Oriol Blanco Canet va rebre fa poques setmanes una trucada que li ha canviat la vida. Procedia dels responsables del Recoletas Atlético Valladolid, equip que milita a la lliga Asobal, la màxima categoria de l’handbol espanyol, i li oferien un lloc a la primera plantilla per ocupar la plaça d’extrem dret en el conjunt castellà. Les lesions de Manu García i D’Antino havien deixat el Recoletas sense jugadors en aquesta posició i Blanco va ser l’escollit per ser el recanvi. Amb 23 anys, feia el salt des de l’Handbol Sant Quirze de Divisió d’Honor Plata, on jugava amb el seu germà Joan, a l’Asobal. “No em podia esperar el que m’ha passat”, explica l’Oriol. “Encara estic en un núvol. Era una oportunitat que no podia rebutjar.”
De moment ha participat ja en tres partits. I el seu rendiment ha estat molt positiu. Malgrat que el seu equip està en una dinàmica negativa i és tercer per la cua (baixen dos equips i un altre disputa una promoció) ha anotat 8 gols en aquestes participacions. En la darrera jornada va establir el seu millor registre amb 4 gols a la pista del Frigoríficos Morrazo. “Vaig tenir la possibilitat d’empatar a la darrera jugada”, explica inconformista.
De moment ha signat contracte fins a final d’aquesta temporada. Però diu que únicament es vol centrar en el present. “Només la possibilitat d’estar aquí és un regal. I un aparador per mi”, diu. “Arribar a mitja temporada és complicat, però m’he adaptat molt bé. Treballaré al màxim en benefici de l’equip i espero aprofitar el temps.”
Oriol Blanco ha deixat a Terrassa la família, una feina com a preparador físic en un equip de bàsquet i ha adaptat la seva tasca laboral en una agència de viatges al teletreball que pot fer des de Valladolid. “El canvi de passar a un equip professional és molt notable. Amb el Sant Quirze jugava en una categoria semiprofessional, però el nostre equip era totalment amateur, allà ningú cobra. M’ha canviat la vida, però dedicar-me al que m’agrada és fantàstic.” Amb el Sant Quirze havia anotat 43 gols en 13 partits.
Des de l’Handbol Egara
La seva trajectòria esportiva la va iniciar en l’Handbol Egara, per passar posteriorment al BM La Roca i actuar amb el filial del FC Barcelona a Divisió d’Honor Plata i finalment al Sant Quirze amb el qual va obtenir l’ascens a aquesta mateixa categoria.
En aquests primers partits a la màxima categoria ja ha viscut les diferències existents amb la Divisió d’Honor Plata. “Hi ha una diferència física, la pilota va molt més ràpida i més forta i els porters són molt més bons. Has de treballar molt més els llançaments.” Diu que aportarà al conjunt de Valladolid “garra, lluita i esperit d’equip. Cada setmana avançaré en el procés d’adaptació a l’equip i a la categoria.”
L’esport sempre ha estat molt present a la seva família. Amb el seu germà Joan compartia vestidor fins ara al Sant Quirze, tots dos vinculats des de sempre a un esport amb poca tradició a casa seva on ha estat el bàsquet el més present. El seu pare, Manel, és entrenador de bàsquet i la seva mare, Montse, també ha estat jugadora i entrenadora. “En el col·legi es feia més handbol i per aquest motiu nosaltres vam començar a jugar. Sona estrany que no ens decantéssim pel bàsquet, però el meu pare tampoc era massa partidari per no posar-nos massa pressió sent ell entrenador. Estem contents de l’elecció.”
Oriol Blanco ha augmentat la nòmina de jugadors terrassencs que militen a la màxima categoria de l’handbol estatal on ja hi havia tres jugadors més. Es tracta de David Roca, que juga al Granollers i que es va formar al Barça on va arribar a disputar algun partit amb el primer equip; Xavi Castro, jugador de l’Anaitasuna navarrès; i Arnau Fernández, també amb passat al Barça i actualment al Ciudad Encantada de Cuenca i internacional en categories formatives amb Espanya.
