El Terrassa està de dol. Una de les figures que més ha fet pel club va morir ahir. L’actual president del Terrassa FC, Jordi Cuesta, tenia una relació cordial i fluida amb Josep Vall. “És un dels expresidents que més ha col·laborat sempre amb nosaltres. S’estimava molt el Terrassa i ho va demostrar amb totes les seves accions”, va assenyalar ahir Cuesta. I va desvetllar una anècdota. “Quan vaig agafar el club, un dia em va dir que si no me l’hagués quedat jo, segurament hauria tornat. Aquesta frase em va impactar. Josep Vall era un terrassista de cor i li feia molt de mal la situació en la qual estava l’entitat. Mai no l’hagués deixat caure”, va assenyalar.
Per a Cuesta, “implicació, perseverança i honestedat” són les paraules que millor defineixen la presidència d’un Josep Vall que “va agafar el club en unes circumstàncies molt complicades i va tenir un paper importantíssim en la continuïtat del club”.
Bernardo Tapia
Igualment afectat es mostrava Bernardo Tapia, secretari tècnic durant la presidència de Vall i amb qui va treballar estretament. “Gràcies a ell em vaig començar a dedicar professionalment a la secretaria tècnica del club. Va aparèixer en un moment molt crític per a l’entitat. Només tinc paraules elogioses cap a ell. Ha deixat una empremta molt important en mi i en tanta gent que el va conèixer i va tractar amb ell”. Tapia el defineix com “una persona molt propera, que et feia sentir còmode al seu costat. Tant ell com jo dúiem molt a dins el Terrassa. Pot ser que hi hagi gent igual de terrassista que ell. Però més que ell, no”, diu Tapia. I recorda una anècdota. “Estàvem reunits amb l’entrenador, Miguel Álvarez, i Guillermo Cabello, abans que Cabello es fes càrrec del club. Ens va mirar i ens va preguntar quants diners necessitàvem per pujar a Segona “A”. I vam pujar. Vall va ser també un dels artífexs de l’ascens”.
Plorant dins del vestidor
Un dels futbolistes més joves de la plantilla de l’època era el lateral dret Cristian García, qui es desfà també en elogis cap a la figura de Josep Vall. “Era una persona entranyable. Va ser capaç d’unir tota una ciutat i salvar el club”. I afegeix: “Recordo que al camp de l’Ontinyent, en un partit vital que vam guanyar faltant dues jornades, va entrar al vestidor i es va posar a plorar davant de tots. Sentia el Terrassa com ningú. El duia a dins”.
Cristian García
Per la seva banda, l’encarregat de material Pepe Mármol recorda que “per damunt de tot era una molt bona persona. El vaig conèixer de prop i hi vaig tenir una molt bona relació. Quan ell va arribar ens va pagar a tots els treballadors tot el que se’ns devia. La promoció de Màlaga va suposar un gran desencís per a ell”, assenyala Mármol.
Pepe Mármol
