L’advocada egarenca Marta Armengol exerceix ja com a directora executiva del Terrassa FC. Màster en Dret de l’Empresa i en Dret de l’Esport, fa set anys que està vinculada al club, primer com a advocada i després com a membre del consell d’administració. Va ser portera de hockey a l’Atlètic.
Quines seran les funcions que desenvoluparà? Li explico primer com funciona el Terrassa FC, perquè hi ha gent que no ho sap. El Terrassa FC compta amb un consell d’administració en el qual Jordi Cuesta té un 50 per cent de representants i Konstantinos Tsakiris l’altre 50 per cent. Hi ha una part del consell que s’encarrega de la gestió del club i l’altre de l’àrea esportiva, en la qual jo no tinc competències. En aquesta àrea esportiva, existeix una comissió formada per quatre persones: Jordi Cuesta, Miquel Ezequiel, Konstantinos Tsakiris i Evans Pavlopoulos. Qualsevol decisió la prenen ells. Si a l’hora de votar hi ha empat, Konstantinos Tsakiris té un vot de qualitat com a màxim accionista. Per tant, jo treballaré sobre la resta de gestió del club com el personal administratiu, incrementar ingressos, marcar estratègies, comunicació, etcètera. Tot això, en tot cas, sota la dependència d’un conseller delegat que és Jordi Cuesta.
Com afronta aquesta etapa? Per la meva formació, experiència, maduresa i coneixement del club és el moment ideal. Es tracta de donar continuïtat a allò que funciona i fer-lo créixer i ser més eficients en aquelles coses que calgui millorar.
Per exemple? Incrementar la massa social i el sentiment de pertinença de la gent vers el club. El que volem és que el Terrassa FC sigui el club de la ciutat. Volem veure nens i nenes amb la samarreta del Terrassa. I donar una bona imatge del club, que la gent se senti orgullosa de portar aquesta samarreta. La idea és fer un projecte il·lusionant per pujar de categoria, perquè l’objectiu final és arribar a Segona “A”. Quan Jordi Cuesta va arribar al club hi havia 200 nens. Ara tenim prop d’un miler i llista d’espera perquè no hi ha espai suficient. No volem ser un club més, sinó el club de la ciutat amb uns valors determinats.
“Hem d’incrementar la nostra massa social i fomentar el sentiment de pertinença al club”
Quines eines s’han d’utilitzar per executar aquestes idees? Volem que vingui més gent a l’estadi, eue el futbol base continuï creixent, consolidar les categories que tenim, continuar apostant pel futbol femení i pel futbol sala. I necessitem incrementar els ingressos. Estem treballant per tenir més patrocinadors, que les empreses de la ciutat s’identifiquin amb nosaltres.
En el darrer pressupost ja es contemplaven unes pèrdues de 700.000 euros. Imagino que cal anar equilibrant aquesta situació perquè el club no sigui insostenible. Hi ha dues opcions. O tens el pressupost mínim de la categoria, que és de 400.000 euros, amb el qual tens tots els números per baixar o patir, o fas una aposta important per intentar pujar. Amb el que ha costat arribar fins aquí i pel múscul que té la ciutat i el club, el Terrassa no és un club per estar a Segona Federació. I l’única opció per arribar al futbol professional és posar diners. Tampoc és un pressupost excessiu en comparació a altres equips de la categoria, però pensem que és suficient per jugar el “play-off” i intentar pujar. Si no existís la participació de Konstantinos, la plantilla seria diferent en funció dels ingressos.
“Qui pensi que Jordi Cuesta ha desaparegut està equivocat. La seva figura és imprescindible”
I com s’aconsegueix millorar aquest desequilibri econòmic? Estar gairebé dues temporades fora de l’estadi ens ha perjudicat moltíssim a nivell de patrocinadors. Hem perdut molts i ara treballem per recuperar-los. En tot cas, li diré que equilibrar el pressupost ara és impossible. Si no tinguéssim els diners externs el plantejament seria diferent.
Ha parlat vostè de relació amb la ciutat. Un tema molt recurrent, però que sembla l’assignatura pendent. És un problema històric. El club és una societat anònima esportiva per on han passat moltes persones i hi ha històries del passat de les que nosaltres no tenim responsabilitat. Però la imatge del Terrassa és una altra des que va arribar Jordi Cuesta. Això se li ha de reconèixer. I és una feina que continua fent, perquè hi ha gent que menysprea la figura actual del president quan ell continua sent el president i qualsevol decisió que es pren ha d’aprovar-la ell. En tot cas, ens hem d’esforçar a transmetre millor.
Per què s’ha produït una topada amb l’Ajuntament? La raó, penso, és que s’ha arribat a acords que després no s’han executat. Això no ens ha agradat. Som conscients que poden haver dificultats, però ha passat massa vegades. És el cas, per exemple, dels 120.000 euros famosos dels ajuts aprovats. Ens deien que estava a punt molts cops i encara no hem cobrat ni els primers 60.000. I tot això ens ha anat fet molt mal. Igual que el conveni de l’Estadi. És per quatre temporades i ja hem perdut una, perquè està pendent de l’últim tràmit. Hem de fer el manteniment, per exemple, però encara no tenim els recursos del bar. I això ens genera pèrdues. Potser hi ha hagut una mica de manca de coordinació. Sabem que els recursos de l’ajuntament són limitats, però ens poden ajudar a obrir altres portes. Hem de seure i parlar. Igual ara amb la nova regidora podem començar una nova etapa. A ningú l’interessa estar malament.
“Konstantinos Tsakiris ha fet una aposta i el seu objectiu és portar el Terrassa al futbol professional”
Ha parlat vostè de la figura de Jordi Cuesta. La gent diu que qui mana és Konstantinos i que Jordi Cuesta ha desaparegut. I no és així. És qui pren les decisions més importants amb l’aprovació del consell d’administració. No entenc les crítiques que ha rebut i em molesta que la gent no tingui memòria. Quan va arribar, va salvar un club que estava a punt de desaparèixer. La seva figura és imprescindible.
Com és Konstantinos Tsakiris a la distància curta? El que puc dir és que hi ha una imatge d’ell que no es correspon amb la realitat. Hi ha qui pensa que ha vingut aquí a imposar les seves idees de forma autoritària i no és així. Ha fet una aposta pel club, té un projecte ambiciós, i deixa treballar. Ni ha ocupat la presidència, ni ha imposat la seva gent al consell. Però demana un control, és lògic.
Marta Armengol, nomenada directora executiva del Terrassa FC
