El capità de l’Atlètic Terrassa, Marc Sallés, penjarà l’stick en acabar la temporada. En tres mesos pot guanyar la Copa del Rei, l’Euro Hockey League i la lliga. Ha estat 260 vegades internacional i ha disputat fins a tres Jocs Olímpics. Divendres disputarà la seva darrera Copa del Rei.
La Copa del Rei que comença demà a Madrid serà l’última per a vostè. Sí. Tinc decidit que aquesta serà la meva darrera temporada com a jugador de hockey.
Li va costar prendre la decisió? Després dels Jocs Olímpics de Tokyo tenia clar que continuaria una temporada més. Ho volia deixar l’any passat, però vam guanyar el doblet i em vaig adonar que tenia ganes de seguir un any més gaudint d’aquest Atlètic tan jove i amb tant potencial. Però ara veig que la meva etapa ha arribat al seu final. Em sento molt bé jugant, però és el moment de deixar que els més joves tinguin també el seu moment.
Però, físicament està bé. Diria que em trobo en un dels millors moments de la meva carrera. Però això no té res a veure. No penso que el meu rendiment estigui baixant. I estic més motivat que mai. Però no m’agradaria acabar quan ja no em senti bé. Vull acabar a dalt.
La temporada passada va guanyar la lliga i la Copa del Rei amb l’Atlètic. Enguany aspira també a l’Euro Hockey League. Caurà algun títol? Tant de bo! Lluitarem per tot. Sabem que l’EHL és molt complicada, però fa dos anys ja vam arribar a la final. I l’any passat vam caure a quarts contra el Bloemendaal. Tenim capacitat d’arribar molt lluny. A la lliga estem també molt bé. I el més immediat és la Copa del Rei, on tenim un camí molt complicat. Però anem a totes.
Divendres buscaran un lloc a les semifinals davant del Polo, en la que serà la reedició de la final de la passada edició. Penso que serà una eliminatòria molt igualada. A la lliga ens van guanyar a Barcelona i nosaltres els vam guanyar a Can Salas. Pot passar de tot. Crec que no hi ha un favorit clar.
De vegades és millor tenir un quadre més complicat. Sí. Mai no se sap. Si arribem a la final, arribarem amb molt de ritme de competició. En una final pot passar qualsevol cosa.
Quina mena de partit s’espera? Com que és un partit de copa, penso que els dos equips sortirem pensant una mica més en la defensa. Intentarem encaixar pocs gols i aprofitar les ocasions que tinguem. Ens coneixem més que mai. Els entrenadors ho tenen tot molt estudiat. Penso que el partit es decidirà en petits detalls.
Un dels detalls pot ser el penal-córner. Disposar de dos llançadors com els germans Cunill els dona avantatge? Tenim dos llançadors “top” i això fa que hagin d’estar atents als dos. Evidentment, és un factor a favor per a nosaltres.
Suposo que li agradaria jugar una semifinal contra l’Egara? I tant. Jugar contra l’Egara sempre és especial. Sempre és especial veure les graderies de groc i blau. És cert que no travessen pel seu millor moment, però tenen molt bon equip, amb jugadors de molt bona qualitat. Són capaços de tot. Seria maco acomiadar-me d’aquesta competició jugant un derbi. I guanyar-lo!
Dels vuit participants de la Copa, en veu algun que sigui especialment favorit? Penso que el Club de Campo està una mica per damunt de la resta. Juga a casa, lidera la lliga i sembla que té el camí més senzill per arribar a la final. És el rival a batre, però tant nosaltres com l’Egara, el Polo o el Júnior pot plantar-se a la final i guanyar-la.
Ara que això es va acabant, gaudeix els partits d’una manera especial? Després de tants anys jugant a l’elit amb l’Atlètic es fa difícil imaginar-se que s’acaba. És cert que ho aprecio tot més. Intento viure els partits que em queden d’una manera molt intensa. Vull gaudir al màxim d’aquests tres mesos.
I després? Tocarà pensar en altres projectes. I buscar objectius diferents. Potser jugo a Primera amb els amics. No tinc res pensat encara. Ja ho veurem.
No té ganes de fer d’entrenador? No. De moment, no. M’agrada molt ensenyar, però més a nivell individual que no pas portant equips. El que tinc clar és que d’una manera o altra continuaré vinculat a l’Atlètic.
Va començar al CD Terrassa, però amb 11 anys ja era a l’Atlètic. En els 25 següents només va ser fora tres anys, dos a l’Oranje Zwart i un al Club de Campo. Quin és el millor record? Espero que encara estigui per arribar. Recordo que l’any 2007, quan encara estava a cavall entre el Vallès i l’Atlètic, vam anar a jugar la Copa d’Europa i vam eliminar el Bloemendaal a semifinals.
Alguns estius ha jugat també la lliga índia. També la de Califòrnia i el Canadà. Sí. De fet, aquest estiu m’agradaria tornar al Canadà. Són competicions de molt pocs dies i les gaudeixo moltíssim.
