Diuen la major part dels agents futbolístics de la ciutat que després de la pandèmia i el retorn del públic als recintes esportius, l’ambient a les graderies i als terrenys de joc s’ha tensionat de forma notable. I per aturar aquest augment dels comportaments violents, l’Associació de Clubs de Futbol de Terrassa i Comarca, juntament amb la de Sabadell, s’ha posicionat per millorar el clima existent. Els clubs, fins i tot, contemplen la possibilitat de tancar els partits al públic durant un cap de setmana com a mesura de protesta per donar major visibilitat a un problema que, entenen, ha anat en augment.
“Des de la pandèmia, la gent es creu que té el dret a dir de tot en un camp de futbol. La gent sembla molt irritada i els clubs paguem les conseqüències en forma de multes”, manifesta el president de l’Associació de Clubs de Terrassa i Comarca, Daniel Bascó. “Nosaltres sols no ens podem encarregar de controlar les actituds del públic. Per això demanem l’ajut de la Federació Catalana i dels ajuntaments.”
Els clubs de Terrassa i de Sabadell, que van fer un comunicat conjunt denunciant aquests fets, han fet constar el seu rebuig i condemna a tots els actes violents que es puguin produir en un terreny de joc, graderia i instal·lació esportiva durant la disputa d’un partit de futbol. “El futbol ha de ser una festa esportiva i un espectacle d’entreteniment que ha de ser gaudit com a tal i amb un estricte compliment de la normativa, tant federativa com institucional de cada entitat”, destaquen.
Bascó considera que incidir en l’educació dels espectadors i dels esportistes és fonamental en aquesta lluita. “Cal educar a la gent des de baix. Fer entendre que no es poden llençar gots de plàstic a terra, per exemple, insultar o tenir comportaments violents. Aquesta feina la podrien fer agents cívics amb la col·laboració dels clubs. És un aspecte clau pel futur.”
Bascó comenta que el nombre més gran de problemes els detecten en partits de categoria juvenil. “El que volem és que els nois i noies puguin jugar al futbol sense dificultat, eliminar comportaments reprovables”, diu Bascó. El president de l’Associació de Clubs explica que aquesta temporada, a Terrassa, a part de violència verbal, insults o amenaces, s’ha arribat a registrar una baralla amb l’aparició de ganivets. També incideix en el paper dels pares. “Volen influir en tot. I això representa un problema.”
Ambdues associacions de clubs de Terrassa i Sabadell, afegeixen que treballaran de forma conjunta per eliminar les actituds violentes, tant verbals com físiques. En aquest sentit, s’ha creat una comissió de seguiment que marcarà els protocols i actuacions a seguir per acabar amb els actes violents al futbol. “Volem que les nostres entitats continuïn millorant i continuïn promovent valors com el respecte, la generositat, la disciplina, la companyonia i el compromís.”
La visió arbitral
Josep Antoni Hernández Calvet, responsable arbitral de la delegació de la Federació Catalana al Vallès Occidental-Terrassa, admet que en els darrers temps han observat un augment de les actituds violentes. “Hi ha una crispació social. I aquest clima es trasllada també als camps de futbol”, comenta.
El responsable del col·lectiu arbitral a Terrassa i a la seva comarca no creu que el futbol egarenc destaqui de forma especial en aquest sentit en relació amb altres demarcacions. I explica que dels 150.000 partits que es van disputar a Catalunya durant l’any 2022, només en uns 30 es van produir incidents greus. “És una xifra ínfima”, assenyala.
Hernández Calvet recorda que des de la Federació Catalana es treballa en diferents àmbits per millorar aquest clima. “Hi ha una cooperació amb els Mossos d’Esquadra perquè estiguin presents en els partits més problemàtics, hi ha una llista de persones que tenen prohibit l’accés als camps i aquest any s’ha incrementat el nombre de delegats federatius en els partits. Tot això ajuda a millorar.”
En la seva opinió, la violència verbal en els camps de futbol no ha augmentat. “El que és important és controlar la violència física. Els clubs són ara més sensibles i les xarxes socials ajuden a difondre els comportaments violents.” En tot cas, admet que el paper dels pares és un problema a resoldre. “Hi ha molta sobreprotecció sobre els fills. I això es reflecteix en moltes activitats, com per exemple el futbol. El nostre és un esport de contacte i això crispa l’ambient a les graderies.”
Les opinions dels actors futbolístics
Jacobo Domènech , Delegat federació
“El futbol és un reflex d’allò que passa socialment”
Jacobo Doménech tornarà a ser el dilluns el delegat de la Federació Catalana a Terrassa, càrrec que desenvolupa des de fa anys. “Després del confinament, la societat en general és més susceptible i més violenta. I el futbol és un reflex d’això. Jo penso que no hi ha més episodis de violència, però sí que són més visibles. És una situació puntual.” Jacobo Doménech recorda que la Federació Catalana té els seus protocols per actuar en casos com els denunciats. “Tots tenim una part de culpa quan es produeix un episodi violent. Però el principal responsable és el violent, la persona que protagonitza aquests incidents. En tot cas, no crec que Terrassa sigui una delegació especialment complicada en aquest sentit si comparem amb altres punts del futbol català.”
David Herrero , Entrenador
“El nucli dels problemes passen fora del camp”
David Herrero és entrenador del juvenil del San Cristóbal i coordinador de futbol base. “La gent està nerviosa, alterada per la situació general. I el futbol base és la via d’escapament de molts”, explica en relació amb aquest increment dels comportaments violents. “En quasi tots els partits passen coses. I és difícil fer entendre a la gent que es tracta de nens.” En la seva opinió, els problemes que es produeixen en els terrenys de joc són minoria. “El pitjor és el caldo de cultiu que es genera a fora dels camps. El 80 per cent dels conflictes tenen lloc en el tram final dels partits.” David Herrero admet que els problemes han crescut darrerament. “Un dels aspectes positius de la pandèmia va ser jugar i entrenar a porta tancada. Tot va ser molt més tranquil en aquest període.”
Noemi Serrano Rigueiro , Jugadora
“Hi ha pares que creuen que saben més que els àrbitres”
El paper dels pares és un dels elements més polèmics a l’hora d’avaluar el clima social en els partits de futbol. Noemi Serrano, jugadora del FEM+ de Terrassa, explica que en el seu cas no té problemes, però si els observa en alguns equips. “Alguns pares pressionen molt a les seves filles i moltes d’elles deixaran de jugar per aquest motiu. En el meu equip tenim molta sort perquè tenen un bon comportament. En el meu cas, per exemple, els meus pares m’animen a mi i a la resta de companyes” En aquest sentit, explica que moltes de les crítiques van dirigides als àrbitres. “És la persona que ha de prendre les decisions i alguns es pensen que saben més que ells quan estem parlant de persones neutrals. Els pares han de ser només espectadors. Alguns pares s’haurien de calmar.”
Jordi Cirera , Pare de jugador
“Hi ha comportaments que són inacceptables”
Jordi Cirera fa cinc anys que acompanya el seu fill en el futbol base del Terrassa FC. “Es veu una tendència a la millora, perquè les actituds violentes són cada dia menys acceptades. Però hi ha molt a fer. Els comportaments més agressius venen de part dels pares. I això incideix en la formació dels nostres fills. Són nens i nenes que estan en procés de formació.” En la seva opinió, el paper dels pares ha de ser “animar els nostres fills i fomentar la competitivitat, però sempre en positiu. Hem d’ensenyar a perdre, a entendre quan el rival ha estat superior, a respectar les decisions arbitrals i al rival, també quan es guanya. Veiem actituds de pares inacceptables, com animar a fer faltes o increpar els àrbitres. Són nens, i els clubs i la Federació haurien de fer més per eliminar aquests comportaments.”
