D’entre tots els participants del Dakar, professionals i amateurs, molt pocs es posaven al volant d’un vehicle per primera vegada per afrontar una competició. Va ser el cas del terrassenc Amadeo Roigé, que l’any passat va participar com a pilot al mític Dakar, una de les proves per etapes més exigents del planeta. Li va agradar tant l’experiència que enguany va decidir tornar-hi, en aquesta oportunitat com a pilot.
Va conduir per primera vegada al desert, entre pols, pedres i dunes. S’hi va adaptar a la perfecció, acceptant dia rere dia l’exigència d’etapes llarguíssimes, d’entre 400 i 800 quilòmetres. El seu objectiu era acabar, però no content amb això, va fer-ho en una valuosa vuitena posició. Ja pensa en l’edició de l’any 2025. Vol tornar a l’Aràbia Saudita. No pas per millorar la seva classificació, sinó per tornar a viure una experiència que qualifica d’irrepetible. Va completar 7.500 quilòmetres en un terreny hostil, inhòspit i desconegut.
“Mai no havia competit en cap ral·li. Tampoc no havia conduït sobre sorra. L’experiència va ser brutal. Hi anava amb la intenció d’acabar i ho vaig aconseguir. No soc cap expert, però el meu copilot em va ajudar molt. Durant les 12 etapes de competició vaig intentar aprendre i anar millorant. Al final, he estat capaç de conduir amb dignitat i he acabat vuitè de la general de clàssics”, assenyala aquest terrassenc de 70 anys, nascut a Barcelona. El seu Toyota KZ J80 venia amb 125 cavalls i està potenciat fins als 160. Tota la preparació prèvia al Dakar va ser anar al gimnàs durant un mes, un parell de dies a la setmana.
La sorra i la pedra del desert és el que més respecte li feia. Però s’hi va adaptar a la primera. Sosté que el més dur del Dakar no és la conducció, sinó la capacitat d’adaptar-se a unes condicions extremes, la capacitat de recuperar-se, dormir i menjar de qualsevol manera. “La part psicològica és el més complicat. Com que no coneixes el terreny, condueixes més a poc a poc. Hi havia dies que ens aixecàvem a les 3 del matí i no tornàvem al campament fins a les sis de la tarda. Vam dormir un parell de nits al desert, en tenda de campanya, a 4 graus sota zero”, comenta.
Bolcar o no bolcar
La tenacitat de Roigé li ha permès acabar el Dakar sense accidents, punxades ni avaries mecàniques rellevants. “Al desert, sempre hi corres algun perill. Els primers dies em vaig veure en dues situacions en les quals hagués pogut bolcar. Per sort, no ho vaig fer. No dominava la conducció en dunes. Mai no havia competit en cap competició de cotxes. Dec ser el novell de més edat. Al desert em vaig trobar un pilot de 82 anys, però amb un grapat d’anys d’experiència. La gent no està tan sonada com jo”, bromeja. I afegeix: “Per les roderes, per les corbes o per la mateixa inèrcia, vas en un 4×4 que es gronxa contínuament. M’hi vaig adaptar prou bé. 120 per hora és molta velocitat per conduir en un lloc on el cotxe se’t va gronxant. I als trams de 30 per hora, si et trobes una pedra al davant, has de baixar i apartar-la. O treure el cotxe de la sorra. O ajudar a algun company que s’ha quedat clavat. Aquest temps que perds l’has de recuperar després”, recorda.
No va tenir temps per admirar la bellesa del paisatge, però la va intuir: “El desert saudita és preciós. És pla com una taula de vidre. I d’allà neixen unes muntanyes de roca negra del no-res. És com veure el naixement de la Terra”.
Vuitè entre els clàssics en la seva estrena
El pilot egarenc Amadeo Roigé (70 anys) va assolir una destacada vuitena plaça al ral·li Dakar 2024 en la categoria de cotxes clàssics. Va ser sisè en la categoria H2. El seu objectiu era acabar. No només ho va aconseguir, sinó que es va classificar vuitè entre els 78 cotxes participants en la categoria de clàssics, al volant d’un Toyota KZ J80 de l’any 1995. El pilot de l’equip Pedregà Team, amb Jorge Toral com a copilot.Va completar 7.500 quilòmetres, repartits en 12 duríssimes etapes.
