El bàsquet terrassenc perd un dels seus principals referents. Javi Sánchez, jugador de l’Sferic en les darreres vuit temporades, ha anunciat la seva retirada quan està a punt de complir 52 anys. Un cas únic a la ciutat i amb poques similituds a Catalunya que exemplifica l’estima a un esport per part d’un jugador que s’ha guanyat el respecte de companys i rivals per una trajectòria impecable des que va començar a anotar cistelles en el col·legi Salvador Vinyals.
“No hauria deixat mai de jugar”, explica sobre aquest moment de comiat després d’haver assolit el passat cap de setmana la permanència a Segona Catalana amb el seu equip i jugant un paper destacat en el desenllaç del campionat. Ha estat el segon jugador amb més minuts disputats a la plantilla egarenca i el segon màxim anotador. “El club volia que continués una temporada més. Però cada cop em costa més físicament, sobretot a l’hora de competir més que a la d’entrenar. I com que jo el bàsquet me’l prenc molt seriosament, m’influeix personalment. Així que penso que és el moment idoni per deixar-ho. És llei de vida. I quan la línia és descendent, amb els anys s’accelera. El cor em demanava continuar jugant, però el cap no.”
De fet, ja fa un parell d’anys havia pensat en la retirada, però l’anormalitat que va imposar la pandèmia va modificar els seus plans. “Volia acabar amb normalitat. I aquest any ha pogut ser. Li he donat moltes voltes i m’he decidit. A més, tanco aquesta etapa amb la satisfacció d’haver aconseguit la permanència amb el meu equip, un objectiu que en alguns moments de la temporada no semblava senzill.”
La decisió final
En l’hora de l’adeu, Javi Sánchez explica els motius que l’han portat a seguir en actiu en una edat poc habitual. “Mai he pensat a batre cap rècord. El fet és que a mi m’agrada tenir una rutina en la meva activitat física i amb l’equip això ho tenia assegurat. I el que sempre m’ha agradat és entrenar i jugar, no em veig tancat en un gimnàs.” De fet, explica que voldria mantenir el vincle amb el bàsquet malgrat deixar de ser jugador en actiu. “La meva idea és entrenar. Si és amb l’Sferic, millor. Penso que en els entrenaments puc ajudar, perquè de vegades és difícil tenir els jugadors necessaris. Estic a gust amb els companys i m’agradaria col·laborar. Ser entrenador? No, pel meu caràcter no seria capaç de gestionar de forma correcta algunes situacions.”
Javi Sánchez ha jugat en dos equips terrassencs, el Sant Pere i l’Sferic. I fora de Terrassa ho ha fet en el Barberà, el Bàsquet Rubí i l’UB Sabadell. “Marxo molt agraït per tot el que he viscut al llarg d’aquests anys. I per la gent que he conegut, sobretot els companys de tantes generacions. Al nivell que jo he jugat és el millor que t’emportes amb tu.” Si parla en clau esportiva, diu que ha tingut molts moments especials. Però, probablement per la proximitat, es queda amb el final de temporada amb l’Sferic amb l’obtenció de la permanència.
