La nedadora del CN Terrassa (31 anys) disputarà a l’abril l’Europeu, la darrera competició abans dels Jocs Olímpics de París. Divendres passat va ser escollida, per cinquena vegada, millor esportista local.
Ha estat una de les grans triomfadores d’aquesta edició de la Gala de l’Esport. No és la primera vegada que puja a l’escenari a recollir el premi gran. S’esperava guanyar aquest any? La veritat és que el sol fet d’estar nominada ja és un premi. És tot un orgull ser al costat de grans esportistes com aquests. Aquest any, el nivell era especialment exigent. Podia guanyar qualsevol, però me l’he endut jo.
L’any 2023 va ser excel·lent. I el va rematar amb tres medalles als Mundials de Manchester. Sí. Per a mi, la temporada passada va ser excel·lent. Feia anys que no pujava al més alt del calaix. Ho vaig aconseguir gràcies a la prova de relleus. I vaig guanyar tres medalles més. Aquest premi és un reconeixement de la meva ciutat. N’estic molt orgullosa.
Mirant endavant, aquest 2024 el té marcat en vermell al calendari. Viurà els seus cinquens Jocs Paralímpics a París. Però abans, del 21 al 27 d’abril, afrontarà el Campionat d’Europa que se celebrarà a Madeira (Portugal). Sí, La cita prèvia als Jocs Paralímpics és aquest Europeu del mes vinent. En aquesta competició es buscaran les marques mínimes per als Jocs Paralímpics. Em servirà per testejar-me i saber quin és el meu nivell. I també el de les meves rivals. Es tracta d’anar millorant de cara als Jocs.
Amb quin objectiu afronta els que seran els seus cinquens Jocs? Guanyar medalla. Sé que és molt complicat. Només el sol fet de poder participar en uns Jocs és molt complicat. Espero gaudir-los més i fer-ho el millor possible.
Va viure els seus primers Jocs Paralímpics de Pequín 2008 amb només 15 anys. Sí, era molt joveneta. Vaig viure l’experiència com un somni. Va ser una passada. No t’imagines el que significa ser a uns Jocs fins que no t’hi trobes compartint la vila olímpica amb els millors esportistes mundials.
Va començar a competir molt jove. Porto molts anys nedant, tota una vida. Vaig començar a competir amb només 9 anys i el meu primer Campionat del Món va ser a Durban amb 14 anys. Han passat ja 17 anys i encara continuo donant guerra. I espero que encara em quedi molt més.
“Han passat 17 anys del meu debut al Mundial de Durban i encara continuo donant guerra”
Aquests Jocs seran els últims? No ho sé. Tinc clar que vull seguir competint, però els propers Jocs seran l’any 2028. No sé com hi arribaré. Aniré pas a pas, any a any. El que sí que tinc clar és que no em retiraré després dels Jocs Paralímpics. Em sento bé i tinc moltes ganes de continuar competint.
No pensa en la retirada? De vegades, els esportistes senten que ha arribat l’hora de plegar. A mi encara no m’ha passat. Crec que encara no em toca deixar de competir. Quan t’has entregat tota la vida a l’esport, és complicat fer el pas de deixar-ho enrere. Però està clar que després de París afrontaré els entrenaments d’una altra manera. Potser abaixaré una mica el ritme. No entrenaré cinc hores diàries com he fet en els darrers i anys i estic fent també fins ara. Però intentaré seguir competint al màxim nivell.
Té la mínima gairebé garantida. Sí. Ara tinc la marca mínima “B”, que no em garanteix la participació al 100%. Depèn del temps que facin els altres aspirants. Però estic convençuda que seré present a París a finals d’agost. En aquests moments de la temporada, estic a només una dècima de la mínima “A”. Aquesta no se m’escaparà. A l’Europeu aniré a totes.
A banda de l’esport, vostè porta ja deu mesos com a regidora d’Esports. No deu ser senzill compaginar-ho. Els esportistes tenim aquesta capacitat d’organitzar-nos i de tirar endavant amb qualsevol objectiu que ens proposem. La carrera esportiva i la condició de regidora són dos compromisos molt importants. Els afronto amb moltes ganes i molta il·lusió. La meva experiència com a esportista m’ajuda molt. Em fa molt feliç poder aportar el meu granet de sorra per tal que l’esport de Terrassa pugui millorar.
La regidoria d’Esports és especialment complicada. A la ciutat hi ha moltes entitats i totes demanen ser ateses i escoltades. Per descomptat. La regidoria d’Esports és molt exigent, però a la vegada molt bonica. A Terrassa tenim moltes entitats importants que fan una tasca magnífica.
Imagino que moltes vegades no deu ser una feina massa reconeguda. Realment, a mi m’apassiona el que faig. És un orgull enorme tenir l’oportunitat de servir a la meva ciutat amb l’experiència que he pogut adquirir després de tant de temps a l’elit. Des de l’Ajuntament tenim l’obligació d’escoltar tothom i ser al seu costat dels diferents clubs i entitats per tot allò que necessitin. I això és el que intentem fer.
“Des de l’Ajuntament, tenim l’obligació de ser al costat de tots els clubs i entitats de la ciutat”