La jugadora terrassenca de bàsquet Helena Oma (26 anys) viu el seu millor moment. Al Casademont Zaragoza s’ha convertit en una peça important i ha guanyat una Copa de la Reina, en què va ser MVP de la final. Formada a la JE Terrassa, ha passat per Basket Almeda, Uni Girona, Sedis, Ensino Lugo i des d’aquesta temporada juga al Casademont Zaragoza.
Campiona de la Copa de la Reina jugant a casa i MVP de la final amb una actuació decisiva al darrer quart. Ja ha assimilat tot el que va passar en aquesta competició? Encara no soc conscient del que vam fer tant a nivell d’equip com personal. Per la meva manera de ser, ja no penso en el que vaig fer aquell dia, encara que va ser un gran moment a la meva carrera. Al final de temporada seré més conscient.
Ser MVP de la final segurament no entrava en les seves previsions. El més important és l’èxit col·lectiu, això és indiscutible. I em va sorprendre el premi individual perquè no vaig ser la jugadora que va fer més punts ni la que va tenir més valoració. Però és un reconeixement molt maco perquè igual fins ara no se m’havia valorat tant.
Què vol dir? No sempre he fet els mateixos punts que ara. Igual a la meva etapa a Girona se’m destacava com una jugadora que només sabia defensar i aquesta versió meva està superada. L’esforç i el treball dur d’aquests anys ha tingut la seva recompensa.
Què ha trobat a Saragossa per donar la seva millor versió com a jugadora? Aquí estic molt tranquil·la en tots els sentits. I això és fonamental perquè les coses surtin bé. En aquest club tenim totes les facilitats per pensar només a jugar. Vaig coincidir amb el meu entrenador, Carlos Cantero, a l’Ensino Lugo i ell m’ha donat confiança per donar el millor de mi mateixa. No tenir pressió fa que jugui molt millor. I també ajuda el fet de tenir companyes de molta qualitat.
A més de guanyar la Copa, han acabat quartes a la lliga regular i ja estan a les semifinals de la competició. A títol personal, està en una etapa de maduresa esportiva? Aquest era un any important per a mi, per fer-me un nom a la lliga. Arribava a un projecte ambiciós després de retrobar-me a mi mateixa a Lugo després de patir una lesió important al genoll. Jo sabia que al costat tindria jugadores de renom, que poden assumir molt protagonisme i el que volia era fer-ho el millor possible quan em toqués jugar. No era qüestió de voler fer moltes coses, sinó de fer-les bé. És un tema que he treballat amb el meu psicòleg.
Helena Oma, amb el títol de la Copa de la Reina i com a MVP de la final
Treballar l’aspecte mental és un fet bàsic en l’esport professional? Totalment. De petits no ens ensenyen a ser professionals. I el pas de l’etapa de formació a sènior es nota molt, moltes jugadores no ho saben gestionar. Si en el moment de la meva lesió hagués tingut aquest ajut, hauria estat diferent. Molts esportistes han tingut problemes en la seva salut mental i per fortuna aquest és un tema que ha deixat de ser tabú per convertir-se en una eina de treball.
Vostè va sortir de la JE Terrassa, va anar al Básket Almeda i d’allà va fer el salt a un equip com l’Uni Girona, amb qui va guanyar una lliga. Va arribar massa d’hora a un club tan gran? Penso que no. És cert que vaig passar de jugar a Copa Catalunya a fer-ho a Lliga Femenina i això és un salt gran. Però he tingut companyes més joves que ho han fet i no ha passat res.
A principis de 2020 va patir una lesió molt greu de genoll. Ha estat el seu moment més complicat? Si i no. Sempre dic que em vaig lesionar en el millor moment. Mentalment no estava bé i després va arribar la pandèmia. Com que ningú podia jugar a bàsquet, no pensava tant i em centrava en mi. És una etapa que em va ajudar a madurar.
Ha estat internacional sub-20. Ara és lícit pensar en la selecció absoluta? En el cas de tenir l’oportunitat d’anar a la selecció seria magnífic. Però no vull pensar en el que pot ser, sinó gaudir del moment en tots els sentits.
A la modalitat de 3×3 sí que ha estat internacional i ha demostrat ser una de les millors jugadores espanyoles. M’encanta aquesta modalitat i aquest estiu inicio un projecte amb una companya de selecció. Hem format un club de 3×3 a Logronyo amb el qual volem promocionar aquesta modalitat, competir també a tornejos a Espanya i a Franca i promocionar la pedrera. Jo he jugat 3×3 des de ben petita, quan fèiem equip amb les companyes de la JE Terrassa. Que sigui olímpic i que tingui ressò demostra que té futur.
Va iniciar-se com a jugadora a la JE Terrassa, on els darrers anys fa el seu campus. I al Casademont s’ha trobat amb una altra jugadora terrassenca, la Davinia Ángel. La vaig conèixer en un 3×3 quan ella era una nena. Tenir-la ara de companya és un privilegi, del millor de la temporada. I, a més, el segon entrenador de l’equip masculí és un altre terrassenc, l’Aleix Duran. És molt maco que el bàsquet de la nostra ciutat estigui representat de forma tan notable.
Helena Oma, campiona de la Copa de bàsquet i MVP de la final
