Terrassa és, des d’aquest divendres, la capital mundial del hockey. Aquest dijous va tenir lloc la cerimònia d’inauguració de la quinzena edició de la Copa del Món femenina, que competitivament arrencarà a les 21.30 hores a l’Estadi Olímpic amb el primer partit entre les seleccions d’Espanya i del Canadà. Un acte espectacular en un marc incomparable, la Seu d’Ègara, aparador al món d’una ciutat que viu com cap altre aquest esport i que aspira a repetir la festa que van significar els Jocs Olímpics de 1992, dels quals es compleixen 30 anys. Per primera vegada a la història, la competició es disputarà en dues seus, Terrassa i Amstelveen (Països Baixos), encara que la ciutat egarenca té un major protagonisme, ja que, a més del partit inaugural, acollirà tant les semifinals com la final i l’encontre per la medalla de bronze. És la tercera vegada que Espanya acull el torneig, perquè el 1978 i el 2006 es va fer a Madrid.
L’esforç organitzatiu que es posa en marxa a partir d’avui permetrà a Terrassa oferir unes instal·lacions de la màxima qualitat al hockey mundial. La inversió en la reforma de l’Estadi Olímpic supera els quatre milions i mig d’euros. “Aquest estadi és espectacular”, ha comentat la capitana de la selecció argentina, una de les favorites al títol, Rocío Sánchez. Una opinió generalitzada entre jugadores i responsables tècnics.
Però gran part de la visualització de l’èxit de la Copa del Món dependrà també del camí que segueixi la selecció espanyola, medalla de bronze en la darrera edició de la Copa del Món, cinquena classificada a la Pro League, i assenyalada com a aspirant al podi per la seva qualitat esportiva i pel fet de jugar a casa.
Adrian Lock, seleccionador espanyol, no refusa aquesta etiqueta, diu que veu el seu equip preparat per aspirar al podi i confia que el fet de jugar com a local sigui un factor determinant. “Aquesta és la primera gran competició per a moltes de les nostres jugadores. Però penso que arribem a l’inici amb molt bones sensacions”, explica. “El primer partit sempre acostuma a ser molt igualat. I contra el Canadà crec que veurem una gran batalla física.”
Països Baixos, la favorita
Les setze seleccions que prenen part en aquest Mundial (6 d ‘Europa, 4 d’Àsia, 2 d’Oceania i 1 d’Àfrica) han quedat distribuïdes en quatre grups. Espanya forma part del grup “C”, juntament amb el Canadà, Argentina i Corea del Sud. Els tres primers de cada grup es classificaran per la següent fase. El guanyador ho farà directament per a quarts de final, mentre que el segon i el tercer disputaran una ronda de vuitens de final. La selecció neerlandesa, vigent campiona mundial i olímpica, és la gran favorita a la medalla d’or.
El camí d’Espanya en el Mundial, amb les terrassenques Gigi Oliva, Marta Segú i Clara Ycart a la llista i Júlia Strapatto com a suplent, arrencarà contra el Canadà, un equip que torna a la Copa del Món després de 28 anys d’absència. És la número 14 del rànquing mundial. “Hem treballat molt per poder equilibrar el joc d’Espanya”, explica el seleccionador, Robert Short. “És molt important tornar al Mundial i el que volem és gaudir d’aquesta experiència.”
La segona estació en el recorregut d’Espanya serà l’Argentina, una de les grans favorites al títol. El partit serà el diumenge a les 21.30 hores. Argentina ha guanyat en dues oportunitats la medalla d’or i és l’actual subcampiona olímpica. “Volem ser protagonistes, però no crec que siguem favorites”, diu el seleccionador, Fernando Ferrara, exjugador del CD Terrassa. “Haver guanyat la darrera Pro League ens dona confiança en el treball que estem fent. Però res més.”
Espanya tancarà la primera fase el dijous 7 de juliol contra Corea del Sud. Les asiàtiques, onzenes al rànquing mundial, van ser dotzenes al darrer Mundial. “Estem en un grup molt fort. Però tenim possibilitats de continuar endavant”, considera el seleccionador, Jin Soo Han.
Onze participacions i una medalla
La selecció espanyola femenina ha participat en onze de les catorze edicions de la Copa del Món que s’han disputat fins al moment. El millor resultat es va donar en la darrera edició, disputada a Londres el 2018, en la qual es va classificar en el tercer lloc i es va penjar la medalla de bronze. Abans, el 2006, Espanya va fregar el podi en finalitzar en la quarta posició del campionat. La selecció dels Països Baixos és la que ha guanyat el torneig en més oportunitats, un total de vuit. Argentina ho ha fet en dues ocasions, Alemanya Federal en altres dues i Austràlia també en dues ocasions.