Fa poc més d’una dècada, una reunió celebrada al Polo va suposar el punt de partida d’una pràctica avui en dia àmpliament estesa: les competicions de Mamis i Papis. Es tracta de pares i mares de jugadors dels equips de hockey. Juguen sense haver practicat mai aquest esport. El que va començar com una idea més o menys agosarada, que no estava massa clar cap on anava, ha acabat tenint futur i ha esdevingut una combinació perfecta d’esport, lleure i convivència social per als clubs de hockey de Terrassa, Catalunya i Espanya.
Polo i Barça van ser els pioners en aquesta aposta pel hockey més lúdic, un moviment que ha permès ampliar la massa social i el múscul de la pràctica totalitat de clubs catalans, entre ells el Club Egara, l’Atlètic, el CD Terrassa, el Línia 22 i el Matadepera 88.
La Federació Espanyola té 16.629 llicències. D’aquestes, 850 corresponen a equips de Mamis i 860 de Papis. Es tracta de 1.710 llicències, una xifra que suposa el 10% del total. Per bé que el “fenomen” va començar a Catalunya, s’ha diversificat arreu. Hi ha 48 clubs espanyols que tenen algun equip de Mamis i Papis.
Qualsevol hi pot jugar. L’edat mínima per fer-ho són els 35 anys i cal respectar una única premissa: només un dels jugadors que hi hagi al camp pot haver jugat a hockey de manera federada. Tant se val si ha estat tres vegades olímpic com si només va jugar quan era cadet i va deixar-ho. Aquestes competicions tenen un evident caràcter social, per bé que l’aspecte competitiu està adquirint cada vegada més importància. El Polo va acollir a mitjan juny la cinquena edició del Campionat d’Espanya de Mamis i Papis. En categoria femenina, la victòria va ser per a l’Egara 1935, un dels quatre equips del Club Egara.
Anna Soler és la capitana dels quatre equips de Mamis de l’Egara. Quan els seus fills jugaven, no se li hauria passat mai pel cap que ella pogués agafar l’stick i competir. Li queda molt lluny aquell setembre del 2012, quan Karina Herms li va demanar que l’ajudés a fer un equip de Mamis a l’Egara. “Vam començar a entrenar unes 20 jugadores. Semblava una bogeria. Han passat més de deu anys, tenim quatre equips i un munt de tornejos. El panorama de les Mamis i Papis està consolidat”, explica Soler, que va néixer a Granollers i va sentir a parlar del hockey quan el seu marit, l’exinternacional Xavi Moliné la va introduir en el món del hockey.
El Club Egara té un total de 60 jugadores, repartides en tres equips de 9×9 i un de 7×7, i un equip de Papis format per una trentena de jugadors. Aquest tipus de hockey suposa el 12,5% de les llicències del club: 100 sobre un total de 800.
L’Atlètic té dos equips de Mamis (27 jugadores) i un de Papis (també 27, amb moltes rotacions). Aquests equips ocupen 54 de les 942 llicències del club de Can Salas. El president, Josep Maria Biosca, valora la importància d’aquesta categoria. “Ha servit per incorporar a la pràctica esportiva gent que no acostumava a practicar esport. I molt menys un esport d’equip. S’ha convertit en un fenomen importantíssim”.
Participar i guanyar
Destaca Biosca la creixent competitivitat entre els diferents equips i clubs. “Primer en tenien prou de participar, però ara volen guanyar. Cada vegada més. Es dona la paradoxa que molts d’aquests Papis i Mamis podran participar en un Campionat d’Espanya, que és una cosa que molts dels nens i nenes de l’escola no arribaran a aconseguir”. Biosca valora l’impacte social que té aquesta iniciativa en la vida del club. “És un aspecte dinamitzador molt important. El dijous entrenen i molts es queden a sopar al club. I els caps de setmana tenen partit. Estem encantats amb els Papis i les Mamis. Són fonamentals per fidelitzar la nostra massa social i també d’activar-la”, sosté el president de l’Atlètic.
Insisteix en la mateixa idea el responsable de la secció de hockey del CD Terrassa, Xavi Rubí. “Són molt participatius. Col·laboren en totes les activitats del club. Això fa que el teixit social de l’entitat creixi”, comenta. El conjunt de les Pedritxes té dos equips de Mamis i dos de Papis, amb una seixantena de jugadors.
Laura Márquez (RFEH): “Abans, els pares s’esperaven al bar”
“Amb la irrupció de les Mamis i els Papis, el hockey s’ha obert a la participació de moltes famílies. Fins ara, els pares es quedaven al bar mentre esperaven que els fills acabessin d’entrenar. Ara, els pares participen de l’esport amb els fills. No hi ha massa esports que permetin aquesta mena d’interacció familiar”, assenyala Laura Márquez, la responsable de l’àrea social de la Real Federació Espanyola de Hockey. Márquez destaca que el hockey de Mamis i Papis “ha estat pioner a Catalunya, per bé que s’ha expandit amb rapidesa a la resta de l’Estat”. I valora el gran component social d’aquestes competicions. “És un actiu molt important per als clubs, que han vist com s’incrementava la seva massa social, així com la seva activitat esportiva, lúdica i social”, comenta. Els primers equips que es van posar en marxa van ser els de Mamis. Els de Papis, però, no van trigar massa a aparèixer. I l’any 2013, en la primera edició del ja consolidat Festival Europeu de Hockey de Mamis de l’Egara es van començar a jugar partits de Papis. Els Papis juguen en camp gran, en format d’11 contra 11, mentre que les Mamis ho fan en mig camp, en 7 contra 7, per bé que en d’altres competicions s’utilitza també la modalitat 9×9. Els partits d’aquestes disciplines esdevenen cada vegada més competitius. Tot i el caràcter lúdic de la modalitat, els equips estan cada vegada més preparats. Com sempre, tothom vol guanyar.
