Carlos Olmo no és només el germà de Dani Olmo. És un futbolista que ha construït una història pròpia a Croàcia, on fa quatre anys que juga. Ara ho fa amb el Kustosija de Zagreb, un equip que la darrera temporada va baixar a la Tercera Divisió del país. Criat a la pedrera del Terrassa i del Jabac, ha militat en clubs com Sant Andreu, Santfeliuenc i Alcalà d’Henares. A Croàcia va jugar al filial del Dinamo de Zagreb i al Lokomotiva, equip de la Primera Divisió que el va cedir al Dragovoljac.
Com és l’experiència personal i futbolística de Carlos Olmo a Croàcia? Pel que fa al futbol haig de dir que molt bona. El futbol és diferent, és més físic, a Espanya és més tècnic. És una experiència molt bonica, tot és diferent del que estava acostumat. Personalment, també estic molt content. Zagreb és una ciutat que recomano a tothom. És ideal per viure i m’hi trobo molt bé.
Vostè va arribar a Zagreb de la mà del seu germà. Però què és que li atrapa perquè ja porti allà quatre anys i continuï al país després de la marxa del Dani a Alemanya? Jo havia fitxat per un equip de Primera Divisió que em va cedir a un de Segona. I la possibilitat de jugar en un equip professional és molt atractiva. Havia estat al Dinamo de Zagreb “2” i vaig fer una bona temporada, però va arribar la pandèmia i tot es va complicar. Tot això, he pogut jugar a la Segona Divisió, una possibilitat que a Espanya era molt més complicada. Vaig fer el salt i calia mantenir-se en aquest nivell.
L’atractiu de jugar a les categories professionals en altres països és un reclam per a molts jugadors. Aquí a Espanya hi ha molts més futbolistes, les categories són més fortes, però això no vol dir que la lliga croata no sigui complicada, perquè ho és. Jo no he arribat a jugar a Primera Divisió, però el meu objectiu és fer el salt que em queda i fer-ho algun dia.
En els seus plans està continuar a Croàcia? Sí, és la meva intenció. Però ja sabem que el futbol és imprevisible i si m’arriba una oferta atractiva d’un altre lloc doncs ho parlarem. No tanco les portes a res, encara que els meus plans ara passen per continuar a Croàcia.
Ha crescut com a futbolista allà? Sí, indiscutiblement. He après coses que aquí no havia vist. I això m’ha ajudat a ser millor futbolista. Els croats, per exemple, són molt competitius. A mi m’agradaria tornar a jugar aquí i comprovar a la Tercera Divisió el meu nivell actual amb el que tenia quan vaig marxar. M’agradaria veure com responc després de quatre anys a Croàcia.
A Croàcia és Carlos Olmo o el germà de Dani? Em coneixen molt com a germà del Dani, això és indiscutible. Però al llarg d’aquests anys penso que m’he fet un nom en el futbol i la gent em coneix per mi mateix. Allà em diuen Olmo, com al meu germà.
És difícil ser el germà d’un futbolista del nivell del Dani? Té les seves coses. He conegut a molta gent gràcies a ell, molts amics, contactes en el món del futbol. Però la gent espera coses de tu que no són comprensibles. Jo soc el Carlos, no el Dani. Fa un temps vaig tenir un entrenador que em deia que havia de marcar més gols. I li vaig respondre que jo jugava de mig centre defensiu. I em va dir que el meu germà sí que feia gols, malgrat que juguem en posicions totalment diferents. En tot cas jo estic molt content de ser el germà del Dani Olmo, que jugui on juga i que hagi fet la carrera que està fent.
Està clar que a Croàcia el cognom Olmo és estimat. I que gairebé són considerats croats. Sobretot ell és un esportista molt estimat, fins i tot li van oferir en el seu moment l’opció de jugar a la selecció croata. Va jugar sis anys al Dinamo de Zagreb i és un ídol per a molta gent. Quan Espanya juga contra Croàcia sé que és un partit especial per a ell. És un orgull veure com es relaciona amb els jugadors croats en el seu idioma. Jo també parlo croat i això la gent ho valora molt. De fet, a la família Olmo la consideren ja més croata que espanyola.
