El president de la Federació Espanyola de Hockey, Santi Deó, defensa el model actual de la lliga, diu que reduir el número d’equips no seria convenient i que decidir el campió en una “final four” és la fórmula més espectacular. Deó analitza el final de les lligues que se celebra aquest cap de setmana a l’Estadi Martí Colomer de Terrassa.
Com es presenta aquesta “final four” que es disputa a Terrassa, però no a un club sinó a l’Estadi Martí Colomer? Aquesta és ja una política de la Federació, mitjançant la qual som nosaltres els que organitzem l’esdeveniment. Això no vol dir que no es pugui fer en un club, però sempre sota la responsabilitat federativa. Després del Mundial vam arribar a un acord amb l’Ajuntament de Terrassa perquè l’Estadi Martí Colomer aculli competicions espanyoles o internacionals de forma regular. Al mes de juliol també se celebrarà el torneig del centenari de la Federació Espanyola.
Aquest model de “final four”, reunint els millors equips espanyols en un cap de setmana és el millor a aplicar? Pensem que sí. Hi ha qui considera que una lliga regular és el més just per decidir el campió, i respecto aquesta opinió. Però ja donem un premi al campió de la lliga regular, que és obtenir una plaça per competir l’any següent a la EHL. Tots els esports aposten ara per aquest model de “final four”, perquè ho demanen els patrocinadors, ho demana la televisió. És un format que dona tota l’emoció de decidir un títol que es va començar a disputar al mes de setembre i de fer-ho en un cap de setmana. És una pantalla incomparable. I aquest any hem introduït també la competició de la Divisió d’Honor “B” on en el capítol masculí el que està en joc és el títol, perquè només pot pujar l’Atlético San Sebastián, que ja té l’ascens assegurat, i en la competició femenina tenim tres equips que poden ascendir a la màxima categoria.
Ja que parla de la Divisió d’Honor “B”, què li ha semblat la renúncia del Línia 22 a disputar la promoció d’ascens contra el Taburiente? És una decisió del club que ells hauran valorat. Jo he llegit que era per causes econòmiques i esportives. No he parlat amb els responsables del club, però és una llàstima. En tot cas, el club és qui marca la línia i els seus motius tindrà. Segur que no ha estat fàcil, però estic convençut que en el futur tornaran a tenir aquesta possibilitat.
Esportivament, com veu aquest final de lliga? És bo que el pronòstic estigui obert? Ara no compta la classificació de la lliga regular, els equips es juguen el seu futur a un partit i pot passar qualsevol cosa. A la lliga masculina, sembla que el Club de Campo hagi de ser el campió, però segur que l’Egara no li ho posarà fàcil. I en un Polo-Atlètic qualsevol resultat és possible. I a la lliga femenina, podem fer la mateixa lectura. El Club de Campo pot semblar el favorit, però el Club Egara ja li va posar les coses difícils en els dos partits de lliga. I els partits entre Júnior i Polo sempre han estat molt igualats.
En alguns sectors del hockey espanyol es continua considerant que seria convenient reduir la lliga a 10 equips. Quina és la seva opinió al respecte? El Pla Estratègic de la Federació Espanyola marca que cal treballar perquè la lliga arribi al màxim nombre de punts geogràfics. I en aquest sentit, dotze equips és el número ideal. Jo em vaig comprometre a què això no es canviaria i considero que aquest model és ideal. Deu equips em semblen pocs en una Divisió d’Honor.
Aquesta feina d’expansió geogràfica està donant fruits? L’exemple més clar el tenim a la Divisió d’Honor “B”. Ha estat un èxit, una competició molt igualada i amb equips de tot el país.
Les lligues han guanyat espai mediàtic i d’atenció per part dels patrocinadors? Estem treballant molt en aquest sentit. Penso que es veu que les competicions actuals tenen poc a veure amb les que es feien fa uns anys. Hem de continuar treballant força. I no em vull comparar amb altres lligues a Europa, ens hem de fixar en com estàvem i com estem. I en aquest sentit hem avançat.
Fins a quin punt penalitza a les competicions domèstiques el calendari internacional de seleccions, amb una Pro League exigent en aquest sentit? És indiscutible que ens afecta. S’han establert unes finestres perquè aquestes competicions perjudiquin el mínim possible a les de caràcter nacional. Però no podem fer que seleccions del nostre nivell competeixin entre ells a escala internacional i nosaltres no. Això perjudicaria molt l’equip nacional.
Aquesta temporada el hockey espanyol ha perdut un representant a la EHL masculina. És una mala notícia. El fet que Egara i Polo es trobessin a la primera eliminatòria ens va perjudicar. Perdre un representant és dolent, però ens havia passat altres cops i hem recuperat aquest tercer equip. Entre Espanya i Bèlgica ens estem disputant aquesta plaça, perquè Alemanya i Països Baixos estan per sobre.
