Fran González Muñoz va arribar aquest estiu al Terrassa FC després de tancar una perllongada etapa al futbol indi, en clubs com el Real Kashmir, el Bengaluru o el Mohun Bagan. De fet, bona part de la seva trajectòria esportiva s’ha desenvolupat lluny del futbol espanyol en lligues com les de Xipre, Hong Kong o Polònia. Va decidir tornar per a convertir-se en un dels jugadors referencials del nou projecte esportiu del Terrassa FC, però una lesió muscular l’ha mantingut lluny dels terrenys de joc gairebé des del principi.
Només ha pogut intervenir en tres partits de lliga i un de Copa Federació, l’únic que va poder completar contra l’Izarra, i disputant els 120 minuts d’aquell compromís amb pròrroga i penals. A la lliga, va sumar 33 minuts contra l’Atlético Saguntino, 15 amb el Lleida i 22 al camp de l’Olot. En cadascun d’aquests partits, la lesió va reaparèixer.
Ara ja sembla haver superat la lesió, entrena amb normalitat i ha estat convocat en les dues darreres jornades. Jordi López no vol córrer riscos amb ell, ja que l’objectiu és evitar una nova recaiguda per incorporar amb plenes garanties un dels jugadors que ha de ser determinant en l’equip.
“Ara estic com un nen amb sabates noves”, explica en referència al seu estat emocional i físic. “He passat uns mesos complicats. Amb 33 anys no m’havia lesionat mai, només al final de la temporada passada. Vist ara, penso que no em vaig recuperar bé, després van venir les vacances d’estiu i vaig arribar a Terrassa tres setmanes tard. Es van donar tots els condicionants per recaure diverses vegades. Per això, ara que entreno com un més estic molt content i amb ganes d’aportar.”
Moments difícils
En aquest escenari, admet que estar fora del terreny de joc no ha estat fàcil de gestionar. “Ha estat molt dur. No sé estar lesionat perquè necessito sentir-me important en el vestidor , participar en tot. Tothom em preguntava, he notat que la gent m’esperava i el voler i no poder ha estat una mica traumàtic.”
Aquestes ganes d’aportar el seu futbol a un equip que va protagonitzar un inici de temporada problemàtic, el van portar a prendre riscos i a precipitar-se en la tornada als terrenys de joc. “Indubtablement, em vaig precipitar en cadascun dels moments. Però això és senzill dir-ho ara. Tinc un amic que diu que la travessa és fàcil fer-la els dilluns. Pensant-ho ara fredament, entenc que no hauria d’haver forçat. Però cal veure el context i és que quan forço per jugar és quan l’equip estava en un mal moment de resultats. I interpreto que l’equip em necessitava i que havia d’estar com fos per ajudar a canviar la dinàmica i em sacrifico.”
Un cop superat el pitjor moment, la seva tornada a un partit de lliga sembla qüestió de poc temps. “Ara mateix estic molt content de ser un més del grup. I estic esperant una oportunitat. Però estem en una molt bona ratxa, l’equip està fent molt bona feina i jo tinc una edat en la qual també haig de fer altres funcions. Ja em van fitxar també per tenir un paper important no només en el camp, sinó també fora. I és el que haig de fer. Ara em toca donar suport als companys que estan jugant. I esperem que aquesta ratxa duri moltes setmanes més.”
La seva il·lusió, a més de tornar a jugar, passa per veure el Terrassa en les primeres posicions del campionat. “Ara veiem que portem vuit partits sense perdre i malgrat això no arribem als primers llocs. És cert que a fora hem perdut punts, sense anar més lluny a Alzira i Eivissa on vam merèixer la victòria. També influeix la mala ratxa de principi de temporada, que ens ha penalitzat molt. Però estem en el camí de lluitar per les primeres posicions, no tinc dubtes.”
En clau personal, explica que a Terrassa se sent feliç. “Feia set anys que era fora d’Espanya i a Terrassa hem estat molt ben acollits en tots els sentits. Ens sentim com a casa. Aquest és un lloc ideal per optar a l’objectiu que s’ha marcat aquest club.”
