Sarai Gascón va tornar a protagonitzar una magnífica actuació en el recent Mundial de natació adaptada disputat a Funchal. Era la seva vuitena presència en un Campionat del Món i va obtenir cinc medalles, elevant fins a les 22 el total de metalls en tota la seva trajectòria. Amb 29 anys, Sarai Gascón té la ment posada en els Jocs Paralímpics de París 2024.
Esperava aconseguir cinc medalles en aquest Campionat del Món? La veritat és que m’he sorprès a mi mateixa amb els resultats. Sabia que tenia diverses opcions en proves diferents per lluitar el podi, però no m’esperava aconseguir-ne cinc. Estic molt contenta amb els resultats i amb el bon ambient que hem tingut tot l’equip durant aquest campionat
En alguna de les proves que va nedar va estar per sobre de les seves expectatives pròpies? La prova dels 200 estils va ser la que millor em va sortir individualment. Vaig obtenir la medalla de plata i a més a més fent millor marca personal que des de Rio 2016 no aconseguia.
En els 100 metres lliure va fer un final espectacular i fins i tot va estar molt a prop de la medalla d’or. Al final va ser tercera. És la distància que més havia preparat. Vaig obtenir la medalla de bronze, però no vaig tenir sensacions molt bones i per molt poc se’m va escapar la plata o l’or. Penso que no ha estat de les millors curses que he fet, però és difícil fer-ho bé en totes competint en set proves.
Un altre moment destacat del campionat va ser el relleu de 4×100 estils. Va fer una remuntada espectacular en el darrer relleu. Les proves de relleus les vaig gaudir com una nena petita, ho vaig passar molt i molt bé. Després dels Jocs de Tòquio van eliminar els relleus masculins i femenins i han afegit els mixtos. A l’equip espanyol tenim nedadors amb molta qualitat i així ho vam demostrar als dos relleus quedant entre els 3 millors països del món. Penso que competir en equip dona un valor afegit a les proves i em motivo molt. L’ambient va ser impressionant i ha estat una de les curses de les quals he xalat més en tota la meva vida.
Competir en aquest relleu amb el José Antonio Marí, que és la seva parella, va ser molt especial pels dos? És la primera vegada que competim junts, ja que mai hi havia hagut un relleu mixt. El Jose li tocava nedar papallona i jo crol, per tant, era ell qui em donava la posta per tirar-me a l’aigua. Va ser molt emocionant poder compartir junts els moments previs a competir i també durant i després celebrant la medalla de plata. Pujar al podi amb la parella i amb l’equip que saps que ha estat entrenant tant en el període previ no té preu.
Aquest Mundial arribava pocs mesos després dels Jocs Paralímpics. Això era una dificultat major pels esportistes? Ha estat una temporada més curta que les altres, per tant, el temps de preparació també ha estat menor. De totes maneres, durant aquesta temporada he entrenat a ritmes molt ràpids, crec que més que mai. A vegades no importa tant la quantitat d’entrenaments sinó la qualitat.
Aquest era el seu vuitè Mundial i ja acumula 22 medalles en els Mundials. Una xifra espectacular. Si, mai hagués imaginat tot el que estic aconseguint. Arribar a l’elit és molt complicat, però mantenir-se ho és encara més i penso que és reflex de tot l’esforç i sacrifici diari.
En molts esports es parla de la síndrome de la panxa plena quan un esportista acumula molts èxits a la seva carrera. Vostè no perd mai la motivació, té un sentit competitiu altíssim. D’on treu aquesta motivació constant? Em costa mantenir-me motivada. De fet, les úniques proves què tenia ganes i motivació de nedar en aquest campionat eren les dels relleus pel fet que són proves molt boniques i es viuen amb molta emoció. Vaig manifestar a les meves xarxes socials que havia estat un Mundial complicat, on les meves emocions no eren bones pel fet de portar tants anys dedicada a l’esport d’elit i tot el que comporta. He estat nedant tota la vida i també en ve de gust fer altres coses i estar més tranquil·la, però crec que he d’aprofitar i gaudir encara al màxim els meus últims anys competitius.
Malgrat que al principi va manifestar alguns dubtes, ja va dir que pensava continuar fins a París. Aquest Mundial li carrega el dipòsit emocional per seguir en aquest camí? Personalment, a vegades se’m fa una mica llarg el camí fins als Jocs Paralímpics, però tinc uns companys i un equip darrere que em fa costat i m’anima, així que el meu objectiu és poder arribar a París.
