Roger Rocasolbas és el director general del CN Terrassa des del mes de març. Ha desenvolupat bona part de la sevatrajectòria executiva al FC Barcelona. Va ser jugador d’hoquei patins de la màxima categoria en diferents clubs i internacional espanyol absolut. Ara està al capdavant de l’entitat esportiva més gran de la ciutat.
Quina fotografia em podria fer sobre l’estat general del club a la seva arribada?
Per explicar-ho cal contextualitzar el moment. En el sector en el qual operem hem tingut dues dificultats importants: per una banda, factors macroeconòmics com és la crisi energètica i l’escalada desbocada del preu de l’energia i l’IPC; i per l’altra la repercussió de fons d’inversió privats en el sector del fitness que ha derivat en una lluita a base de reducció de preus en el que, entenc, és una competència deslleial. Això ens afecta molt en el servei de fitness. També s’ha
produït un canvi de conducta de molts esportistes, que han decidit practicar esport a l’aire lliure.
Això dibuixa una realitat econòmica complicada?
Molt complicada. Tenim afectació en els tres eixos principals de la nostra economia: a la part
de tresoreria té un impacte molt significatiu perquè a la pandèmia es va produir una baixada molt important de socis, un capítol del qual tenim una dependència molt gran pel que fa als ingressos i això ha provocat un forat molt gran. Per altra banda, el compte d’explotacions també es veu afectat perquè si baixes els ingressos, fas que el club no sigui sostenible. Es a dir, amb els ingressos que tenim no cobrim la despesa. Hem estat durant una època molt llarga en aquesta situació i això fa que no hi hagin hagut recursos per dedicar a inversions. El més urgent de solucionar ara és
la tresoreria. El compte d’explotacions, per a la pròxima temporada, creiem que el tindrem
sanejat malgrat l’increment del cost de l’energia. I pel que fa a la inversió, hem de ser molt curosos, perquè no tenim grans recursos i hem de buscar finançament per alguns casos que són necessaris per tenir una instal·lació en bones condicions.
Això només se soluciona augmentant la massa social?
No, estem treballant en moltes vies. Per una banda, s’està incidint en la nostra despesa.
I alhora, pel que fa a ingressos i per no repercutir en el preu dels socis, estem buscant noves fonts com és, per exemple, l’espai empresa amb el qual estem intentant atraure un altre públic. A més, treballem en una nova proposta de valor de patrocini basada en la transformació digital. Fins ara, el club estava poc desenvolupat en l’àmbit digital. Les empreses volen un retorn en els seus patrocinis i bona part arriba per aquesta via.
Quin seria el nombre ideal de socis, per equilibri econòmic i per sostenibilitat dels espais del club?
Abans de la pandèmia el perfil dels nostres socis era diferent. No venia al club, però continuava pagant la quota per fidelització. Arran de la recessió econòmica, tothom té molta més cura de la despesa i qui és soci és perquè ve. Això fa que la instal·lació es saturi. El llindar amb el qual podríem tenir una sostenibilitat seria de 16.500 socis. Ara tenim 17.140 quan érem 14.000 a l’abril.
Però li parlo d’una xifra que ha de significar la mitjana anual.
Quin és l’impacte que ha tingut l’increment del preu de l’energia?
Ens ha trasbalsat totalment el pressupost. De cara al tancament de l’exercici 21-22, el que s’està desvariant és el cost energètic que se’ns ha desviat un 300 per cent. S’està complint amb el pressupost, però factors macroeconòmics externs ens ho estan destrossant. I això té un gran
impacte en el compte d’explotacions. Buscar fórmules per compensar aquesta despesa és un repte majúscul, per a nosaltres i per a tots els clubs de natació. El CN Terrassa ha signat un contracte del gas a tres anys, amb un 75 per cent a tarifa fixa i un 25 per cent variable.
Aquestes conseqüències han tingut impacte en decisions esportives?
En el moment en el qual planifiques la temporada esportiva 22-23 i tens despeses estructurals a les quals has de fer front, has de ser plenament conscient de la realitat. Hem estat molt curosos en aquest sentit i tenim molt clar que esportivament estem planificant a tres anys vista. Fins ara es feien planificacions a més curt termini. Com a club formador, el que busquem és una projecció esportiva amb una sostenibilitat econòmica. L’objectiu és potenciar el planter del club i créixer amb esportistes de la casa perquè no hi ha res millor que el sentit de pertinença.
Un dels projectes de futur destacat és la remodelació de les instal·lacions del Pla del Bon Aire. Com està?
És un projecte viable i ho estem treballant amb diferents inversors. Estem marcant les línies mestres de com ens volem relacionar amb aquest inversor pel que fa a terminis, exigències i
relació amb el nostre soci. Estem planificant actuacions ja de cara a inicis del curs 2023.
Es va parlar de centrar l’activitat en el pàdel.
És una de les possibilitats que estem estudiant, perquè el pàdel és una activitat emergent que no ha tocat sostre. Té una alta demanda i no podem mirar cap a un altre lloc.
Quins projectes tenen a punt d’executar?
Un és la instal·lació d’un sistema de reconeixement facial en l’accés al club. També treballem en la reconversió de tota la il·luminació en tecnologia led, i tenim un projecte amb l’ajuntament d’aposta per l’energia fotovoltaica. Volem optimitzar els recursos i adaptar-los a les necessitats diàries.
