El 4 d’abril de l’any 1968, James Earl Ray va assassinar Martin Luther King a Memphis. El 10 de juny del 1977, mentre complia condemna a la presó estatal de Brushy Mountain, es va escapar. Aquella fuga nocturna inspiraria l’any 1986 Gary Cantrell (més conegut com a Lazarus Lake) per posar en marxa les Barkley Marathons (BM100). Ho va fer pel perímetre de la seva granja de Tennessee. I així van néixer aquestes curses del pati del darrere, de les quals actualment se’n fan unes 500 per tot el món.
El número 100 del nom de la cursa fa referència a les 100 milles (161 quilòmetres) que es poden córrer en 24 hores a un ritme de 6,7 quilòmetres cada hora.
Es tracta de curses d’ultrafons que consisteixen a córrer 6,7 quilòmetres cada hora en bucle. Aquesta disciplina extrema que, com tantes altres coses, s’ha exportat dels Estats Units a la resta del món, estan dissenyades perquè hi hagi un sol guanyador.
Només en pot quedar un
Els participants surten de la línia de meta i han de completar el mateix recorregut establert amb un límit de temps d’una hora. Si els sobren minuts, els destinen a descansar. A les 9 comença la primera, a les 10 la segona, a les 11 la tercera. I així successivament fins que només queda un corredor dempeus. “Si, pel motiu que sigui, no et presentes a la següent sortida, al cap d’uns minuts, quedes eliminat”, comenta Antolí.
L’atleta terrassenc de 39 anys Oriol Antolí, amant de proves d’ultrafons que li proporcionin reptes cada vegada més nous i diferents, s’ha apuntat a aquesta original i estimulant disciplina. A finals d’any va proclamar-se campió d’Espanya de Backyard Ultra a la cursa celebrada a la localitat extremenya de La Parra, on va imposar-se a altres 37 corredors. Va guanyar amb un total de 51 voltes al circuit. És a dir, a la volta 50 el seu darrer contrincant va abandonar. I, com marca el reglament de les BM100, ell va acabar de córrer tot sol la volta número 51. Va recórrer un total de 342 quilòmetres en dos dies i 3 hores. “Cada corredor té les seves estratègies en aquesta mena de curses, que tenen un component mental molt important. La meva tàctica és mantenir un ritme constant de 52 minuts cada hora. Això em permet tenir 8 minuts per menjar i beure una mica. M’he acostumat a dormir durant 3 minuts. Pot semblar molt poc, però la veritat és que em permet descansar”, explica Oriol Antolí.
Aquesta victòria li va atorgar la classificació per al Mundial de l’especialitat (la Marató Barkley), que se celebra cada any a la granja de Tennessee on resideix Lazaus Lake, aquest personatge d’espessa barba i camisa de llenyataire que, entre d’altres barbaritats atlètiques, va travessar els Estats Units d’est a oest, fent gairebé 5.000 quilòmetres durant quatre mesos. “Em fa molta il·lusió poder-hi participar, ja que tot va començar amb una història que ha esdevingut mítica, la d’aquest estrany personatge anomenat Lazarus Lake, tot un fanàtic de l’ultrafons més extrem”. L’any 2014, Netflix va estrenar un film sobre la marató Barkley, una prova que duu a l’extrem tots els seus participants i que pocs, molt pocs, han pogut acabar (i, per tant, guanyar) en els darrers 25 anys. Es titula “The Race That Eats Its Young”.
Gary Cantrell (conegut com a Lazarus Lake) va ser l’inventor de les Barkley Marathons
Una experiència única
La mateixa cursa que Antolí va guanyar a terres extremenyes es va dur a terme a 37 localitats de tot el món. Els 38 guanyadors de cada prova i els 50 millors del rànquing mundial de les Backyard Ultra es veuran les cares el dissabte 14 d’octubre a Tennessee per tal d’escollir el millor del món en aquesta peculiar cursa on la psicologia és bàsica.
Fa un any i mig, Oriol Antolí va començar a fer curses d’aquesta mena. Va ser en una mena de Campionat d’Espanya celebrat a finals de juliol de l’any 2021 a la Serra d’Amos, a la comarca de la Ribera d’Ebre. La primera que es va celebrar a Espanya va ser l’any 2019 a Galícia. Ara és una disciplina cada vegada més coneguda.
