La selecció femenina espanyola de hockey arrenca els darrers fulls del calendari abans de l’inici del Mundial de Terrassa. Adrian Lock, seleccionador estatal, no vol sortir amb l’etiqueta de favorit, però veu les seves jugadores capacitades per estar entre les millors. Sap que l’evolució ha estat positiva, encara que igualar la darrera actuació en un Mundial, en la qual va obtenir la medalla de bronze a Londres, no serà senzill. Ara, tota la seva atenció està centrada a protagonitzar una bona primera fase abans d’afrontar el tram posterior del campionat.
Com arriba l’equip al Mundial tenint en compte que aquesta selecció s’ha rejovenit des dels Jocs Olímpics? L’evolució que ha seguit aquest grup ha estat molt ràpida, més del que jo mateix pensava. Hem arribat a un punt en el qual estem jugant de la manera que ens agrada. Tenim encara uns dies per continuar millorant en diferents aspectes del joc fins que comenci el campionat. Estem creant un model de joc molt agressiu, tant en la pressió com en atac, generant moltes ocasions de gol. Tinc ganes de veure l’equip competir d’aquesta manera en el Mundial.
Canadà, Argentina i Corea del Sud són, per aquest ordre, els primers rivals en el Mundial. Hi ha algun partit més important que altres a la primera fase? Tots tres són importants. I el que volem és donar la nostra millor versió en tots ells. Ara mateix el més rellevant és el primer partit contra el Canadà, pel fet que és el més proper que hem d’afrontar. És el nostre debut, veurem com està l’estadi de públic i com responen les jugadores que debuten en un Mundial. Després, els campionats tenen diferents dinàmiques segons els resultats que vas acumulant. Igual comences perdent i això és un estímul posterior per anar cap amunt. El que és fonamental és anar creixent durant el torneig.
Quines són les aspiracions de la selecció espanyola en el campionat? No tenim cap obligació concreta. Tothom somnia a guanyar medalles d’or, ningú ve a treballar cada dia amb aquesta exigència que ens imposem i no pensa a guanyar. L’obligació que tenim és donar la nostra millor versió, però no obtenir un resultat concret. I que això ens permeti lluitar pel podi posteriorment. Perquè els equips amb millor rànquing no guanyen sempre els campionats, com s’ha vist en els darrers Mundials o Jocs Olímpics. Tampoc els de casa guanyen pel fet de jugar com a locals. Ens fa molta il·lusió jugar a Terrassa i pensar en aquest estadi ple de públic fa que se’t posi la pell de gallina. El que sí que és cert és que nosaltres ens hem preparat bé i el que segur que es veurà és un equip molt competitiu.
Fa uns dies vostè parlava que l’evolució d’aquest equip, amb moltes jugadores noves a la seva estructura, oferia punts irregulars lògics en aquesta evolució. Quan tens un equip jove, una característica pròpia en l’etapa preparatòria és aquesta irregularitat. A més, en una fase com l’actual apliques coses noves en el model de joc que necessiten un temps per consolidar-se de forma definitiva. Quan arribes al campionat, aquesta fase ja s’acaba i trobes una major estabilitat. El resultat final de tot no es pot preveure. El més predicible és el rànquing mundial, però la història diu que no és així. I les previsions no acaben sent reals. Nosaltres hem demostrat que som capaces de lluitar per les medalles independentment del nostre rànquing.
Noten el pes de la història, creuen que la gent a Terrassa vol trobar semblances amb l’equip que va guanyar aquí l’or olímpic el 1992? És un honor que ens comparin amb aquell equip, perquè va ser una selecció espectacular. Va arribar sense expectatives, no estaven ni entre els tres primers favorits, però es va treballar molt bé i van obtenir la medalla d’or. És un exemple del que es pot assolir si et prepares bé i aprofites la teva oportunitat. Si ens comparen amb aquesta experiència vol dir que estem fent bé les coses. Han passat 30 anys, el hockey és diferent, però a mi m’anima que el públic de Terrassa ho vegi així. Això ens dona esperances que vinguin a donar-nos suport i creïn un ambient espectacular a la graderia.
Quin calendari tenen en aquests darrers dies previs a l’inici del Mundial? Estem treballant aspectes estratègics. Ara ens queden els partits de preparació contra Nova Zelanda, que acabem aquest dilluns en els quals volem provar coses que no hem volgut mostrar durant els partits de la Pro League. Posteriorment, farem una pausa de cinc o sis dies i acabarem amb un partit amistós contra el Japó, que ens anirà bé per assajar contra un rival asiàtic amb un model similar al de Corea del Sud. Penso que tenir un descans abans del campionat ens anirà bé per tenir una mica de frescor en tots els sentits.
