Va néixer a Barcelona, però des dels 5 anys viu a Viladecavalls. Susana Rodríguez va estudiar a l’Escola Pia de Terrassa. El 14 de desembre farà 40 anys. Als 16, un accident de trànsit li va canviar la vida. Anava d’acompanyant. Va patir una lesió medul·lar que li impedeix moure’s de cintura cap avall. L’esport no havia estat mai una de les seves prioritats vitals, per bé que el va practicar dins de la seva teràpia de rehabilitació. Va provar amb el tennis, però no li agradava massa i va optar per passar-se al pàdel. Actualment, és la número 1 del rànquing mundial femení.
Rodríguez dirigeix des de fa tres anys la seva pròpia escola de pàdel adaptat, de la qual n’és la fundadora. L’única que hi ha a tot Catalunya. És el Club Esportiu de Pàdel Adaptat Catalunya, situat a la localitat de Gavà.
La jugadora de pàdel en cadira de rodes de Viladecavalls ha fet història al torneig de Fuerteventura, on va esdevenir la primera espanyola a disputar un torneig de caràcter internacional. Està prenent part a la Copa d’Espanya Fundación Disa, que es va iniciar en aquest torneig canari. Allí s’hi va trobar alguns dels noms més destacats del panorama mundial del pàdel adaptat, una disciplina que comença a agafar força, tot i que encara es troba lluny del predicament que té, per exemple, el tennis en cadira de rodes.
Presència femenina
“El pàdel en cadira de rodes és un esport que t’enganxa quan el proves. Estem lluitant per incrementar la presència de dones en aquest esport”, explica la vilacavallenca. De fet, a la majoria de tornejos hi ha de competir amb un jugador a causa de la falta de jugadores del seu nivell. I afegeix: “M’encanta el pàdel perquè és un esport molt transversal. Hi pot jugar tothom”.
El pàdel en cadira de rodes es troba encara a les beceroles a Espanya, per bé que està plenament consolidat a països com França, Itàlia i l’Argentina. Actualment, el calendari espanyol consta de 17 proves.
Fa només cinc anys que Susana Rodríguez juga a pàdel. Recorda encara els seus inicis, a Cabrera de Mar. “Primer m’ho prenia com un hobby, una manera de fer una mica d’esport. Ara hi estic totalment involucrada, tant pel que fa a la competició com a la divulgació de l’esport, que pot ajudar a moltes persones amb problemes de mobilitat”, assenyala.
“El pàdel en cadira de rodes és igual que l’altre pàdel. Tothom hi pot accedir. Només necessites quatre persones per fer un partit. L’única diferència és que es permeten dos bots. La resta és tot igual”. Cada jugador es valora segons la seva classificació funcional, que va d’1 a 4. La Susanna té un 1 (el dany més sever). El màxim que pot sumar una parella són 5 punts. El mínim, 2.
La jugadora de Viladecavalls afegeix: “El pàdel és menys exigent que el tennis. És molt important fer una bona lectura de la direcció de la bola. En el pàdel cal saber-se anticipar. I en jugar amb cadira, això és encara més important”, comenta Susana Rodríguez, que confia que cada vegada hi hagi més practicants que s’acostin a aquest esport en el seu vessant adaptat.
