La trajectòria de la benjamina del waterpolo espanyol està sent meteòrica. Només té 18 anys i s’ha penjat dues medalles a les seves dues competicions internacionals, a Eindhoven i a Doha.
Com va viure l’experiència del seu primer Mundial? Amb una il·lusió enorme. Estic molt agraïda a tot el cos tècnic i també a les meves companyes, que m’han ajudat molt. Després d’arribar al CN Terrassa a l’estiu, he fet un canvi molt important. Xavi Pérez m’ha acollit molt bé a l’equip i també les meves companyes. Sense elles, això no hagués estat possible.
Aquesta temporada ha treballat dur al CAR i ha acabat tenint recompensa. Sí. He treballat moltíssim amb el Jordi Valls, que és qui m’ha ensenyat més coses del waterpolo.
Aquests dos primers mesos deuen haver estat una mena de bogeria. Dues medalles en les dues primeres competicions amb la selecció absoluta. Realment sí. Vaig debutar a l’Europeu d’Eindhoven amb una plata i acabem de tornar de Doha amb un bronze. Si m’ho haguessin explicat fa quatre mesos no hauria cregut que fos possible.
A què es deu aquesta explosió? L’any passat vaig fer una bona temporada al Barceloneta, però ha estat amb l’arribada al CN Terrassa quan he fet el salt. A la lliga competim amb grans equips i jugant la Champions League he après molt i he crescut molt també.
De quin partit està més satisfeta dels set que ha disputat a Doha? Probablement de la semifinal contra els Estats Units. Potser és en el que més he destacat.
L’únic que van perdre, on va marcar tres dels seus set gols. Sí. Em vaig sentir molt bé a la piscina. Algunes de les jugadores més grans es carregar amb exclusions i vaig disposar de més minuts. Vaig aprofitar les ocasions que vaig tenir i em van sortir bé les coses.
Guanyar un bronze en un Mundial sempre és especial, però fer-ho amb aquell gol al darrer segon de l’Elena contra Grècia ho devia fer encara més especial. Com va viure aquella jugada? Va ser molt emocionant. Una situació com aquella passa molt poques vegades a la vida. No sé si tornarà a passar. Elles tenien la darrera possessió, però els àrbitres van xiular dos metres. Tot l’equip grec estava atacant. No comptaven amb això i al final vam poder fer el gol.
Diuen que és millor guanyar un bronze que una plata, ja que implica acabar el torneig guanyant. Hi està d’acord? Evidentment, és millor quedar segones que terceres. Però amb aquest bronze vam marxar de Doha amb molt bones sensacions. Vam valorar més el campionat que vam fer.
Ha assimilat ja tot el que ha aconseguit amb 18 anys? Penso que no. Han estat dues competicions seguides i no he tingut temps d’assimilar tot el que suposa.
El proper objectiu és París. Exacte. Ara toca tornar-me a centrar en el CN Terrassa i intentar seguir fent les coses igual de bé que les estic fent fins ara.
Es veu amb opcions de disputar els seus primers Jocs Olímpics? Estic amb confiança. Si continuo jugant com fins ara, puc ser a la llista.
Deu ser un plaer formar part d’aquesta generació. És un equip que gairebé sempre ha fet podi. Mai m’hauria imaginat poder coincidir amb aquesta generació de jugadores tan bones. És tot un plaer.
Algunes de les seves companyes devien ser referents seus de petita? I Tant! Em fixava molt en l’Ani Espar, amb qui vaig coincidir a Mataró. També amb Bea Ortiz.
El seu pare, Svilen Piralkov, estava a Doha amb el cos tècnic de l’equip masculí. Quins consells li donava? Parlàvem molt. Sempre m’ha dit que gaudeixi de cada partit i de cada moment tant dins com fora de l’aigua. Són experiències úniques i potser no es tornaran a repetir. Sempre em diu que sigui jo mateixa i que mai no em cansi de treballar.
Sent que té molt marge de millora? I tant! Soc encara molt jove. Tot just acabo de començar. Només tinc 18 anys.
