L’entrenador de l’equip masculí de waterpolo del CN Terrassa fa un balanç molt positiu de la temporada del seu equip, que ha finalitzat quart a la lliga i ha estat finalista de la Challenger Cup. Ara té al davant el repte de construir una plantilla amb molts canvis després d’anunciar-se quatre baixes de pes.
Han finalitzat quarts a la lliga i han disputat la final de la Challenger. Ha estat un resultat que ha superat les expectatives inicials? La plantilla ha respost molt bé i penso que el balanç només pot ser positiu. Aquest any teníem jugadors amb molta experiència i d’altres amb gairebé zero experiència. Afrontar una temporada quan no tens una plantilla equilibrada costa molt més. Però penso que ha estat un exercici excel·lent.
Esperava jugar el “play-off” de la lliga o aquesta temporada era una expectativa molt alta? Era complicat, perquè ens vam haver d’ajustar a la nova realitat del club i no les teníem totes. Érem conscients que s’havia fet un equip per quedar entre els vuit primers i després veure fins on érem capaços d’arribar. No sabíem com respondrien els joves que entraven a l’equip i que o no tenien experiència o havien estat descartats pels seus clubs.
I el pas endavant dels joves és el millor que deixa aquesta temporada? Per descomptat. En una altra situació, igual no haurien pujat encara al primer equip. Però després de l’any que han fet, hi ha jugadors com l’Albert Sabadell que tindrà una importància molt gran.
Durant moltes jornades, el CN Terrassa va semblar en disposició de finalitzar tercer a la lliga. Va pensar que era un objectiu factible? Naturalment. Després de guanyar el CN Barcelona es va convertir en un dels nostres objectius. Però vam perdre a la piscina de l’Echeyde i després contra el Canoe, en una setmana difícil i en un partit en el qual la pilota no va voler entrar. Aquest any el descens ha estat molt obert fins al final i ens hem trobat rivals que sortien a mossegar.
Aquest any s’han trobat amb un escenari diferent, amb partits que abans guanyaven amb facilitat, però que ara han estat molt igualats. No hem guanyat cap partit fàcil. En tots hem hagut d’estar al cent per cent. I quan no ho hem estat, que és normal al llarg d’un any en una plantilla que no és professional al cent per cent, costa molt.
La cirereta del pastís ha estat Europa, amb la disputa de la final de la Challenger. Després dels primers dies de decepció després de la derrota és fàcil imaginar que ja valoren la importància de l’èxit. L’estat d’ànim ha canviat, està clar. Però som conscients que se’ns va escapar una oportunitat d’or. En tot cas, la competició europea ens ha anat molt bé per respondre com ho hem fet a la lliga. Hem tingut un punt de competitivitat molt bo, segurament gràcies a això.
De moment, quatre jugadors molt importants a la seva plantilla han anunciat la seva retirada: Fran Sánchez, Rubén de Lera, Víctor Flores i Adrià Delgado. No estem acostumats que quatre jugadors ens pleguin de cop. Com és natural respecto i entenc la seva decisió, perquè som persones i hem d’entendre les situacions de cadascun. Ara mateix se’ns obre un escenari completament diferent, nou i la sort que tenim és que som el CN Terrassa i que continuarem apostant pel waterpolo.
Em vol dir que hi ha molts jugadors interessats a venir al CN Terrassa? Si, quan tot això es coneix ja vas rebent senyals directes i indirectes de jugadors que estan interessats.
Estem parlant d’un canvi generacional important. S’obre la porta per rejovenir la plantilla. I intentarem buscar un perfil de jugadors que siguin joves, però que tinguin experiència. Aquest any s’ha demostrat que waterpolistes d’aquest perfil han donat un bon nivell competitiu i aquesta és la idea que tenim.
Amb aquest canvi es pot mantenir el nivell competitiu del CN Terrassa? Sí, ho veig factible al cent per cent.
Marxen dos waterpolistes com Adrià Delgado, màxim golejador de la lliga, i Víctor Flores, també entre els millors realitzadors. És cert. Però això ho suplirem amb joventut. Tornarem a ser un equip amb velocitat, que és el que a mi m’agrada i que aquest any era més difícil perquè la plantilla era més curta.
Arriba la final de la lliga, entre el Barceloneta i el Sabadell. Seria bo pel waterpolo que el Barceloneta no continui guanyant lligues sense parar? No ho sé. El que és important és que la resta de clubs ens apropem cada cop més al Barceloneta, que no hi hagi aquesta distància tan gran. El CN Terrassa intenta retallar la diferència, encara que sabem que ells estan quatre passes per sobre. El Sabadell ha fet una lliga regular excel·lent, ha guanyat els dos partits al Barceloneta, però prendre-li el tron no serà gens fàcil.
