La jugadora terrassenca Vicky Losada ha anunciat aquest dimecres la seva marxa de la Roma, equip amb el qual s’ha proclamat campiona de la lliga italiana. Ara vol valorar les opcions de futur que té a sobre de la taula i després centrar-se en el seu campus que se celebra a Belver de Cinca.
Ha anunciat la seva marxa de la Roma després de quatre mesos en el club. Per quins motius? Tenia contracte fins a final de temporada. Ha estat una experiència molt bona. En aquest temps he tingut la sort de guanyar la lliga italiana i he pogut tornar al Camp Nou i jugar la Champions. Ara tinc ganes de tornar a casa, estar tranquil·la i decidir on vaig. Tinc ofertes a sobre de la taula, però no hi ha res decidit. En tot cas, no em retiro. Molta gent m’ha preguntat al respecte i no plego.
Vol tornar a Espanya? No l’enganyaré. És veritat que m’he plantejat tornar a Espanya, però tinc coses de fora i haig de valorar-ho. M’agradaria tornar a la lliga espanyola, però no ho puc assegurar al cent per cent.
Com qualifica l’experiència a Itàlia? És una lliga que està en creixement, amb algunes jugadores molt bones. És el primer any que són professionals i pel que fa a estructura encara tenen feina a fer. Però estic segura que creixeran molt. Per a mi ha estat una experiència molt bona en un gran vestidor. I la Roma té una estructura professional perfecta. A més, l’afició és increïble. El partit de Champions contra el Barça a l’Olímpic va ser inoblidable.
Va guanyar la lliga però es va escapar la Copa al darrer moment de la final. Van perdre per 1 a 0 contra la Juventus. Vam tenir més ocasions, però en el darrer moment ens van marcar el gol. La Juventus no va ser la justa guanyadora, però quan falles les ocasions passa això.
Diu que no es retira. Però amb 32 anys veu a prop el final de la seva carrera? El veig més a prop, no tinc 25 anys. Però estic bé, contenta i bé físicament i m’agradaria continuar jugant uns anys més. Ara estic amb energia.
Vostè ha jugat en quatre països i amb aquesta experiència pot avaluar el moment del futbol espanyol. El Barça ha invertit, però no només ha fet això. També ho ha fet en la imatge i ha portat jugadores de fora que li han donat un extra, encara que hi ha jugadores de casa amb un nivell molt elevat. Però és cert que la realitat d’altres clubs és diferent. La diferència és gran i la lliga ha de créixer. El Barça és un exemple no només a Espanya sinó en l’escenari internacional.
Com observa el conflicte que hi ha a la selecció espanyola a les portes d’un Mundial? La veritat és que és una llàstima. Si jugadores d’una qualitat tan alta com les que tenim no poden anar a un Mundial per aquest conflicte està clar que no afavoreix el nostre futbol. No sé si hi ha converses o no per resoldre el problema, però espero que sigui així. En tot cas, pel que llegeixo, no es preveu una solució aviat. No serà senzill.
Amb aquesta generació de futbolistes, no anar al Mundial amb el millor equip seria una oportunitat perduda. Segur. Estem parlant d’una generació jove, però amb experiència a Europa on han demostrat la seva qualitat.
Va viure amb nostàlgia la final de la Champions del dissabte amb victòria del Barça? Estava a Salerno per la final de la Copa d’Itàlia. I no la vaig viure amb nostàlgia, sinó amb molta alegria. Tinc enveja, però molt sana. Després vaig parlar amb algunes companyes i els hi vaig transmetre la meva alegria. Va començar el partit malament i van reaparèixer les pors de la final amb el Lió, però es van recuperar i van demostrar que el Barça és el millor equip d’Europa.
Del 2 al 8 de juliol celebra la segona edició del seu campus a Belver de Cinca, un poble de la província d’Osca. Com es presenta? Aquest any tenim 70 nenes inscrites, el doble de l’any passat. És una gran oportunitat de compartir aquesta experiència amb elles. Ens arriba un grup d’Edimburg, tenim moltes activitats i és una bona oportunitat pe a formar-se en tots els sentits. Combinarem el futbol amb les activitats a la natura.
Vostè sempre ha mostrat interès per l’activitat formativa i divulgativa. Quan em retiri m’agradaria continuar en el futbol femení i en la formació. Si la meva carrera hagués estat a Espanya seria més fàcil, però els companys de Futplan m’ajuden molt en aquest sentit.
Fa uns anys va plantejar a l’alcalde de Terrassa un centre de formació a la ciutat. Al final no es va donar. Si fos jugadora de futbol masculí segurament tindria els diners que calen. En el futur m’agradaria recuperar el projecte, perquè voldria fer-ho a la ciutat o a la comarca. Seria un centre formatiu i m’agradaria crear un club de futbol que tingui molt en compte l’educació. I seria maco obrir opcions a l’estranger per les jugadores.
