A Split, la selecció espanyola femenina de waterpolo es va proclamar divendres campiona d’Europa per segona edició consecutiva. Dissabte, el combinat masculí es va penjar la medalla de bronze. Les jugadores de la selecció han expressat públicament el seu malestar per la poca repercussió mediàtica que ha tingut el seu èxit continental. Els nois s’hi ha solidaritzat. En ambdues seleccions, la problemàtica és similar. Ni elles ni ells se senten prou reconeguts i ajudats. I més quan parlem del waterpolo, que és un dels que més alegries ha donat a l’esport espanyol, almenys en la seva història recent.
Les seleccions se senten maltractades pels grans mitjans i lamenten que només es parli del waterpolo cada quatre anys, quan hi ha uns Jocs Olímpics. Les crítiques han arribat fins i tot a la Federació Espanyola, que ha fet saber el seu malestar en una crònica del seu director de comunicació, Rodrigo Gil-Sabio, que comparava la importància que es dona el waterpolo, per exemple, a Croàcia, i l’atenció que rep a Espanya, tant pels mitjans generalistes com esportius, a Espanya.
Les tretze internacionals espanyoles i el cos tècnic han expressat el seu malestar a les xarxes socials. Entenen que proclamar-se campiones d’Europa mereixia un altre tractament. Alguna, fins i tot va interpel·lar a través de les xarxes socials el mateix president del govern estatal, Pedro Sánchez, en una piulada on aquest felicitava la selecció espanyola de bàsquet per haver-se classificat per als quarts de final de l’Europeu masculí.
Quatre jugadores del Natació
Bea Ortiz, Paula Leitón, Paula Camus i Pili Peña, amb les seves medalles d’or a Split
De les tretze integrants de la selecció espanyola que es va proclamar campiona d’Europa per tercera vegada a la seva història, quatre pertanyen al CN Terrassa. Es tracta de la terrassenca Paula Leitón, la rubinenca Bea Ortiz, la capitana de la selecció Pili Peña i Paula Camus. Tant elles com el segon entrenador d’aquest equip d’èxit, el també terrassenc Jordi Valls, coincideixen a lamentar la poca repercussió del seu èxit.
Aquestes dues medalles han coincidit en el temps amb l’estrena del film de Dani de la Orden i Àlex Murrull, que narra la controvertida història de la selecció espanyola masculina de waterpolo que es va penjar la plata fa ara 30 anys als Jocs Olímpics de waterpolo. El film explica l’“enfrontament” entre dos dels líders d’aquell equip, el manresà Manel Estiarte i el madrileny Pedro García Aguado. I és que, de vegades, sovint, es parla més del waterpolo per temes extraesportius que no pas per penjar-se una medalla d’or.
“Què més s’ha de fer a més de guanyar un or?”
El malestar existent a la selecció espanyola femenina per la poca repercussió que ha tingut la medalla d’or assolida a Split s’ha traslladat a la mateixa Federació Espanyola de Natació. Rodrigo Gil-Sabio, director de comunicació de la Federació Espanyola, signava diumenge una contracrònica sota el títol “Del fervor patriòtic croat al què més s’ha de fer a més de l’or?”. Al text s’hi deia: “Aquest triomf d’or mereix la mínima expressió a les portades dels diaris esportius del nostre país. Es van endur els grans titulars Joao Félix, Hazard, Bellerín, Marcos Alonso o Xavi en coses quotidianes i intranscendents de la nostra religió anomenada futbol”. Afegia Gil-Sabio: “Després, cada quatre anys i durant 15 dies hi ha més especialistes de waterpolo a Espanya durant els Jocs Olímpics que observadors de l’ONU a la frontera ucraïnesa”.
Títols del waterpolo espanyol
Jocs Olímpics masculins
La selecció masculina ha guanyat dues medalles olímpiques: la plata de Barcelona 1992 en caure després de tres pròrrogues en la ja mítica final contra Itàlia i l’or assolit a Atlanta l’any 1996.
Jocs Olímpics femenins
La selecció femenina té també dues medalles olímpiques, totes dues de plata, als Jocs de Londres 2012 i Tòquio 2020.
Mundial masculí
Espanya ha assolit 8 medalles en els Mundials: 3 ors (Perth 1998, Fukuoka 2001 i Budapest 2022), 4 plates (Perth 1991, Roma 1994, Roma 2009 i Gwangju 2019) i 1 bronze (Melbourne 2007).
Mundial femení
La selecció femenina acumula tres medalles: una d’or (Barcelona 2013) i dues de plata (Budapest 2017 i Gwangju 2019).
Europeu masculí
En els Europeus, Espanya acumula un total de 7 medalles: 3 plates (Atenes 1991, Barcelona 2018 i Budapest 2020) i 4 bronzes (Roma 1983, Sheffield 1993, Belgrad 2006 i Split 2022). L’or continua sent la seva assignatura pendent del combinat masculí en la màxima competició europea.
Europeu femení
La selecció espanyola femenina suma un total de 5 medalles en Campionats d’Europa: 3 d’or (Budapest 2014, Budapest 2020 i Split 2022), una de plata (Màlaga 2008) i una altra de bronze (Barcelona 2018).
27 medalles en 40 anys
L’idil·li de les seleccions espanyoles de waterpolo amb el podi ve de lluny. L’any 1983, la selecció espanyola masculina va pujar per primera vegada al podi en tota la història del waterpolo espanyol. Va acabar tercera a l’Europeu de Roma. Des d’aquella medalla fins a la darrera, la de dissabte passat a Split, les seleccions espanyoles s’han penjat 27 medalles en gairebé 40 anys comptant Jocs Olímpics (4), Mundials (11) i Europeus (12). L’equip masculí en té 17 i el femení 10. Si els nois es van estrenar a Roma’83, les noies ho feren a Màlaga’08.
Paula Leitón: “Ens va indignar la piulada del president”
La boia terrassenca Paula Leitón, que tornarà aquesta temporada al CN Sabadell, s’expressava ahir en aquests termes. “Estem totes bastant indignades per tot el que ha passat amb la piulada del president Pedro Sánchez felicitant l’equip masculí de bàsquet per passar a quarts quan nosaltres acabem de guanyar un Europeu revalidant el títol de l’any 2020. Ens fa ràbia que costi tant que el waterpolo surti als mitjans quan passen coses bones”. I afegeix: “És una cosa que caldria canviar. Hauríem de sentir el suport dels mitjans per tal que el nostre esport sigui una mica més visible. Treballem moltes hores cada dia. Cal un canvi de mentalitat”.
Paula Camus: “Estem enfadades, però hem guanyat”
La boia del CN Terrassa Paula Camus comenta: “Hem quedat campiones d’Europa i ningú s’adona que hem estat campiones d’Europa. És una mica trist. S’agraeix molt que alguns mitjans intentin parlar de nosaltres, però molts no treuen res. Entenc que el futbol sigui més important, ja que dona més diners i es veu més, però guanyar un Europeu no és fàcil. No és just que alguns esports només apareguem quan hi ha uns Jocs Olímpics. Però és la realitat”. En aquest sentit, afegeix: “Les meves companyes i jo estem enfadades, però ningú no ens prendrà aquest mèrit per molt poc que s’hagi visualitzat. Ens quedem amb l’equip i amb la nostra alegria”.
Bernat Sanahuja: “Es treu valor als nostres mèrits”
El waterpolista terrassenc del CN Sabadell explica: “En els darrers anys, les dues seleccions estem lluitant per les medalles i pràcticament no estem tenint reconeixement als mitjans. Els esports minoritaris tenen cada vegada menys visibilitat. El futbol i el bàsquet s’ho emporten pràcticament tot”. I afegeix: “Esports com el nostre estan cada vegada més aïllats. Entenc que per als mitjans parlar de qualsevol cosa de futbol els generi més, però això treu valor als nostres mèrits esportius. Tampoc demanem que se’ns dediqui un programa sencer, però que com a mínim es comenti. Té molt mèrit el que estem fent i no ho veiem representat als mitjans”.
Jordi Valls: “Són un altaveu per a l’esport femení”
L’ajudant del seleccionador Miki Oca, l’egarenc Jordi Valls, assenyala que “encara que no tinguin el ressò que tenen altres esportistes o figures mediàtiques, les nostres waterpolistes són un altaveu en l’àmbit esportiu femení d’alt nivell i senten la necessitat de reclamar una mica més d’atenció pels èxits aconseguits pel waterpolo en general i pel waterpolo femení en particular. Des de la seva posició, poden ajudar a fer-ho”. Valls entén que “les jugadores tenen la seva pròpia veu i saben perfectament el que volen expressar”. I afegeix: “Des del punt de vista tècnic, la notorietat o l’atenció mediàtica no és quelcom que ens mogui o ens faci entrenar millor”.
