El waterpolista egarenc Álvaro Granados va obtenir el premi al millor esportista de 2022 després d’un any extraordinari en el qual es va proclamar campió del món amb la selecció espanyola i va obtenir el bronze europeu. Amb el Barceloneta, el seu equip fins a l’estiu, va guanyar la lliga i la Copa del Rei abans d’emprendre un nou camí fitxant pel Novi Beograd serbi.
Ha estat escollit millor esportista de Terrassa per primer cop. Però havia estat finalista altres anys. Ho esperava? És cert, dues o tres vegades havia estat entre els finalistes. I aquest cop he estat el guanyador. Em sento molt feliç, és una gran alegria que em reconegui la meva ciutat.
Les primeres paraules després de recollir el premi han estat pels seus pares. Són les persones que han tingut més influència a la meva vida, els meus referents i qui han estat al meu costat en els moments bons i en els dolents.
Els seus mèrits durant el 2022 van ser espectaculars. Amb aquest currículum pensava que aquest any era l’any per guanyar el premi? Ha estat un any molt bo per a mi, molt especial en tots els sentits. Però entenc que la resta de finalistes també reunien mèrits per obtenir el premi. Jo conec, per exemple, el que ha fet Paula Leitón i crec que també era més que important tot el que ha guanyat.
Aquest 2022 el guardarà per sempre en el record? I tant. Tot va sortir de cara i el punt culminant va ser guanyar el Mundial. Em sento molt satisfet de com va anar tot. Guanyar un Mundial és l’esglaó per sota d’un or olímpic i feia molts anys que Espanya no guanyava el campionat. És un fet que el tindré present tota la vida, un èxit inoblidable.
Després d’acumular èxits a la selecció i de tornar a guanyar-ho tot amb el Barceloneta va decidir marxar a Sèrbia, a jugar amb el Novi Beograd. Era el pas lògic per la meva carrera esportiva: sortir de casa, deixar la meva zona de confort i iniciar un nou camí, viure noves experiències. Però sempre recordant d’on vinc, això és fonamental. I pensant que un dia m’agradaria tornar.
Al waterpolo espanyol o al CN Terrassa, on es va formar com a esportista? Primer al waterpolo espanyol. Al CN Terrassa li tinc una consideració i un amor especial, perquè em vaig formar allà. I qualsevol esportista somnia a retirar-se a casa seva. Però espero que encara tingui molts anys al davant abans.
Com és la seva vida a Sèrbia? Personalment i esportivament aprenent en tots els sentits. És una cultura diferent, no només pel clima. Va ser un pas per créixer i entenc que és el que estic fent.
El seu objectiu de futur amb el Novi Beograd és guanyar la Champions? És el somni i l’objectiu. Si he marxat de casa i he deixat la família enrere és per fer un pas professional endavant i on estic ara puc complir aquests somnis.
Va ser complicat prendre la decisió de marxar a jugar a l’estranger? Molt complicat, perquè al Barceloneta estava molt bé. Però com a esportista has de sacrificar coses, sortir de la zona de confort i entenc que ha estat la decisió encertada.
L’any vinent hi ha Jocs Olímpics. Guanyar la medalla d’or és el somni de qualsevol esportista. Pot assolir-ho la selecció espanyola? Ser campió olímpic sempre serà el meu somni. Aquest equip és capaç de qualsevol meta. M’agrada somniar amb aquesta possibilitat, però per sobre d’això treballar al cent per cent per assolir-ho.
