Vostè ha viscut moltes competicions internacionals com a jugador i també com a entrenador, però sempre amb Espanya. Com va viure aquest Europeu de Mönchengladbach amb la selecció francesa? A nivell de competició, poques novetats. Però a Mönchengladbach hi havia una atmosfera de hockey molt atractiva. L’estadi és molt acollidor i quan jugava Alemanya i els Països Baixos estava força ple. El públic estava molt entregat. Em va sorprendre gratament, la veritat.
Fa tot just quatre mesos que es va convertir en l’ajudant de Fred Soyez al combinat francès. Imagino que molt satisfet amb el cinquè lloc. Moltíssim. Ser cinquens és un gran resultat per a una selecció com la francesa, que està en creixement. Tot i que teníem alguna baixa, les coses han sortit prou bé. En tot aquest temps m’he sentit molt ben rebut per part dels jugadors i la resta de l’equip tècnic. Hem estat molt còmodes.
Vostè s’encarrega específicament de l’àrea defensiva. Ha acabat satisfet? Sí. Penso que hem sabut implementar els conceptes tàctics que havíem treballat. En general hem treballat molt bé en defensa. L’equip ha evolucionat moltíssim. Hem guanyat tres partits dels cinc que hem disputat. La gent està molt animada i amb ganes d’arribar en les millors condicions als Jocs Olímpics de l’any vinent a París.
Hi havia esperances de lluitar per les medalles? A aquest nivell, sempre tens esperances d’entrar a les semifinals. No vam renunciar a res. Sempre aspires al màxim, però si juguem amb els Països Baixos i Alemanya, el normal és que perdem. Però contra els alemanys, al descans estàvem empatant. I si guanyàvem entràvem a semifinals.
A la segona fase, fins i tot van ser capaços de guanyar Espanya. Sí. Vam fer uns dos primers quarts molt bons, però Espanya va millorar a la represa. Defensàvem molt bé i vam aprofitar molt bé els contracops i els penals-córner que vam tenir. Va ser una victòria importantíssima a nivell anímic. Ens va reforçar molt tot el treball defensiu que havíem fet.
Ramon Sala, a la dreta, amb els jugadors i la resta d’integrants de l'”staff” tècnic de la selecció francesa
Se li va fer molt estrany enfrontar-se a una selecció amb la qual treballava fa només dos anys? Sempre es fa estrany. Quan escalfes, tens a l’altra banda jugadors del teu equip, companys i amics. M’ho vaig prendre d’una manera bastant natural. Jo ara treballo amb França. És així. Vaig intentar portar-ho amb la màxima naturalitat. Durant els partits, estic a la torre de filmació i no a la banqueta. Això també va fer que no hi hagués un contacte directe durant el partit. Des de dalt tot es viu amb més fredor.
Com va veure la selecció espanyola en aquest Europeu? Espanya estava a l’altre grup. Els vaig començar a veure en el tercer partit, contra Anglaterra. Des de fora, em va semblar un partit molt semblant al que vam veure al torneig del Centenari a l’Estadi Federatiu. Espanya va estar molt ben posada a la primera meitat, però Anglaterra va revolucionar el partit amb una defensa molt agressiva. Els va sortir bé com els hagués pogut sortir malament. Quan va empatar, Espanya ho va tenir molt a les mans. L’encert a les àrees és el que t’acaba marcant els resultats. Cada vegada més.
La Federació Internacional va anunciar un possible canvi de norma per llançar el penal des de més lluny, però ara ha reculat. Com ho veu? Per acabar fent això no calia publicitar-ho. Ha estat bastant ridícul. Jo entenc el romanticisme dels qui mantenen que el penal és una jugada molt important en el hockey, però soc partidari de canviar la norma. És una acció molt perillosa. Les regles sempre van derivant a donar ritme al joc i a protegir el jugador. Ara, el jugador no el protegim en absolut. Espero que no passi una desgràcia i acabem anant tard. Algun dia passarà alguna cosa gruixuda i llavors ens lamentarem tots.
Com porta el francès? El vaig estudiar a l’escola. Però el tenia abandonat. Ara estic en procés d’anar-lo entenent i parlant. Cada dia els entenc més. Però amb els jugadors hi parlo en anglès. És un procés llarg, com tot.
Al setembre tornen les concentracions. Sí, farem alguna convocatòria, però fins al mes d’octubre no tornarem als entrenaments regulars de dilluns a dimecres. Tenim la sort que ja estem classificats pels Jocs. Cal continuar jugant partits, pensant ja en els Jocs.
Ara toca pensar ja en el Club Egara i en la lliga, que comença en quinze dies. Sí. Ja hem començat el Campionat de Catalunya. He trobat l’equip en molt bones condicions. Estem encara en pretemporada. El més important és arribar bé a la lliga.
