La selecció marroquina de futbol mai no s’havia classificat per a uns quarts de final d’un Mundial. El més lluny que havia arribat en les seves sis participacions eren els vuitens de final de Mèxic 1986. Potser per això, centenars d’aficionats al futbol terrassencs van omplir ahir el barri de Ca n’Anglada en una marxa absolutament pacífica que va començar quan l’exmadridista Achraf, actual jugador del PSG, va anotar el 3 a 0 a la tanda de penals davant l’Espanya de Luis Enrique. Terrassencs de totes les edats es van reunir ahir per seguir per televisió en diversos bars de la ciutat el Marroc-Espanya. Animaven amb fervor la selecció marroquina, però per a la majoria, Espanya era la seva segona opció.
A la cafeteria Charef del carrer de Jacint Elías, més de 200 persones estaven instal·lades davant les dues pantalles del local. No hi cabia ni una agulla. Mentre avançava el partit, anava arribant més gent, que entreveia el duel a través del finestral. A escala més petita, al bar Barça Madrid del carrer de Sant Damià, una trentena de parroquians seguien també el matx amb indumentària de la selecció africana. Són només dos exemples dels molts locals on ahir es va viure el Marroc-Espanya, que va posar a prova els cors de molts simpatitzants de la selecció africana. “Estem acostumats que la selecció espanyola guanyi Mundials i Eurocopes, però per al Marroc això és històric”. De fet, a moltíssimes ciutats catalanes es va viure aquest partit amb enorme passió. A Terrassa, també.
Minuts abans de l’inici del partit, alguns cotxes circulaven pel barri de Ca n’Anglada amb joves onejant banderoles del Marroc. Al bar Barça Madrid de la plaça de Ca n’Anglada, una trentena de parroquians esperaven el xiulet inicial. No les tenien totes. Temien el potencial de la selecció espanyola, però confiaven en els seus futbolistes. I han passat, sense solució de continuïtat, del turment a l’èxtasi. Quan s’ha consumat la classificació, aquests aficionats, els de la cafeteria Charef i tants d’altres han sortit esperitats, amb banderes marroquines a les mans, cridant i celebrant que aquest dissabte, també a les 16 hores, tornaran a tenir una oportunitat per reunir-se. Llavors, el repte serà major: classificar-se per a les semifinals del Mundial.
El porter Bono, en boca de tots
Un dels grans herois del partit i un dels integrants de la selecció marroquina que més ha estat corejat és l’exporter del Girona Bono, que ha tingut una actuació estel·lar, especialment en la tanda de penals. Espanya no ha aconseguit marcar-li cap gol.
Aficionats de totes les edats miraven el partit per televisió. Una nena duia la cara pintada per a l’ocasió, amb pinzellades dels colors vermell i verd de la selecció marroquina. Un grup de nens anava entrant i sortint del bar preguntant el resultat. Els més grans restaven asseguts, la mirada fixa davant de la pantalla.
La primera meitat es va viure amb més optimisme. Quedaven molts minuts encara i els més animats feien picar un bombo per animar la festa. I és que el que es va viure ahir a Ca n’Anglada va ser una autèntica festa, una festa cívica. Amb final feliç per a la gran majoria dels seus habitants.
A la cafeteria Charef, els espectadors no hi cabien. S’anaven amuntegant a la vorera quan s’allargava la pròrroga. Tothom tenia bastant clar que s’arribaria als penals. “És el que vol el nostre entrenador. Estem aturant molt bé el joc d’Espanya, però cal anar amb compte. Estic segur que això es decidirà en els penals. I nosaltres tenim avantatge. Tenim Bono”, explicava un aficionat de mitjana edat ja avançada la segona part. I va acabar tenint raó en tot. L’exporter del Girona, actualment al Sevilla, ha esdevingut el gran heroi nacional d’una selecció marroquina que una vegada a quarts ha decidit somiar en gran. I els terrassencs que donen suport a la selecció marroquina els acompanyaran tan lluny com sigui possible.
A quarts de final d’un Mundial per primera vegada
Davant del bar Charef del carrer de Jacint Elías, diversos aficionats de la selecció marroquina explicaven a uns nens la importància del partit d’ahir. “Això és molt gran. Mai no ens hem classificat per a uns quarts de final d’un Mundial”. En aquest establiment, igual que en tants altres del barri de Ca n’Anglada i de la ciutat de Terrassa, s’han vist tots els partits del Mundial. “Durant els partits del Marroc hem omplert el local. En aquest partit de vuitens de final davant d’Espanya hi ha, però, molta més gent de la que ha vingut habitualment. La gent ha vingut també a veure els partits de la primera fase de la selecció espanyola”, explicava un dels cambrers del local, que no parava de servir cafès amb llet, aigua i magdalenes als parroquians.
“Tenia el cor dividit, però això és enorme”
Mohamed Raffai estava feliç amb la selecció del Marroc. Ho hauria estat també si el guanyador de l’eliminatòria hagués estat Espanya. “La veritat és que he vist el partit amb el cor una mica partit. Nosaltres som d’aquí i el nostre cor està aquí. Però veure jugar la selecció del Marroc i veure com fa història classificant-se per primera vegada per als quarts de final d’un Mundial és quelcom molt especial”, assenyala aquest terrassenc. Sosté Raffai que “el més important és que tot s’ha desenvolupat sense problemes, sense tensió i sense incidents. Només és futbol. I tothom té dret a animar la selecció que vulgui”, diu.
Dani Olmo, el gran perill de l’atac espanyol
En un partit en el qual Espanya ha xutat molt poc a porteria tot i dominar durant tota la segona meitat i la pròrroga, el davanter terrassenc del Leipzig Dani Olmo va ser un dels futbolistes més destacats del combinat de Luis Enrique. El tècnic asturià ha demostrat tenir plena confiança en el terrassenc, un fet gens menyspreable tenint en compte que es tracta d’un debutant en una Copa del Món. De fet, el porter Unai Simón, el central Rodri i el davanter Dani Olmo han estat els únics tres futbolistes que han disputat tots els minuts de la primera fase. En el matx de vuitens de final d’ahir davant del Marroc, Olmo va ser substituït al minut 8 de la pròrroga pel blaugrana Ansu Fati. Només tres minuts abans, el de Terrassa, que va marcar el primer gol d’Espanya en aquest Mundial (contra Costa Rica), va estar a punt de canviar la història del matx. L’exporter del Girona Bono ha evitat que Dani Olmo anotés un gol que segurament hauria classificat la selecció espanyola per als quarts de final. Abans havia disposat ja d’una oportunitat molt clara, al minut 79 de partit. El futbolista s’ha sacrificat també en defensa, evitant els constants contraatacs del Marroc. El davanter preferit de Luis Enrique estava desolat després de la duríssima eliminació a la tanda de penals, però el seu debut en un Mundial ha estat esplèndid: ha marcat, ha assistit, ha treballat per a l’equip i ha estat a l’altura del que s’esperava d’ell. La ciutat de Terrassa té ja quatre mundialistes. La llista de jugadors que han estat presents en una fase final d’un Mundial la va inaugurar Josep Parra a Brasil 1950. Espanya es va classificar quarta. En el Mundial de Corea i Japó de 2002 es va donar un fet inaudit amb la participació de dos jugadors terrassencs, l’actual entrenador del Barça Xavi Hernández i Albert Luque. Mentre que Luque no va tornar a prendre part en cap altra fase final d’un Mundial, Xavi ho va fer en tres més: Alemanya 2006, Sud-àfrica 2010 (es va proclamar campió) i Brasil 2014. Tot i la cruesa de l’eliminació per al terrassenc, el temps i la perspectiva que dona deixarà testimoni que Olmo, que va recuperar-se a temps d’una lesió per ser a Qatar, ha estat un dels futbolistes més destacats de la selecció.
