Esports

Berta Bonastre diu adeu amb la lliga sota el braç

Amb només 30 anys ha decidit penjar l’stick. I ho ha fet de la millor manera possible: guanyant la lliga. La petita dels Bonastre ha culminat una carrera esplèndida aixecant la seva tercera lliga belga, aquesta amb el Gantoise

Berta Bonastre (30 anys), celebrant el títol aconseguit el cap de setmana amb el Gantoise belga / pauline schumacker - ion hockey league

Va néixer pocs dies abans que la selecció espanyola femenina de hockey es pengés la medalla d’or a l’Estadi Olímpic de Terrassa. Tres dècades després, el passat mes d’agost, va ser la directora de la Copa del Món femenina de hockey celebrada al mateix escenari, un torneig que va fer reviure a la ciutat la glòria olímpica. Es tracta de Berta Bonastre Peremateu, la davantera de Matadepera dues vegades olímpica que diumenge passat es va acomiadar del món del hockey proclamant-se campiona de la lliga belga amb el Gantoise. El seu paper tant a la lliga regular com als “play-off” va ser cabdal. De fet, Bonastre va ser escollida com a millor jugadora de la final.

“No hagués imaginat un final millor per a la meva carrera esportiva”, explicava ahir a Diari de Terrassa des de Bèlgica la matadeperenca, que s’ha proclamat campiona de Bèlgica amb tres equips diferents. La temporada 2013-2014 es va endur el títol amb el Royal Wellington i va ser escollida també la jugadora més valuosa de la final. L’exercici 2016-2017 es va proclamar campiona amb el Braxgata i enguany ho ha fet amb el Gantoise.

/ pauline schumacker – ion hockey league

15 anys a l’elit i dos Jocs

Formada al CD Terrassa, Berta Bonastre va debutar als 15 anys al primer equip de l’Atlètic. S’hi va estar cinc temporades i va marxar a provar sort a l’emergent lliga belga, on va jugar quatre anys al Royal Wellington i tres al Braxgata. Set anys després, va fitxar pel Club Egara. S’hi va estar tres temporades. La cirereta del pastís va arribar aquesta temporada, on ha estat una de les jugadores més desequilibrants d’un Gantoise que té “un equip força jove, amb moltes jugadores d’entre 15 i 16 anys”.

Bonastre, que farà 31 anys el 3 de juny, valora de manera molt especial aquest darrer títol de lliga. “Hem fet una temporada espectacular tot i tenir una plantilla curta. Vam guanyar la lliga regular amb vuit punts d’avantatge sobre el segon. Però als “play-off” ens ha costat molt. Al partit d’anada vam perdre per 2 a 1 i al de tornada ho teníem molt complicat, però vam marcar el gol que forçava els “shoot-outs” quan faltaven tres minuts i jugant ja sense portera. Realment va ser molt especial”, recorda la que ha estat una de les jugadores més brillants del hockey espanyol.

Per a Bonastre, els tres campionats assolits a Bèlgica són igualment importants. De tots en guarda molt bons records. “Han estat tres etapes molt diferents. I en totes tres he après i he gaudit moltíssim. Quan vaig guanyar la primera lliga amb el Royal Wellington era molt jove. Com a sènior, només havia jugat a l’Atlètic. Poder marxar a l’estranger i viure aquella experiència va ser increïble. Però la lliga belga llavors no estava tan professionalitzada com ho està ara. Érem realment un grup d’amigues. Va ser brutal”.

Després de viure els seus primers Jocs Olímpics a Río de Janeiro va fitxar pel Braxgata. “Penso que havia crescut ja força com a jugadora. Va ser una etapa molt bonica”, explica. I dos anys després de Tokyo i de deixar l’Egara, ha tornat a aixecar el títol, el darrer d’una carrera de 16 anys.

/ pauline schumacker – ion hockey league

Una espina clavada

La seva carrera professional ha tingut llums i ombres. Sens dubte, un dels moments més tristos per a ella va ser quan el seleccionador li va comunicar (o millor dit, no li va comunicar) que es quedava fora de la llista definitiva per disputar la Copa del Món que es va celebrar l’estiu passat a la seva ciutat. “No em van agradar gens les formes. Penso que qualsevol jugadora té dret a saber quin serà el seu últim partit”.

Afegeix, però: “Sabia que el final era a prop. Feia mesos que em plantejava que la meva aventura amb la selecció espanyola s’estava acabant. Si aquell Mundial hagués estat a Austràlia, no m’hauria importat tant. Però era a casa, a Terrassa, amb la meva gent. Jo ho veia com l’oportunitat perfecta per acomiadar-me de la meva etapa a la selecció. Però no va poder ser”, afirma.

/ pauline schumacker – ion hockey league

Passarà un any sabàtic vivint a Portugal

No descarta esdevenir entrenadora, per bé que no de manera immediata. De moment, es prendrà un any sabàtic i se n’anirà a viure a Portugal amb la seva parella. “Tinc altres projectes vitals i em vull allunyar del hockey, tot i que tornaré. Vull entrenar o formar part d’un cos tècnic”. I afegeix: “Em ve de gust demostrar-me a mi mateixa que soc algú a part del hockey”.

To Top