el que ha portat més el nom de la ciutat a tot arreu. No dic que hàgim de guanyar, però el fet de no tenir ni candidats en aquests certàmens, ens fa sentir que no es té en compte el molt que fem per la ciutat. Gràcies al hockey, la ciutat ha pogut celebrar esdeveniments com els Jocs Olímpics o el Mundial femení.
Les empreses fan prou per ajudar el hockey? Les empreses eminentment terrassenques haurien de col·laborar més. Ens costa molt trobar patrocinadors. No hem aconseguit tenir un gran espònsor per al hockey terrassenc. En aquest àmbit, ens falta fer un pas important endavant. Estem en una guerra esportiva en la qual lluitem en absoluta desigualtat de condicions. Lluitem amb el Polo, que té empreses molt potents darrere. Ens està espoliant temporada rere temporada els jugadors que surten dels nostres clubs. I també hi ha el Club de Campo, que es nodreix del suport de l’Alt Rendiment i el pla ADO.
I què cal fer per evitar-ho? Tenir més mitjans per potenciar les nostres escoles de hockey. Fer que el nostre model, el model terrassenc, sigui cada vegada més fort. Afortunadament, les pedreres no s’esgoten. Francament, però, ho veig complicat. Continuem lluitant en inferioritat de condicions.
Punt final a un mandat que ha reforçat l’entitat
Després de més de vuit anys en el càrrec, Francesc Salvatella i Badiella deixarà de ser president de Hockey per Terrassa, l’entitat que aglutina els quatre clubs de hockey de la ciutat, Club Egara, Atlètic Terrassa, CD Terrassa i Línia 22. L’entitat es va fundar el 7 de març de l’any 2011 i el seu primer president va ser Martí Colomer, expresident de la Federació Espanyola de Hockey.
Després de la mort de l’emblemàtic dirigent terrassenc, el 13 de juny de 2015, Salvatella es va fer càrrec de la presidència. Tal com va anunciar, no s’hi estarà més de dos mandats.
Està previst que el successor de Salvatella com a màxim responsable de Hockey per Terrassa sigui un representant de l’Atlètic Terrassa.
D’aquesta manera, els tres primers presidents de l’entitat hauran estat membres dels tres clubs de hockey fundadors: CD Terrassa, Club Egara i Atlètic Terrassa.
En el transcurs d’aquests vuit anys de mandat de Salvatella, que va presidir el Club Egara també durant vuit anys, Hockey per Terrassa ha avançat en els seus objectius fundacionals, mantenint una sola veu en representació del hockey terrassenc i col·laborant estretament amb les institucions.
Pacte de Ciutat pel Hockey
En aquest sentit, una de les fites més importants és la signatura del Pacte de Ciutat pel Hockey. Es va aprovar el maig de l’any 2019, sota la presidència de Salvatella, pocs dies abans de les eleccions municipals. Tots els grups polítics van aprovar un document que deixa clara la importància d’aquest esport per a la ciutat de Terrassa.
Aquest document el van rubricar els quatre clubs terrassencs i la mateixa entitat Hockey per Terrassa, així com tots els partits polítics: Tot x Terrassa (que entraria pocs dies després al consistori i acabaria governant), el PSC, Terrassa en Comú, ERC, el PDeCAT, Ciutadans i el PPC.
Entre els diferents punts que aborda el text, destaca el suport als clubs en l’organització d’esdeveniments i en la seva participació en competicions de tota mena, així com la incorporació del hockey en les estratègies turístiques de la ciutat.
