Aquest terrassenc de 41 anys és el seleccionador espanyol sub-23 i juvenil masculí i aspira a fer-se càrrec del combinat absolut en els anys vinents.
Alguns podrien pensar que la petanca és un esport residual que practiquen alguns jubilats per matar les hores mortes. Res més lluny de la realitat. Es tracta d’una pràctica esportiva ben viva que compta amb participants de totes les edats, molts d’ells joves. A Terrassa, per exemple, hi ha diversos clubs i entitats que s’hi dediquen i un nucli molt important de practicants.
Jaime Saiz va començar a jugar a la petanca al costat del camp del Barça, al barri de Les Corts. Es va proclamar fins a nou vegades campió d’Espanya absolut, per bé que no va tenir la possibilitat de competir internacionalment. Porta ja més de quatre anys vivint a Terrassa i ara pot competir a l’estranger com a tècnic. És el seleccionador espanyol dels equips sub-23 i juvenil.
“De ben petit, vaig començar a jugar per passar l’estona. Veia com la gent hi jugava i em cridava l’atenció. Després, quan vaig començar a sortir amb els amics em vaig anar oblidant de la petanca”, explica.
Anys més tard es va dedicar a fer d’entrenador. I va anotar que les diferents seleccions espanyoles no es configuraven en funció dels mèrits i la qualitat dels jugadors. Fa un parell d’anys, en plena pandèmia, va decidir reprendre la seva relació amb la petanca. “En aquest món hi havia molt amiguisme. Vaig entrar a la federació per intentar canviar una mica les coses. El president de la Federació va contactar amb mi i va trobar interessant la meva formació. Des de llavors compagino els entrenaments i les competicions amb la selecció sub-23 i la juvenil. Afortunadament, ara els que van a la selecció són els millors, els que tenen més nivell”.
Explica Saiz que la petanca requereix molt més esforç físic del que sembla. “Una competició pot durar 12 hores i això significa molt de desgast. Cal estar molt ben preparat. El tema psicològic és també molt important. Tots els jugadors passen per moments de nervis i cal saber controlar-los. Tampoc cal oblidar la tàctica, però l’aspecte físic és el més important”, recorda.
