L’aixecadora del Club de Peses Terrassa Montse Alcoba no competirà en els pròxims Jocs Paralímpics de París, pels quals ja disposava de la marca mínima demanada. Alcoba, que ja va ser present als Jocs de Tòquio el 2021, ha pres aquesta decisió després de denunciar que ha estat sotmesa a maltractament psicològic per part del coordinador nacional d’halterofília de la Federació Espanyola d’Esports de Persones amb Discapacitat Física, Ayman Kichi. Després de prendre aquesta dolorosa decisió, s’ha iniciat en la modalitat de piragüisme amb l’objectiu d’obtenir una plaça a l’equip paralímpic en aquesta modalitat.
“M’he vist sotmesa durant molt temps a un maltractament psicològic que al final m’ha portat a renunciar als Jocs Paralímpics”, explica Montse Alcoba, vinculada en els darrers anys al Club de Peses Terrassa. “Al final el més important és la salut mental d’un mateix. Jo no visc d’això, ho faig perquè m’agrada i després de veure la situació vaig decidir donar exemple i deixar-ho. Marxo amb la sensació que aquí només he perdut jo.”
Els problemes amb Kichi es van iniciar poc abans dels Paralímpics de Tòquio l’any 2021. “Em va dir que no seria esportista d’elit per les meves càrregues familiars. I vaig pensar que potser tenia raó, no li vaig donar massa importància. Però ja en els Jocs vaig haver de recórrer a la psicòloga de la selecció. Vaig estar a punt d’agafar un avió i tornar, perquè no podia més. Ho vaig passar molt malament. A mi i a la meva companya de selecció ens humiliava, ens criticava en públic perquè deia que així ens afectava més. El dia de la inauguració vam tenir una discussió molt grossa perquè no em volia deixar anar. Jo vaig anar a gaudir dels Jocs, no a patir com ho estava fent.”
Després va tenir altres episodis conflictius. En el viatge per participar en el Campionat del Món no la va anar a buscar a l’aeroport i posteriorment la va deixar fora de l’equip que va competir en l’Europeu en la modalitat de seleccions malgrat tenir la marca. “Vaig decidir que no volia continuar allà on no em volien. I ho deixo amb pena, perquè no havia arribat encara al meu límit.”
L’esportista nascuda a Sabadell i resident a Castellbell i El Vilar va entendre que la seva estabilitat emocional estava en joc. I que no tot s’hi valia per competir a París. “No podia més. No tenia ni forces ni ganes de seguir. Ell em volia dominar mentalment. És un maltractador que no pot ocupar un càrrec d’aquesta responsabilitat.”
A final d’any, després d’esperar una solució amb els responsables de l’halterofília adaptada espanyola que no es va produir, va comunicar que renunciava a la beca ADO. “He plorat molt. Uns Jocs són molt macos per plorar cada dia.”
Piragüisme
I així va arribar al piragüisme, esport en el qual ara intenta complir el seu somni de viure uns segons Jocs Paralímpics. En una visita amb els alumnes de la seva escola (és mestra d’educació especial) al Canal Olímpic de Castelldefels va tenir el primer contacte. “Al principi no volia competir, perquè tampoc havia deixat encara l’halterofília. Però quan vaig prendre la decisió final m’hi vaig posar plenament.”
La seva entrenadora en el CP Castelldefels li ha dit que la veu amb opcions. De moment ja s’ha proclamat campiona de Catalunya i ha participat en una concentració amb l’equip espanyol a Sevilla. En dues setmanes competirà al Campionat d’Espanya.
“No sé si arribaré a temps per París, és poc temps”, explica. “Tenir equilibri requereix moltes hores d’entrenament. Jo tinc la força i ara em falta millorar en aquest aspecte.” Encara que participa en K2 i K4 en competició convencional, el torneig olímpic es fa en K1 sobre 200 metres. “Estic a 10 segons del temps que necessito. És molt encara.”
