Per a la Mitja Marató de Terrassa, la participació femenina ha estat una autèntica obsessió des de la primera edició. I any rere any, les dones van agafant protagonisme, no només a la Mitja Marató sinó també a la Cursa Santi Centelles. L’Associació Esportiva Mitja Marató va posar en marxa la Cursa de la Dona, rebatejada amb el nom de Fanny Sallés, precisament per incentivar la participació femenina en les proves atlètiques locals, actualment ja plenament consolidada i en clar augment en els darrers anys.
En aquest sentit, els organitzadors volen recordar la figura de la gran pionera de l’atletisme espanyol, la sabadellenca nascuda al poble aragonès de Castelserás Carme Valero, que va morir el dia 2 de gener. Més enllà d’una esportista impressionant, la sabadellenca ha esdevingut tota una icona per a l’atletisme femení. No en va, va ser la primera atleta espanyola que va prendre part en uns Jocs Olímpics. Va ser l’any 1976 a la ciutat canadenca de Montreal, ara fa 47 anys.
Valero ens va deixar el 2 de gener als 68 anys com a conseqüència d’un vessament cerebral. Parlem, sens dubte, de la millor atleta espanyola de tots els temps, el mirall en el qual es van veure reflectides les posteriors generacions d’esportistes. Va ser quelcom més que la guanyadora de dos títols mundials de cros (a Chepstow 1976 i Düsseldorf 1977). El seu pare esportiu va ser Pep Molins, que va morir també fa uns mesos. Amb 13 anys la va reclutar per a la Joventut Atlètica Sabadell (JAS).
“Jo veia que corria més que tots els meus companys d’escola i em passava el dia corrent pel carrer. Ho portava a dins. El primer dia a la JAS només em van deixar córrer 20 minuts i em vaig posar a plorar”, explicava en una entrevista al Diari de Sabadell. La seva primera prova, encara amb 13 anys, va ser la mítica Jean Bouin.
La seva trajectòria seria meteòrica, culminant amb els títols mundials de Chepstow i Düsseldorf amb només 21 i 22 anys. El ressò mediàtic d’aquells èxits va ser espectacular.
Defensant l’esport femení
Ella ho va aprofitar per defensar l’esport femení en uns temps molt complicats, en els quals va viure durs enfrontaments amb la Federació Espanyola d’Atletisme. Encara es recorda la famosa frase “posa’t una faldilla i ves tu a córrer” que li va etzibar al seleccionador espanyol després que dubtés del seu estat de forma per anar a un Mundial.
L’espina que tenia clavada eren els Jocs de Montreal: “Realment, tenia opcions de medalla, però la maniobra d’una atleta alemanya a la recta final em va deixar fora”, lamentava.
L’espectacular palmarès de la més gran
Carme Valero va brillar amb llum pròpia durant la segona meitat de la dècada dels 70 del segle passat. Va ser 25 vegades internacional. A banda de la seva presència als Jocs de Montreal 1976 i dels dos títols mundials de camp a través de 1976 i 1977, el 1975 es va penjar el bronze al Mundial. Va explorar també altres distàncies. Es va penjar el bronze en els 1.500 metres llisos dels Jocs del Mediterrani del 1975 a Alger. Es va proclamar tres vegades campiona d’Espanya dels 800, set vegades dels 1.500, quatre vegades dels 3.000 i una dels 5.000, el 1986.
