Esports

Immortal Jaume Leiva

L’atleta egarenc ha disputat la seva darrera cursa i s’ha proclamat guanyador

L'arribada d'un Jaume Leiva emocionat i guanyador / Nebridi Aróztegui

La Cursa Popular de Terrassa d’enguany no era una cursa qualsevol. Tornava a la presencialitat després de dos anys d’absència a causa de la pandèmia. Però, sobretot, era l’escenari escollit per l’atleta terrassenc Jaume Leiva per dir adeu a l’atletisme. Les lesions en els darrers temps no l’han deixat rendir i després de mesos de dubtes ha decidit posar el punt final a una de les trajectòries més destacades de l’atletisme i de l’esport terrassenc. I per fer-ho, va escollir la Cursa de Festa Major, en la qual, de nen, va enamorar-se de l’atletisme, per acomiadar-se de tots.

I si la jornada estava plena d’elements emocionals inqüestionables, s’hi ha afegit un detall inesperat, la victòria a la prova d’un Jaume Leiva lluny de la seva millor forma, però amb un esperit competitiu inigualable que l’ha fet arribar a la línia de meta en la primera posició. “No volia que em deixessin guanyar”, va explicar després de la cursa. “Hem competit i he fet un gran esforç per poder arribar primer.”

Però més enllà d’aquest detall, emotiu, la jornada s’ha convertit en un homenatge extraordinari a un atleta popular que a base d’esforç, empatia i sentit del terrassenquismeha transcendit a l’esport. Només així s’entén la multitud de samarretes verdes (les del seu club, l’I Run Whith Leiva) que han inundat la zona de sortida i arribada i que l’han acompanyat sobre l’asfalt. “Aquest és un dia molt especial pel Jaume Leiva. És la seva darrera cursa i ha volgut que sigui a la seva ciutat, on va començar”, ha dit d’ell l’alcalde, Jordi Ballart. “Ha estat un dels millors atletes de Terrassa, una llegenda de l’atletisme que ha destacat, sobretot, pels seus valors.”

FOTOS | Jaume Leiva gran protagonista de la Cursa Popular de la Festa Major de Terrassa

Leiva ha començat la cursa amb les llàgrimes als ulls. Portava el dorsal número 1. A l’arribada, entre un passadís que han format els seus amics i familiars, ha trencat en plors d’emoció, de cansament, del dia final. “Prefereixo això que una medalla olímpica. Això queda per tota la vida, una medalla és un dia només.”, deia ple d’emoció.

Jaume Leiva ha guanyat amb un temps de 13’19”. Ha arribat a la meta amb cinc segons de diferència sobre Oriol Ramírez, del CA Albacete. En la tercera posició ha finalitzat Abel Serra, del CE Katao, amb 13’25”. En fèmines, Laura Vílchez, del I Run With Leiva, ha estat la guanyadora amb 16’05”, seguida de Maria Ruiz, del Terrassasports, amb 16’32”, i d’Airina Guillén, de Los Martes con Dios, amb 17’33”.

Domingo López, el seu entrenador de tota la vida, també ha volgut ser a la jornada. “El seu fons humà és superior a l’esportiu, i l’esportiu és de gran nivell”, explicava. “Sense l’operació que va patir, estaríem parlant del millor atleta català de marató i un dels millors d’Espanya.” El seu pare, Joaquín, tampoc dissimulava l’emoció ni les llàgrimes. “Sense la lesió, crec que hauria arribat a disputar uns Jocs Olímpics. Es mereixia haver-ho fet. En tot cas, el més maco és aquest reconeixement que s’emporta. Un premi a la seva persona.”

To Top