Esports

El somni de jugar als Barcelona Dragons

Tres jugadors terrassencs formen part de la plantilla

Una acció de Sebastian Bowen en una sessió preparatòria amb els Barcelona Dragons

El pròxim 3 de juny els Barcelona Dragons disputaran a l’Estadi Olímpic de Terrassa el seu primer partit de la temporada de la lliga europea de futbol americà. El conjunt suís de l’Helvetic Guards serà el seu rival. La franquícia s’ha traslladat aquest any a Terrassa després de tres anys a Reus, la ciutat on es va iniciar aquesta aventura de la mà dels Gladiators Football de Reus que van ser els encarregats de recuperar el nom dels mítics Barcelona Dragons que entre els anys 1991 i 2003 es van convertir en una de les referències de l’esport català en un esport poc conegut en el país. La llavor inicial es va mantenir a Reus i ara es confia que creixi a Terrassa, on l’aposta pel futbol americà pot impulsar novament aquest equip arribant de forma més propera a un univers d’espectadors més ampli a causa de la seva proximitat amb Barcelona.

La plantilla dels Barcelona Dragons compta amb tres jugadors de Terrassa que volen tenir protagonisme al llarg de la nova temporada. Es tracta de Sebastian Bowen, Mamadou Ka Thiobane i Mario Ruiz. Un quart jugador, Carlos Guillén, ha viscut a Terrassa durant una bona part de la seva vida, però ara fa uns anys que es va establir a Reus.
Sebastian Bowen, que juga en la posició de “defensive tackles”, és el més veterà d’ells pel que fa a la seva vinculació als Dragons. Aquesta serà la tercera temporada als Dragons. Es va iniciar als Reds i després va passar pels Barberà Rookies i aquesta darrera temporada ha jugat als Mallorca Vultors.

Des de l’esquerra, Sebastian Bowen, Mamadou Ka Thiobane i Mario Ruiz / Barcelona Dragons

“Jugar a futbol americà a Espanya de forma professional és un fet extraordinari”, explica el jugador egarenc. “Tens com a companys jugadors de molt nivell, disposes d’entrenadors ben preparats i, en definitiva, vius en un altre món.”

Bowen és nascut a l’Equador i va arribar a Terrassa quan tenia 12 anys. “Jugar amb els Dragons a l’Estadi Olímpic serà fantàstic. Vaig començar a practicar aquest esport a la meva ciutat i fer-ho ara amb els Dragons serà un orgull. Estem apostant pel futbol americà, per millorar el nivell. I penso que el fet de jugar més a prop de Barcelona serà molt beneficiós. A Reus era més complicat desplaçar-se.”

Mamadou Ka Thiobane també juga en la posició de “defensive tackles”. Nascut al Senegal fa 20 anys, va arribar a Terrassa quan en tenia 6. Era jugador de futbol, però un dels seus monitors el va animar a provar amb el futbol americà. Va incorporar-se als Terrassa Reds, club en el qual continua, i la seva evolució li ha permès fer un nou pas endavant i fitxar pels Dragons. “Estem parlant de jugar en una lliga europea. És increïble!!!”, expressa, “L’any passat van seleccionar dos companys dels Reds i sabia que en el futur podia tenir opcions. Ara s’ha donat aquesta possibilitat i estic molt content. Sé que tinc molt marge de millora dintre d’un equip on el nivell de qualitat és molt alt. En cada entrenament aprenc coses noves.”

Mamadou Ka Thiobbane en un entrenament / Barcelona Dragons

Està convençut que els Dragons faran una gran temporada i que la presència de l’equip a Terrassa servirà per promocionar el futbol americà més enllà de la ciutat. “El fet de jugar a casa meva em donarà molta confiança”, explica. “Des que vaig començar a jugar a futbol americà la progressió d’aquest esport ha estat molt important. A Terrassa hi ha molta gent que coneix els Reds i ara, amb l’arribada dels Dragons, segur que el nostre esport farà un salt endavant.”

Carlos Guillén feia 7 anys que vivia a Terrassa, però va traslladar la residència a Reus després de fitxar pels Dragons. Ha jugat als Pioners de l’Hospitalet i als Riudoms Rebels. I el 2021 es va incorporar als Dragons. “Vaig deixar Terrassa pels Dragons i ara l’equip jugarà a l’Estadi Olímpic”, diu. “Molta gent diu que no arribarem ni als ‘play-off’, però penso que s’equivoquen. S’ha construït un molt bon equip aquesta temporada i estic convençut que farem un gran any.”

Mario Ruiz és el jugador més jove de la plantilla / Barcelona Dragons

Mario Ruiz creix a l’acadèmia dels Dragons

Mario Ruiz és el jugador més jove de la plantilla dels Barcelona Dragons. Té només 17 anys i és un dels “practice squad” de la formació, un component de l’equip que no forma part de la plantilla però que entrena amb ella i pot ocupar una plaça en qualsevol moment en funció de les necessitats. “El meu objectiu és ajudar a l’equip en tot el que pugui i millorar com a jugador. No tothom amb 17 anys té la possibilitat d’entrenar amb aquests jugadors. És increïble.” Mario Ruiz és un dels integrants de la Dragons Academy, un centre on combina els estudis i el futbol americà juntament amb altres joves promeses dels Barcelona Dragons. “Això m’ha donat la possibilitat i el nivell per estar aquí, ajudant i entrenant amb l’equip”, comenta aquest terrassenc que ha fet del futbol americà un dels epicentres de la seva vida diària. “L’acadèmia ens prepara amb el sistema de treball nord-americà per després fer el salt al següent nivell.” A part de residir i estudiar a l’acadèmia, Mario Ruiz juga amb els seus companys d’aquest centre en els Pioners de l’Hospitalet.

Mario no representa la història d’un nen que hagi aterrat al futbol americà ja d’adult. Va començar a practicar aquest esport als 10 anys, en els Terrassa Reds. “Es va fer una promoció a l’escola i em va cridar l’atenció. Havia jugat a futbol abans, però em faltava alguna cosa, no m’omplia.” El futbol americà, en canvi, va complir totes les seves expectatives. “Des que vaig descobrir el futbol americà, s’ha convertit en la meva passió i en la meva vida.” Per això, formar part dels Dragons és un somni fet realitat. “Jo ja coneixia els antics Dragons de Barcelona i sempre havia estat un somni jugar-hi, Vaig anar al primer partit dels nou Dragons, va ser un regal dels meus pares, I volia estar allà, amb ells.”
Tot això fa que el fet de disputar la nova temporada a Terrassa sigui, també per a ell, un fet d’especial rellevància. Admet que jugar a casa seria complir un somni. “Pensem que aquest trasllat ens permetrà que molta més gent ens vegi i ens segueixi, que no siguem un esport tan minoritari. La cultura del futbol americà ha crescut molt”.

To Top