Pepe Mármol compleix aquesta temporada 50 anys de dedicació al Terrassa FC. La seva personalitat, discreta i col·laboradora, i la seva professionalitat, elogiada per tots els que han format part del vestidor, el converteixen en un mite del club i de la ciutat.
“És el Messi dels responsables de material”, diu l’entrenador Miguel Álvarez sobre ell. “On s’ha de signar perquè l’Estadi Municipal porti el seu nom?”, pregunta l’exporter José Miguel Morales. “La història del Terrassa FC no s’entén sense la seva figura”, assenyala Miquel Olmo, qui el va nomenar president d’honor del campus Dani Olmo. “Una de les coses que em fa més feliç que el meu fill estigui al Terrassa és que pugui conèixer de prop Pepe Mármol”, confessa un Agustín Vacas que va treballar amb ell com a jugador i entrenador.
Aquestes són només unes mostres de l’admiració i afecte que desperta Pepe Mármol, responsable de material del Terrassa FC des de fa cinquanta anys. Aquesta temporada es compleix aquest mig segle de vinculació professional i afectiva d’una persona d’una dedicació sense límits i una fidelitat innegociable al Terrassa FC que s’ha guanyat un capítol de moltes pàgines a la voluminosa història del club egarenc.
Pepe Mármol és estimat en el vestidor i fora dels límits del terreny de joc, venerat per l’afició del Terrassa FC que el considera l’exemple identitari més ferm del club, un mite indiscutible. Persona discreta, poc amant dels escenaris públics, estimat per jugadors i entrenadors de totes les èpoques, destil·la modèstia en totes les seves reflexions. “Que penso quan diuen que l’Estadi hauria de portar el meu nom? Doncs que no hauria de ser així. Pel Terrassa ha passat gent molt important, molt millor que jo que només he estat un treballador que ha fet la seva feina el millor que ha sabut. Però agraeixo que la gent parli bé de mi.” La ciutat va reconèixer la seva tasca concedint-li la Medalla a l’Esperit Esportiu.
Pepe Mármol Morales va néixer a la població cordovesa de Castro del Río el 2 de juliol del 1950. Però al cap de pocs mesos de vida els seus pares es van traslladar a Sevilla. Com tantes altres persones, va emigrar a Alemanya abans d’arribar a Terrassa, ciutat on ja vivia la seva promesa, l’Encarna Muñoz, amb qui ha compartit tota una vida. Amb 72 anys diu que no es veu fent cap altra cosa que no sigui treballar pel Terrassa. “Jo no penso en la retirada. Em trobo bé de salut i mentre el club em vulgui jo penso seguir. Hi dedico moltes hores, però m’agrada. El Terrassa és la meva vida, el porto a la sang.”
Tant és així, que mai ha pensat a marxar del club, ni en els pitjors moments, quan no arribaven les nòmines, quan el més fàcil era agafar la porta de sortida. “He tingut ofertes per marxar, però mai he pensat a deixar el Terrassa. El Club Natació va estar molt interessat, però tampoc.”
D’Alemanya a Terrassa
Al Terrassa FC va arribar l’any 1972. El seu sogre era el responsable de cuidar del camp on jugaven els equips inferiors del club, ubicat on ara s’aixeca l’Estadi Martí Colomer de hockey. Va començar ajudant el seu sogre i després l’Isidre, que era qui s’encarregava del manteniment de l’estadi. Quan l’Isidre va plegar, en Pepe va assumir la seva feina. Cuidava més de la gespa que d’altres tasques, fins que amb el temps va assumir totes les responsabilitats relacionades amb la cura del material del primer equip i més tard de tots aquells que passaven per l’estadi.
Pel Pepe els horaris són una anècdota. És el primer a arribar i el darrer a marxar. És habitual veure’l quedar-se a l’estadi després d’arribar d’un desplaçament, sigui l’hora que sigui, perquè en el pròxim entrenament tot estigui a punt, que cada jugador disposi del seu material rentat i en perfectes condicions. I tampoc ha estat estrany convertir les seves dependències en el seu dormitori si la feina ho ha demanat. “He viscut més temps a l’estadi que a casa meva”, admet. “Arribo a treballar a quarts de sis de la matinada. I les jornades acaben quant acaben. He cuidat l’estadi com si fos casa meva. Si calia pintar, he pintat, si s’ha d’escombrar he escombrat. El que ha calgut.”
Al llarg de la seva vida ha viscut dues etapes en les quals el Terrassa FC ha deixat l’Estadi Olímpic a causa de les obres de remodelació. La primera amb motiu dels Jocs Olímpic i la segona, ara. Admet que en la primera oportunitat pensava que no tornaria a treballar amb el Terrassa “perquè posarien una persona més capacitada que jo”. Encara que d’aquells anys recorda, especialment, el trist episodi que va viure amb l’incendi del seu habitatge. “Uns veïns ens van deixar una casa per anar a viure. Era el 1991 i em vaig quedar sense casa i sense estadi. Els jugadors del Terrassa van recollir diners per ajudar-me. Amb l’ajuda de molta gent vam superar aquell moment.”
Bío ha estat el millor jugador
A Pepe Mármol li agrada més parlar del Terrassa FC que d’ell. Ha viscut etapes i èpoques de tots colors. “Vaig veure el futur molt negre quan ens vam tancar a l’estadi en l’època de Manel Ferrer, Pensava que el club desapareixia”, explica quan se li pregunta pel pitjor moment. “L’etapa de Guillemo Cabello, amb l’ascens a Segona, va ser la millor. Pagava molt bé i vam gaudir del moment. Ara, amb Jordi Cuesta, també estem vivint un bon moment.”
També recorda com a especialment difícil la marxa de l’estadi l’any 1990. “El club estava molt malament. Miquel Blanco va evitar la desaparició. Vam baixar a Preferent i ens vam quedar sense futbol base.”
Malgrat conèixer tots els secrets del vestidor, diu que cal ser sempre discret. “El que es parla en un vestidor no ha de sortir a l’exterior. Jo sempre he callat al respecte”, explica. I pel que fa al vessant més personal, admet que no sap pair les derrotes. “Ho passo malament quan perdem un partit, no tinc ni ganes de menjar. Visc els partits amb molts nervis.” Si se li pregunta per algun somni que ha quedat sense complir, diu que “pujar a Primera Divisió”.
Pepe Mármol ha conegut jugadors i entrenadors de tota mena. I ha intentat sempre correspondre a les seves necessitats i, fins i tot, les seves manies. Diu que pel Terrassa han passat molt bons entrenadors, però quan ha d’escollir un es queda amb Miguel Álvarez. “Ens va portar a Segona Divisió i va demostrar que és molt bon entrenador. Jordi López, l’actual, també està demostrant que és molt bo.”
Pel que fa a jugadors, es queda amb Bio com a número u. “Ha estat el millor. Quan el va fitxar el Barça, no tenia les botes i va venir a casa meva a buscar-les. El vaig haver d’acompanyar a Barcelona. , Era un espectacle en el terreny de joc, però un altre gran jugador en el Terrassa va ser Monty.”
Pepe Mármol té autoritat moral per analitzar els motius que han impedit al Terrassa consolidar-se en el futbol professional. “Aquí l’afició no ha respost, tenim pocs socis. La ciutat és molt gran, la tercera de Catalunya, però no ha donat suport al club i amb 500 o 600 socis és molt difícil fer el salt al futbol professional. Amb el president Masdefiol vam arribar a tenir més de set mil socis, però eren altres temps.”
Ara somnia amb el retorn a l’Estadi Olímpic després de mesos d’exili. Ha anat seguint les obres, ha vist com ha canviat de cara i com s’ha renovat en tots els sentits. “M’agrada com ha quedat. És un estadi molt bonic. Tinc moltes ganes de tornar.”
OPINIONS
Miguel Álvarez, Entrenador
Miguel Álvarez, actual entrenador del Vila-real “B” va viure amb Pepe Mármol l’últim ascens del club a Segona Divisió. “Ho he dit moltes vegades: Pepe Mármol ha estat el millor professional que m’he trobat des que sóc entrenador. En l’àmbit personal és increïble, sempre suma i ajuda en l’equip. Per a mi és el Messi dels responsables de material, és el millor amb molta diferència. És exemplar en tot i amb un sentit de pertinència al Terrassa FC brutal.”
Miquel Olmo. Entrenador i jugador
Miquel Olmo el va elegir com a president d’honor del campus Dani Olmo. “La història del Terrassa FC no s’entén sense la seva figura. Sóc poc objectiu pel que significa el Pepe per a mi. Però quan tothom et té tanta estima com passa amb la seva persona és per alguna raó. I el Terrassa sempre ha estat per sobre de tot en la seva vida. És igual quina sigui la situació, que si el necessites mai et dirà que no. I és la persona més humil i treballadora que conec.”
José Miguel Morales. Jugador
L’exporter José Miguel Morales va compartir vuit anys al Terrassa amb ell. “Al Terrassa el més important que queda és l’escut i ell. I penso que seria fantàstic que bategin l’estadi amb el seu nom, seria el reconeixement adequat. Jo sempre li deia que si no tingués pare m’agradaria que ho fos ell. Mai ha tingut una mala cara o un mal gest cap a un futbolista. És una persona única. I penso que la ciutat li deu un reconeixement com el que mereix la seva figura.”
Agustín Vacas. Entrenador i jugador
Agustín Vacas és un altre dels professionals que ha estat jugador i entrenador del Terrassa. “El Terrassa FC és Pepe Mármol. He estat un privilegiat per tractar-lo primer com a futbolista i després com a entrenador. És el millor encarregat de material que he tingut, tant pel seu caràcter com per la seva professionalitat. Mai et falta de res, coneix totes les necessitats de cada jugador. Era la figura més important a la plantilla. L’Estadi ha de portar el seu nom.”
