Les dues seleccions espanyoles han tornat de Doha amb medalla. Bona part del mèrit dels bronzes assolits al Mundial resideix en jugadors terrassencs. Bernat Sanahuja i Álvaro Granados han estat peces fonamentals en l’engranatge de l’equip masculí. En el femení, també han resultat determinants les terrassenques Isa Piralkova i Paula Leitón, així com les waterpolistes del CN Terrassa Pili Peña i Paula Camus. Tots ja somien amb París.
Amb 23 anys, l’exjugador del CN Terrassa, ara al Barceloneta, ja sap què és guanyar un Mundial amb Espanya. Va ser or a Budapest 2022 i bronze a Fukuoka 2023 i Doha 2024. Als Europeus, té un or, el del gener a Zagreb, i un bronze, l’any 2022 a Split.
Quina valoració fa d’aquest Mundial? El principal objectiu, que era aconseguir la medalla d’or, no el vam complir. En aquest sentit, estem una mica més fotuts. Però a mesura que van passant els dies, t’adones que aconseguir un bronze en un Mundial no és gens senzill. Cal valorar el què estem fent i donar-li mèrit. Veníem de ser campions d’Europa i hem tornat a pujar al podi en el Mundial. Però volíem més.
No tothom guanya un or i un bronze en poc més d’un mes. És veritat. Penso que la plata fa encara més mal que el bronze. Però amb la perspectiva del temps li donarem més valor a tot el que estem aconseguint.
Van fer un Mundial gairebé impecable, perdent només davant d’Itàlia en un partit una mica estrany. Els italians van saber plantejar molt bé el partit. Nosaltres no ens vam trobar còmodes en cap moment. Vam estar amb opcions i vam lluitar fins al final. L’esport té aquestes coses. És impossible guanyar sempre. Aquesta derrota ens ha de servir per millorar de cara als Jocs Olímpics de París.
Vostè ha guanyat un or a l’Europeu i un bronze al Mundial amb només un mes de diferència. No és gens habitual. Exacte. Han estat dues experiències sensacionals. Encara arrosseguem competicions des de l’aturada per la Covid, que va obligar a ajornar i posposar diferents campionats. Després dels Jocs tot es normalitzarà. Mai no s’havien ajuntat les tres grans competicions en un sol any. I segurament no tornarà a passar. A nivell físic ho hem acusat bastant, però el que més ens agrada als esportistes és competir. I si acabes amb dues medalles, molt millor.
Aquest Mundial ha estat la competició en la qual ha disposat de més minuts. S’ha sentit més important que darrerament? Sí. El David Martín està confiant molt en mi. A nivell de joc, en alguns partits m’he trobat més còmode que en d’altres. Però sé que encara em queda molt per fer. He de seguir treballant. Les millors competicions encara estan per arribar.
En el partit pel bronze contra França va ser escollit com a MVP. Va ser el seu millor partit? Sí. Contra Montenegro vaig estar també força còmode, però mirant les estadístiques, el partit contra França va ser el millor per a mi. Vaig marcar quatre gols. En una competició gran, és la primera vegada que m’escullen com a millor jugador.
Aquesta selecció no té res a envejar a altres equips històrics del waterpolo espanyol. Té la sensació que estan iniciant una etapa molt exitosa? És inevitable que es facin comparacions. Penso que el waterpolo ha canviat molt en els darrers anys. Però és cert que en els darrers sis anys hem arribat a totes les semifinals de totes les grans competicions. No crec que cap altra selecció ho pot dir. Té un mèrit enorme. Que es vagin incorporant jugadors joves i que això es vagi mantenint parla molt bé de la base del nostre waterpolo. Esperem poder continuar uns anys més així.
Els entrenadors acostumen a donar molt valor a tenir aquesta continuïtat al llarg dels anys. Exacte. En waterpolo masculí hi ha molta igualtat. Els vuit millors equips del món poden guanyar o perdre qualsevol partit entre ells. Perfectament, qualsevol et pot eliminar a quarts de final. Ni tan sols algunes fases de grups són senzilles. Aquesta circumstància li dona molt més mèrit al que estem aconseguint.
Quins són els rivals més incòmodes en aquests moments, aquelles seleccions contra les quals no voldria enfrontar-se? Fonamentalment, tres. Hongria és de les seleccions que mès ens està costant. Itàlia juga un waterpolo molt intens. I Croàcia està sempre a un nivell molt alt. Montenegro i Estats Units estan també a un gran nivell. I en aquest Mundial, França va demostrar haver fet un salt molt gran. Duia una progressió molt bona, però arriben molt bé als seus Jocs.
Els posa pressió arribar a París amb un or i un bronze? En uns Jocs, l’exigència sempre és màxima. A Tòquio la gent ja tenia moltes expectatives en nosaltres. Això no canvia. Nosaltres hem de tenir les coses clares i seguir fent el que estem fent. Si és així, els resultats arribaran.
Ara toca canvi de xip. Dijous ja tornarà a entrenar amb el Barceloneta. Sí, la veritat és que no haurem tingut massa temps per descansar. Dissabte ja hi ha lliga. Ara toca pensar en el club i en els objectius que tenim marcats. D’aquí a uns mesos, ja ens tornarem a trobar amb els companys de la selecció i ens centrarem només en la competició olímpica.
